28.03.2017 - 05:00
Ens mirem el cel tot admirant-ne la regularitat i estabilitat, l’aparent immutabilitat. Sempre ho hem fet així; no de bades s’esveraven els éssers humans en observar algun canvi produït al cel, associant-lo a estats d’ànim de divinitats o a presagis. I aleshores, a aquests canvis els deien potser «cometa», encara que es tractés, per exemple, d’una explosió supernova, com va ocórrer en el segle XVI amb la supernova de Tycho.
En l’actualitat, el desenvolupament de la ciència i la tecnologia ens permet observar el cel no només amb els nostres ulls, restringits a la «llum visible», sinó també en totes les bandes de l’espectre electromagnètic. A més, som capaços de detectar els neutrins que ens n’arriben, i, des de fa poc, fins i tot les esquives ones gravitatòries, tan difícils de mesurar. La informació que ens aporten aquests diferents canals no és precisament la d’un cel estable i tranquil. Ans al contrari, la realitat és terrible i esgarrifosa. Per tant, si ens mirem el cel com un lloc tranquil és perquè el nostre entorn, sortosament, ho és. Més enllà, hi ha l’univers violent.
El present monogràfic pretén acompanyar el lector en un viatge pels escenaris més extrems del cosmos i per les grans qüestions que encara ens plantegen, tant des d’una perspectiva global cosmològica, com de la particular de cada cas, sense oblidar consideracions filosòfiques i artístiques.
Llegiu l’article complet en la web de Mètode.
Manel Perucho Pla. Professor titular de Física de la Universitat de València. La seua recerca se centra en l’estudi de fluids relativistes en diferents escenaris astrofísics a través de simulacions numèriques d’hidrodinàmica i magnetohidrodinàmica relativistes. Entre els escenaris que estudia s’hi troben els dolls generats en nuclis actius de galàxies o en estels binaris de raigs X i raigs gamma. Ha estat investigador principal de diferents propostes de càlcul en superordinadors i d’un projecte internacional d’observació amb el telescopi espacial rus Radioastron.
José Antonio Font Roda. Professor titular de Física de la Universitat de València. El seu camp de recerca és l’astrofísica relativista. En particular, estudia els estels de neutrons, els forats negres i la radiació gravitatòria, fent servir eines computacionals com la hidrodinàmica o la magnetohidrodinàmica relativistes i la relativitat numèrica. Ha estat president de la Societat Espanyola de Gravitació i Relativitat. És coordinador del grup de València en la Col·laboració Virgo i actualment és director del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València.
