15.05.2019 - 19:44
|
Actualització: 15.05.2019 - 20:38
La universitat està lluny d’aconseguir una equitat a les aules i no reflecteix encara la composició de les diferents classes socials, segons la segona edició de l’estudi ‘Via Universitària (2017-2019)’ impulsat per la Xarxa Vives d’Universitats, que engloba les institucions d’educació superior dels Països Catalans.
L’estudi, que es presenta avui en una jornada a la Universitat de Barcelona (UB), l’han explicat el catedràtic de Pedagogia de la UB Miquel Martínez, el catedràtic de Sociologia de la Universitat de València Antonio Ariño (UV) i el professor d’Estadística de la UB Ernest Pons.
Producte d’una enquesta en línia en què hi han participat més de 40.000 estudiants de grau i de màster de vint universitats de la Xarxa, l’estudi pretenia ‘conèixer les condicions de vida dels estudiants i proposar polítiques universitàries’, i s’ha portat a terme amb una triple mirada: diversitat, equitat i qualitat.
Els resultats mostren que la diversitat a les aules segueix augmentant de manera lenta i progressiva, però que la universitat està lluny de ser equitativa en la seva composició social, perquè un 40% de la població adulta té un nivell formatiu baix, però els fills d’aquests representen el 22% del total estudiantil en els estudis superiors.
En aquest sentit, els investigadors han assenyalat que la universitat ha de prendre mesures polítiques per aconseguir un accés equitatiu dels diversos perfils socials i pal·liar la segregació horitzontal, que legitima la desigualtat social en la distribució de les titulacions.
Així mateix, l’estudi apunta al fet que l’augment de l’espectre estudiantil requereix noves vies de formació universitàries, que ofereixin itineraris lents que permetin als estudiants compaginar els estudis i el món laboral, amb els mateixos serveis i garanties que qualsevol altre alumne.
Necessitat de combinació metodològica
Quant a la metodologia, es valoren més positivament els exercicis pràctics que les classes magistrals, malgrat que només un 35% de les assignatures apliquen metodologies actives i un 5% innovadores, i els resultats mostren que les tecnologies digitals ‘són residuals en les metodologies’, i que es fan servir en investigació.
Ariño ha dit que és necessari combinar la diversitat de les metodologies, però reconeix que la Llei Wert ha deixat la universitat en una ‘situació de manca de recursos molt greu’.
Trencar els estereotips de gènere
Malgrat que les dones segueixen sent majoria a la universitat, ‘els graus reprodueixen les tasques de l’àmbit domèstic marcades pel gènere’, perquè elles tenen més presència en àrees de la salut i de les cures, mentre que els homes s’orienten cap als ensenyaments vinculats a la presa de decisions i a l’espai exterior de poder.
Pons ha explicat que en les ‘titulacions masculinitzades’ – com les enginyeries i les titulacions mixtes – les dones són minoria i algunes pateixen la ‘síndrome de la impostora’, que consisteix en una pitjor percepció de les capacitats pròpies i del reconeixement extern.
Visibilitzar els models masculins i femenins que trenquin els estereotips de gènere i transversalitzar la perspectiva de gènere en la docència de totes les àrees de coneixement són algunes de les propostes que han fet els investigadors.
Destaca també més disciplina, assistència i constància en els estudis de les dones que, en paral·lel, es troben exposades a una ‘sobrecàrrega de tasques’ respecte als homes, i l’escletxa salarial augmenta amb l’edat.
Sota els efectes de la Llei Wert
Els investigadors han conclòs que els resultats demostren que les conseqüències de la Llei Wert són encara presents i que ‘moltes conclusions de l’estudi han d’emmarcar-se sota l’impacte d’aquest decret’.
Com a dada positiva, els estudiants han demostrat tenir millors perspectives de futur – l’expectativa d’ascens social amb els estudis s’ha incrementat 11 punts – i un 44,6% es consideren ‘molt d’acord’ amb què la principal motivació per elegir la titulació és la correspondència amb una professió del seu grat.
