L’últim nyap de Llarena: confirma el processament dels exiliats sense haver-los-el notificat abans

L’advocat Gonzalo Boye ha presentat un recurs de forma contra la interlocutòria de Pablo Llarena que confirma el processament dels dirigents independentistes. Boye es refereix als exiliats a Bèlgica que ell representa, Toni Comín i Meritxell Serret. I ho fa exposant uns arguments segons els quals el jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa per rebel·lió i malversació ha comès una irregularitat clara. En el cas dels exiliats a Bèlgica, Boye diu, segons el document al qual ha tingut accés VilaWeb, que Llarena no pot confirmar-los el processament perquè no els ha arribat a notificar mai el processament en una primera instància.

Llarena va donar per notificat el processament amb l’euroordre, però la justícia belga la va denegar perquè va trobar que contenia errors greus de forma. Boye addueix també ara errors greus del jutge instructor. Diu l’advocat en el recurs: ‘La interlocutòria de processament ni ha estat notificada personalment ni mitjançant un representant i, per tant, desconeixen –processalment parlant– aquesta resolució i no han pogut exercir els recursos previstos en el nostre ordenament processal i penal.’

Només quan aquests recursos hagin estat exercits, i després d’haver-se practicat les corresponents declaracions indagatòries, es podrà decretar la fermesa de la interlocutòria de processament. Així ho estableix la llei d’enjudiciament criminal.

Afegeix Boye: ‘Sembla que l’excel·lentíssim senyor instructor, en ares d’una pressa que té un escàs o nul encaix en la jurisdicció penal, sota risc de vulneració de drets fonamentals, ha oblidat que han estat els seus propis actes que ens han portat al moment processal actual, en el qual es pretén decretar fermesa, respecte dels meus representats, d’una resolució que ni tan sols els ha estat notificada.’

I la notificació no es va fer perquè Llarena va deixar de banda Boye com a advocat i representant dels acusats, i va demanar, mitjançant l’euroordre enviada a Bèlgica, que es designés un procurador als exiliats. ‘Tractant-se d’una interlocutòria de processament, no hi ha cap dubte que no n’hi ha prou amb la notificació mitjançant el procurador, sinó que ha de ser notificada en persona a l’afectat, i sempre amb caràcter previ a la declaració indagatòria.’

Sense declaració indagatòria
Però, a més, diu l’advocat, no cal només que hi hagi la notificació prèvia de la interlocutòria de processament, sinó també la declaració indagatòria abans de poder declarar la fermesa del processament.

Recorda Boye en el text del recurs que la declaració indagatòria és la que es pren al processat, un cop s’ha dictat la interlocutòria de processament. Una declaració que és important perquè és la manera de fer saber al processat la narració dels fets que li imputen, i és fonamental per al processat per a poder bastir la seva defensa amb vista al judici. Diu l’advocat que això vulnera drets constitucionals reconeguts, i que aquest procediment, el de la declaració indagatòria, no es pot suprimir com si fos només un tràmit.

VÍDEO: La revolució dels advocats: la conversa íntegra d’Alonso-Cuevillas i Boye