Luis Argüello, l’arquebisbe contra el dret de decidir i que troba que els homosexuals no són “enterament homes”

Luis Argüello, arquebisbe de Valladolid, és d’ençà d’avui el nou president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Ha rebut la majoria dels vots, quaranta-vuit, en una primera votació, i substituirà Joan Omella. Argüello és considerat un candidat conservador i això fa que la institució faci un tomb cap a la dreta. La vice-presidència serà per a José Cobo, un arquebisbe moderat que és proper al papa Francesc, tot i que la comissió executiva estarà integrada per Jesús Sanz Montes, arquebisbe d’Oviedo, un dels candidats més ultraconservadors.

Argüello és un gat vell de la CEE. Entre el novembre del 2018 i el novembre del 2022 va ser-ne el secretari general i portaveu. Va deixar els càrrecs quan fou nomenat arquebisbe de Valladolid, malgrat que la renúncia es va relacionar directament en la gestió de la comunicació dels abusos a menors a l’església, després d’haver fet alguna declaració polèmica. Ha estat assenyalat per haver criticat l’homosexualitat i durant aquests anys tampoc no ha deixat de pronunciar-se políticament.

Crític amb l’autodeterminació

L’abril del 2019, pocs dies abans de les eleccions espanyoles, Argüello va publicar a la revista Ecclesia un article en què reflexionava sobre algunes de les qüestions que els catòlics haurien de tenir en compte a l’hora d’exercir el dret a vot. Hi parlà de la defensa de la vida, del matrimoni, de l’atenció als més desfavorits i de l’acolliment i la integració dels immigrants. Però també sobre “els greus problemes sorgits a l’organització territorial de l’estat”, una referència explícita al conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol. En aquest cas, va fer una crida als catòlics i a tots els ciutadans a afavorir una “cultura de trobada”.

“Aquesta cultura se sosté en un diàleg que tingui en compte el bé que ha significat la nostra convivència de segles i es desenvolupi dins la llera de la llei i de les institucions comunament acceptades, en l’horitzó dels desafiaments globals que afecten nacionalitats i regions d’Espanya”, va escriure. En el marc de la identitat nacional i personal, considera que el dret de decidir no és legítim: “Significaria l’absolutització de la voluntat de poder desvinculada de la moralitat del contingut de la decisió i del marc social i institucional on es prenen les decisions”. I, a més, apunta que l’autodeterminació està dominada per emocions i sentiments i que, per tant, el risc de decidir contra la dignitat de la persona, de la justícia i del bé comú és molt alt. “S’entronitzen els sentiments i es reclamen com a drets”, etzibà.

Les declaracions van causar malestar a l’ex-bisbe de Solsona, Xavier Novell, que dedicà la carta dominical del diumenge, amb el títol “Dret a decidir. Moralment legítim o il·legítim?“, a confrontar l’argumentació d’Argüello. Ho va fer basant-se en els arguments dels bisbes catalans, recollits en el document “Al servei del nostre poble“, de l’any 2011, que s’ha fet servir unes quantes vegades abans del Primer d’Octubre arran dels posicionaments de la CCE. En l’article, Novell expressa que l’article d’Argüello li xocà i que mereix un aclariment. Comenta que “els drets propis de Catalunya estan fonamentats primàriament en la seva mateixa identitat com a poble” i que els bisbes catalans han avalat “la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles”.

Uns mesos més tard, el juny del 2019, Argüello va tornar-se a posicionar públicament sobre el procés. Va ser al Fòrum Europa a Madrid, en què va fer una crida a valorar la història compartida de Catalunya amb la resta de l’estat espanyol i va refusar de moure’s per “regles majoritàries” a l’hora d’afrontar el “desafiament independentista”. També recomanà de parlar de la “problemàtica interna de la societat catalana i, per tant, de l’església catalana” abans de parlar de les relacions de Catalunya amb la resta d’Espanya. “La convivència ha de descobrir la realitat de la comunitat i sent ferment de comunió que ens permeti descobrir que vivint junts compartim una mateixa tasca, la de la dignitat, bé comú, justícia i família humana”, va comentar. A parer seu, no poden desaparèixer els “camins recorreguts en comú per homes i dones”, s’ha d’assolir una “innegociable convivència” i que les particularitats no poden ser una coartada per “tancar-nos en nosaltres mateixos en un poble de diverses cares”.

A favor del diàleg

Hi ha més posicionaments polítics. Un parell d’anys després de la polèmica amb el dret de decidir, el juny del 2021, Argüello, preguntat pels indults als presos polítics, es va mostrar a favor del diàleg, però apuntà que dins la CEE hi havia opinions diferents. “Els indults ja s’han fet. Nosaltres hem volgut fer un exercici a la Conferència Episcopal Espanyola de la qual formem part bisbes amb diverses sensibilitats i diverses opinions sobre com es podria organitzar la vida política i social. I nosaltres hem volgut aprofundir en la nota dels bisbes catalans per extreure’n unes conseqüències que segurament posen accents diferents, però nosaltres estem, com els bisbes catalans, a favor del diàleg”, va explicar Argüello.

Argüello, en representació dels arquebisbes espanyols, va dir que un afer “cada vegada més enquistat no es pot resoldre només des del sentiment”, en referència al procés. Per això va dir que calia fer un esforç per discernir en aquesta situació “que divideix la societat catalana i que també pot causar tensions fortes en la societat espanyola”. Segons Argüello, en la situació espanyola es mesclen “dificultats pròpies viscudes al llarg de la història d’Espanya, de l’encaix de totes les nacionalitats en un oment cultural relativista marcat per l’emoció, el sentiment, en què se subratllen les identitats, en què es viu una particular cultura de la cancel·lació com si el viscut abans no signifiqués res, i una proposta constructivista que cal desconstruir”.

Sacerdots que siguin “enterament homes”

Argüello, quan feia poc temps que havia estat elegit secretari general i portaveu de la CEE, va defensar que l’església havia de poder elegir els candidats al sacerdoci i que, a més, “es reconeguin i siguin completament homes, per tant, heterosexuals”. “Nosaltres, en la nostra comprensió del ministeri admetem diaques permanents que siguin homes casats, però al presbiterat com a l’episcopat demanem homes cèlibes i dins d’aquesta configuració d’homes cèlibes demanem també que es reconeguin i siguin enterament homes i, per tant, heterosexuals”, va dir textualment.

Aquestes declaracions van causar molta polèmica i poc després la CEE es va veure obligada a publicar un comunicat, signat pel mateix Argüello, en què matisava les paraules i demanava disculpes, tot dient: “El que he volgut expressar amb aquesta frase poc afortunada és una mica més ampli”. I que l’Església catòlica, a l’hora de seleccionar els candidats, “demana que els candidats siguin homes, de sexe home, de gènere home i alhora que la tendència sexual no sigui l’atracció pel mateix sexe, sinó que sigui el que la corporalitat masculina pot comportar”.