‘L’única sortida per a arribar a una República és que Catalunya s’independitzi’

Nous Republicans és el nom dels ciutadans que han pres l’opció republicana més recentment. Des de l’1 d’octubre passat, aquests nous independentistes han esdevingut un fenomen viral i expliquen la seva experiència a les xarxes. Avui VilaWeb comença una sèrie d’entrevistes amb aquests ciutadans que lluiten per la República Catalana. El primer testimoni és el de la Maria Cabello, que resideix a Cerdanyola, va néixer a Sabadell i va créixer a l’Hospitalet. Ací en teniu l’entrevista en vídeo i la transcripció corresponent.

—Us podeu presentar?
—Vaig néixer a Sabadell i m’he criat a Hospitalet. Qui ho conegui, sap que allà de catalans n’hi havia molt pocs, fa vint anys. La meva família és andalusa i tota la gent que m’ha envoltat és andalusa. Jo era de les d’anar a la processó, al Rocío, música flamenca i tot això. També vaig estudiar en castellà i fins que no vaig anar a estudiar el grau superior a Barcelona no vaig sentir una conversa sencera en català.

—Quin dia us feu nova republicana?
—El dia 1 d’octubre. Primer quan Rajoy va dir que no podríem votar. Jo sóc molt rebel i vaig dir: com que no puc votar? I arran d’això vaig dir que sí que votaria, el dia 1. Vaig anar a les cinc de la matinada al col·legi, a protegir-lo. I vaig tenir la sort que a Cerdanyola no va haver-hi cap atac per part de la policia, però sí que hi havia molta unitat entre la gent. I això em va arribar a l’ànima.

—Quan vau decidir el vostre vot?
—Uns dies abans de l’1-O. Primer, per la reacció de Rajoy de dir que no votaríem perquè ell no volia. I després perquè veia moltes injustícies, com les detencions i tota la propaganda negativa contra Catalunya, que jo sabia que no era certa. I, sentint-me atacada, era la manera de defensar-me.

—Quin és l’opinió política del vostre entorn?
—A la meva família, per exemple, els cosins que som més joves i ens hem mogut més per Catalunya tenim tendència a obrir-nos més que no pas els que no s’han mogut de l’Hospitalet. No surten d’un món tancat. Quan surts i veus que els catalans no són tan dolents ni extremistes comences a pensar si el que t’expliquen és cert o no. I aleshores, investigues. T’informes, aprens. Quan vius en un món tancat on tothom parla castellà i tothom té la teva mateixa cultura és molt difícil de conèixer l’exterior.

—Per què cal una nova República?
—Jo més que independentista sóc republicana. Primer perquè no vull mantenir un rei que no he votat. En segon lloc, la constitució tampoc l’he votada, per edat. I en tercer lloc perquè Espanya no té el pensament de canviar. Si tots els espanyols volguessin fer un canvi i ens rebel·léssim contra el govern que hi ha, no tindria cap problema de no separar-me d’Espanya. El problema és que això no existeix. No hi veig sortida. L’única sortida per a arribar a una república és que Catalunya s’independitzi. I per aquí vaig.

—Per què l’esquerra espanyola no dóna suport a la República Catalana?
—Perquè són del mateix règim. Jo ara em plantejo si els socialistes han estat mai socialistes. Si t’hi fixes tots es mouen per l’Íbex 35, pels bancs, per la monarquia. No defensen el poble. Han disfressat una democràcia i un socialisme que crec que no han existit mai.

—Els vells independentistes, cansats. Els nous, no. Per què?
—Suposo que parteixo de la base que encara no hem tingut caigudes. Quan lluites per una il·lusió i et penses que ja hi arribes, suposo que et vas decebent en les caigudes, com ha passat a molts independentistes que fa anys que lluiten pel mateix. Nosaltres estem frescos. Perquè encara no hem rebut bastonades. I a més creiem que és el moment adient. I que si no fem marxa enrere, podem aconseguir un país millor.

—Res més a afegir?
—Tots els espanyols haurien de veure com ens tracta el govern. I tots hauríem de lluitar per la mateixa causa: la República. Una qualitat de vida pel poble realment millor que la que tenim. Tot és ple de corrupció, atur, gent que passa gana. I ens hauríem d’unir. El govern ens separa i posa els catalans en el bàndol dels dolents. Però senzillament perquè no anem tots a l’una.