13.04.2016 - 02:00
El 29 de novembre de 2015 el jugador dels Lakers Kobe Bryant, un dels millors de la història de l’NBA, va anunciar la retirada del bàsquet professional al final de la temporada. Ho va fer, a trenta-set anys, a través del poema ‘Estimat bàsquet’ publicat a la revista The Players Tribune, on deia: ‘El meu cor pot resistir el ritme, la meva ment pot aguantar la pressió, però el meu cos sap que és el moment de dir adéu.’
L’adéu és avui a casa davant la seva afecció, en el partit de lliga amb els Utah Jazz. L’Staples Center de Los Angeles s’omplirà de gom a gom per al comiat de la ‘Mamba Negra’ dels Lakers, l’equip on ha jugat des que va debutar el 1996. Al costat del pivot Shaquille O’Neal, va formar una parella d’atac llegendària que els va portar al seu primer títol, la temporada 1999-2000. Després de dues lligues consecutives més, la marxa d’O’Neal va ensorrar els Lakers fins a l’arribada de Pau Gasol, el 2008. Aquella temporada van perdre amb els Boston Celtics la final, però van guanyar les dues següents davant d’Orlando (2009) i dels mateixos Celtics (2010).
Gràcies sobretot a aquests dos períodes de glòria, l’escorta es va situar entre els noms en majúscules de l’NBA, amb una mitjana de 35,4 punts per partit. El 22 de gener de 2006, va anotar tot sol 81 punts davant els Toronto Raptors, la segona marca més alta de la història:
Bryant, de fet, ocupa la tercera posició en la llista de màxims anotadors de l’NBA, per darrere de Kareem Abdul-Jabbar i Karl Malone, i en les dues dècades de carrera ha format part disset vegades de l’equip de les estrelles.
Totes aquestes estatístiques estratosfèriques, que l’han convertit en el jugador més ben pagat de la lliga professional nord-americana amb un contracte amb els Lakers de vint-i-cinc milions de dòlars, han quedat enrere els últims anys a causa de greus lesions i problemes físics, que li han fet baixar la mitjana de punts per partit (15,7) i d’efectivitat (un terç).
Un comiat d’alçada
El partit d’avui entre els Lakers i els Utah Jazz és de fase regular de la temporada, però el comiat del mític dorsal 24 l’ha convertit en un fenomen mediàtic i de públic comparable al d’una final de l’NBA. El club ha preparat tot un programa en paral·lel al matx dedicat a Bryant, en el qual hi ha convidats una trentena d’antics companys d’equip seus, amb Shaquille O’Neal al capdavant. Des de la pista el baixista dels Red Hot Chili Peppers, Flea, tocarà l’himne dels EUA a l’estil Jimi Hendrix, i es passarà un vídeo recordant el pas del jugador pels Lakers.
https://www.youtube.com/watch?v=nLuh8u6xJjY
El recorregut de Bryant pel club també es pot resseguir a l’apartat del portal de l’NBA This Day in Kobe History, amb els millors moments i xifres del veterà jugador dels Lakers. Una altra web repassa la seva carrera a través de totes les samarretes que ha lluït, amb els dorsals 8 i 24 al capdamunt.
I també hi ha el Kobe Career Tour, un mapa on apareixen geolocalitzats els partits importants que Bryant ha disputat en vint anys lluny de l’Staple Center. Del món, un dels indrets marcats és Barcelona, on el juliol del 2012, vint anys després de la medalla d’or olímpica que va aconseguir a la ciutat el primer ‘Dream Team’ dels EUA, el nou ‘equip dels somnis’ nord-americà va jugar un parell de partits d’exhibició abans de participar en els Jocs Olímpics de Londres.
