03.09.2022 - 21:40
La campanya de les eleccions del 2 d’octubre al Brasil és extremadament polaritzada arran de l’enfrontament directe entre el president, Jair Bolsonaro, i l’ex-president Luiz Inácio Lula da Silva, els dos únics candidats amb possibilitats de guanyar i que tenen una ideologia i un discurs totalment contraposats.
Ara com ara, Lula, candidat del Partit dels Treballadors, que va governar entre el 2003 i el 2010, encapçala els sondatges, amb vora un 45% dels vots, una diferència de quasi deu punts amb el seu rival principal, el president Bolsonaro, del Partit Liberal, amb discurs clarament d’extrema dreta, que els sondatges li donen un 35% dels vots.
Els dos principals candidats sumen un 80% dels vots. El tercer aspirant amb més suport és el laborista Ciro Gómes, que pot obtenir menys d’un 10% dels vots, és a dir, sembla no tenir cap possibilitat d’arribar a la segona tanda. La tendència és de concentrar el vot en els dos principals candidats i això pot aplanar el camí a Lula perquè atenyi més del 50% dels vots a la primera ronda, tot evitant una segona votació el 30 d’octubre, que molt segurament aniria precedida d’una campanya tensa.
Uns discursos confrontats i amb atacs personals
Bolsonaro fa setmanes que ataca Lula, que anomena constantment “l’ex-presidiari”. L’ex-president va ésser condemnat a nou anys i mig l’any 2017 pel jutge Sérgio Moro, fet que li va impedir de presentar-se a les eleccions del 2018 contra Bolsonaro, el qual després de vèncer va nomenar Moro ministre del seu govern. Finalment, la sentència va ser anul·lada i Lula alliberat.
El president actual ha provat de vincular-lo als altres dirigents d’esquerra sud-americans, per dir que aquest serà el rumb que prendrà el país si finalment s’imposa a les urnes: “L’ex-presidiari va donar suport a Chávez, va donar suport a Maduro. I mira com està Veneçuela.” També critica Gabriel Boric (de Xile), que “calava foc al metro”; Gustavo Petro (Colòmbia), “que vol liberalitzar les drogues”; i Daniel Ortega (Nicaragua), “que arresta sacerdots i empaita monges”.
El candidat d’extrema dreta ha cercat la mobilització del vot més religiós, sobretot dels evangelistes. Durant el mes d’agost va participar en la Marxa per Jesús i va repetir el seu discurs ultraconservador: “Aquest país no vol retrocessos, no vol la ideologia de gènere a les escoles, no vol liberalitzar les drogues. Aquest país respecta la vida des de la seva concepció i no vol el comunisme.”
També ha promès de mantenir els subsidis –que tot just va començar a lliurar el mes passat, ja en campanya electoral– als més pobres. Lula l’ha acusat de mentir perquè les ajudes no consten en el pressupost de l’any vinent.
L’ex-president ha criticat durament la gestió econòmica de Bolsonaro. Segons ell, ha dut a una desindustrialització del país, sense crear llocs de feina. Avui hi ha deu milions de brasilers sense feina i una inflació del 10%. Lula, que ha promès de crear ocupació i apujar els sous, pot apel·lar al resultat econòmic del seu mandat, en què hi hagué l’economia va créixer fortament, va disminuir la desocupació, va baixar la inflació i es va reduir molt la desigualtat.
Un dels punts centrals de la campanya ha estat la corrupció. Si Bolsonaro diu que el govern de Lula és el més corrupte de la història del Brasil, Lula diu que està molt més net que no Bolsonaro, perquè ha estat declarat innocent pel Suprem i per l’ONU i que tan sols va ser empresonat per motius polítics.
Entre el 2003 i el 2010 hi va haver un seguit d’escàndols de corrupció. Tanmateix, Lula ha dit que els casos només apareixen quan es permet que siguin investigats, alhora que acusa Bolsonaro de no haver-ho permès.
Un tomb a l’esquerra a l’Amèrica del Sud
Una victòria de Lula consolidaria un tomb històric a l’Amèrica del Sud. Fa quatre anys només l’Uruguai, Bolívia i Veneçuela tenien governs d’esquerra i, a més, eren molt inestables: el 2019 fou triat Luis Lacalle Pou a l’Uruguai, a Bolívia hi havia una crisi política que va forçar Evo Morales a exiliar-se i el règim de Veneçuela trontollava i s’aïllava més que mai, amb Juan Guaidó que s’autoproclamava president del país.
Geopolítica 26: Amèrica Llatina, el retorn de l’esquerra al poder
Però la situació s’ha capgirat del tot, i alguns dels actuals executius són dels més progressistes de la història de sengles estats, com ara Boric a Xile i Petro a Colòmbia. Això s’afegeix a la presidència d’Andrés Manuel López Obrador a Mèxic. Si Lula guanya al Brasil, només l’Uruguai, Paraguai i l’Equador mantindran un president dissonant amb aquesta nova onada política.
