06.11.2016 - 23:45
|
Actualització: 07.11.2016 - 07:33
L’elecció del president dels Estats Units no es fa de manera directa, a través del vot popular. L’elecció real la fa el mes de desembre l’anomenat Col·legi Electoral.
A cada estat, el candidat que aconsegueix la majoria simple s’emporta tots els vots que representaran aquell estat en el Col·legi Electoral, que tenen a veure amb el nombre d’habitants. Califòrnia, per exemple, té 55 vots, que corresponen a qui guanya a l’estat, ni que sigui per un sol vot popular. Només Nebraska i Maine permeten de fraccionar els vots entre els districtes i, per tant, obren la porta a la possibilitat que una part dels seus representants votin un candidat i una altra part un altre. En total hi ha 538 grans electors, encarregats de decidir qui és el president.
En teoria, i legalment, la majoria dels estats permet als membres del Col·legi Electoral de votar en llibertat, és a dir, que podrien votar un candidat que no ha guanyat al seu estat, però això no passa mai. Els representants dels estats voten els candidats a president i el qui arriba a 270 vots guanya.
Tanmateix, hi ha una possibilitat d’empat a 269 vots si només hi ha dos candidats. I com es resoldria un cas com aquest? La primmirada legislació electoral americana ho té previst i és la manera com s’obre la porta a una situació que seria absolutament rocambolesca. Mai no s’ha esdevingut, però tècnicament és possible.
Si hi hagués empat a 269 vots al Col·legi Electoral la pilota passaria a les delegacions de cada estat a la Cambra de Representants –la cambra baixa del parlament dels Estats Units– per elegir el president i al Senat per elegir el vice-president.
En el cas d’haver d’intervenir per un empat al Col·legi Electoral, els diputats de cada estat haurien de reunir-se i votar el president. Cada estat tindria un sol vot, amb independència del nombre de diputats o senadors que tingués i aquest vot seria adjudicat al candidat que obtingués la majoria de vots entre els diputats d’aquell estat. Com que el districte de Columbia no té representació al congrés (encara que sí que en té, amb tres vots, al Col·legi Electoral), el nombre total de vots en aquesta elecció seria de cinquanta, un per a cada estat.
En el cas que algun dels dos candidats aconseguís la majoria simple de vots, el congrés el nomenaria president. Però també hi ha l’opció de l’empat, a vint-i-cinc o a una altra xifra en cas d’abstencions. I què passaria aleshores?
Doncs com que, paral·lelament a l’elecció del president per part de la Cambra de Representants, el Senat hauria d’elegir el vice-president, si arribés el 20 de gener i la Cambra de Representants no hagués triat president però el Senat sí que hagués triat vice-president, aleshores el vice-president elegit juraria el càrrec de president. I d’aquesta manera el pròxim president no seria ni Donald Trump ni Hillary Clinton. Si més no, mentre no hi hagués un acord a la Cambra de Representants.
Finalment, si cap de les dues cambres no haguessin pogut triar ni president ni vice-president, també hi ha una solució prevista: que el 20 de gener el president de la Cambra de Representants prendria jurament com a nou president dels Estats Units.
(Una altra possibilitat seria que guanyés algun altre candidat dels que es presenten que no fos ni Trump ni Clinton, però és una possibilitat molt més remota que la cadena d’empats…)
