Luis Planas, ministre d’Agricultura de Sánchez, va homenatjar un sanguinari militar franquista

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha designat Luis Planas ministre d’Agricultura. Planas, nascut a València, fou diputat del PSOE al congrés espanyol per Còrdova; conseller de la Junta d’Andalusia i ambaixador d’Espanya al Marroc. El càrrec d’ambaixador li va durar sis anys, entre el 2004 i el 2010, i fou aleshores que va participar en un homenatge molt polèmic, el del tinent general Mohamed Mizzian, un dels militars franquistes més sanguinaris. A final de maig del 2006 es va inaugurar a la ciutat de Nador un museu privat dedicat a Mizzian, en una casa que li havia regalat Franco. Amb nombroses fotos del dictador. I qui en va tallar la cinta fou justament Luis Planas.

Planas va encapçalar una delegació espanyola en l’acte d’homenatge i reconeixement, en què va participar el segon cap d’estat major de l’exèrcit espanyol, tal com recullen les cròniques d’aquells dies, com aquesta del diari El País.

Això va aixecar crítiques d’alguns sectors progressistes espanyols. Un exemple és aquesta carta al director d’El País mateix, titulada ‘Homenatge a un militar sanguinari‘. La signaven dos històrics sindicalistes de CCOO, Alfonso Martínez Foronda i Eduardo Saborido Galán. I hi recorden: ‘Aquest militar va acompanyar Franco d’ençà del primer moment de la revolta contra el govern legal de la República, dirigint els tambors de regulars, mercenaris marroquins utilitzats per Franco com a força de xoc en el transcurs de tota la guerra.’

I continuaven: ‘Es van distingir especialment perquè, mentre anaven ocupant pobles, afusellaven en massa els presoners, els castraven i en passejaven les despulles punxades en les seves baionetes com a símbol de victòria; violaven les dones fins a matar-les, saquejaven les cases, venent després en socs els béns que n’obtenien.’

Després de la guerra del 1936-39, en què va tenir un paper molt destacat en algunes de les batalles més cruentes, com la de l’Alcázar de Toledo, el setge de Madrid i la batalla de l’Ebre, fou nomenat per Franco capità general de Galícia i les Canàries.