L’últim intent de castigar la delegació de vot de Lluís Puig va fracassar al TC

Fa mesos que la comptabilització del vot del diputat de Junts per Catalunya Lluís Puig fa anar de corcoll els partits anomenats constitucionalistes, que intenten d’aturar-la per totes escletxes legals que saben trobar. Qui se n’ha sortit més bé, ara per ara, és el PSC, que ha aconseguit que el Tribunal Constitucional espanyol li donés la raó en dos recursos d’empara que van originar l’anul·lació dels acords de la mesa del març del 2021 i del juliol de l’any passat per a acceptar el seu vot delegat. A conseqüència d’aquesta última sentència, dimarts la majoria independentista de la mesa va avalar la proposta d’ERC d’activar un sistema transitori de votació telemàtica que esquivaria la prohibició del TC. I ahir Puig va poder continuar votant. Però es va prestar poca atenció pública a un intent de Cs, que ja va explicar VilaWeb, d’impedir que Puig exercís com a diputat de l’exili estant i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obrís una causa penal contra els membres independentistes de la mesa, aleshores presidida per Laura Borràs. Ciutadans va demanar que el TC expedís un testimoni al TSJC. Però va fracassar: el Constitucional s’hi va negar en una interlocutòria del 28 de novembre de l’any passat. I, en el procediment, Cs tampoc no va comptar amb el suport de la fiscalia, que va presentar al·legacions contra la seva demanda, igual que el parlament. El TC encara tenia majoria conservadora, que va perdre després de l’última renovació dels seus membres.

En concret, el partit de Carlos Carrizosa va presentar al TC un incident d’execució d’una sentència del mateix tribunal de l’11 de juliol del 2022. Aquesta sentència resolia favorablement un recurs d’empara de Ciutadans i reconeixia que s’havien vulnerat els drets dels seus diputats. Els fets es remuntaven al 26 de març de 2021. La mesa va tombar llavors una petició de reconsideració de Cs de l’acord que havia pres perquè Puig pogués exercir el vot delegat. Tampoc no va acceptar la petició de reconsideració del PSC, que es va avançar a Cs presentant el recurs d’empara, i això va fer que el TC decidís, a instàncies dels socialistes, d’anul·lar l’acceptació per part de la mesa del vot delegat de Puig el 27 de juny de l’any passat. De resultes d’aquella anul·lació, els membres independentistes de la mesa, presidida per Laura Borràs, van cercar una alternativa per a mantenir-li el vot delegat malgrat el TC, que es va aplicar el juliol mateix. És aquest últim, precisament, el que el Constitucional ha tornat a anul·lar ara i ha fet que s’habilités el nou sistema de vot telemàtic transitori.

Com que la sentència que anul·lava per primera vegada l’acord del parlament per a comptar el vot de Puig havia estat provocada pel PSC, el TC va acceptar el recurs d’empara de Cs, però acotant els efectes de la sentència: només abastava la nul·litat de l’acord de la mesa de refusar la reconsideració que havien presentat ells. Per aquesta raó, el Constitucional va acabar tombant la petició posterior de Cs d’obrir una via per a perseguir penalment els membres d’aquella mesa, remarcant que no era reglamentari permetre que Puig delegués el vot. L’origen del conflicte és que el reglament del parlament només preveu que els diputats puguin delegar el vot en cas de baixa per maternitat o paternitat o en els supòsits d’hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada degudament acreditades.

Els arguments del fiscal contra l’intent de Ciutadans

El fiscal va argumentar que s’havien de desestimar les reclamacions de Cs perquè en el seu escrit no havien identificat cap acte parlamentari que contravingués la sentència de l’11 de juliol de l’any passat, que els donava la raó, i parlaven genèricament del manteniment de la delegació del vot de Puig. També creia que els efectes de la sentència es limitaven a declarar nul·la la decisió de la mesa de refusar la reconsideració que havien demanat i a reconèixer que s’havien vulnerat els drets dels seus diputats. Hi afegia que l’incident d’execució no era la via correcta per a aconseguir allò que pretenien segons l’ordenament jurídic espanyol. Quant a les peticions d’expedició de testimoni i ofici al TSJC, va dir que semblava que els diputats de Cs ignoressin que la sentència era pública. Cs també va demanar que es preguntés al parlament si Puig cobrava les dietes de desplaçament que tenen tots els diputats i, segons la fiscalia, el partit podia haver-se adreçat directament a la cambra per a demanar-ho. En qualsevol cas, a més, considerava que la petició no tenia res a veure amb l’objecte dels fets que havien derivat en la sentència. Una observació que també va constatar el TC.

El Constitucional va avalar molts dels arguments de la fiscalia (també el fet que la sentència era pública i, per tant, coneguda pel TSJC) i de les al·legacions presentades pels serveis jurídics del parlament. De manera que va refusar l’incident d’execució. També va remarcar que si Cs pretenia que s’anul·lessin els acords del 5 i 6 de juliol de l’any passat perquè Puig continués votant (i que el TC ha anul·lat ara a instàncies del PSC) era impossible que afectessin la sentència que exigien que es complís per una senzilla raó temporal: la data de la sentència és posterior a l’aprovació del sistema de delegació de vot aprovat per la mesa presidida per Borràs.