03.12.2019 - 21:50
Luigi Ferrajoli és un dels juristes italians més prestigiosos i reconeguts en l’àmbit internacional, especialment en el camp del dret penal. Ferrajoli, doctor honoris causa en una vintena d’universitats, va seguir el judici contra el procés del Tribunal Suprem espanyol i n’ha analitzat la sentència. És molt crític tant amb el tribunal presidit per Manuel Marchena, de qui diu que ha forçat el codi penal per a condemnar els presos polítics, com amb la política espanyola, que considera que ha abdicat les seves responsabilitats i ha orquestrat una operació repressiva per la via penal.
Ferrajoli va desgranar la seva crítica dura a la sentència i va exposar les vulneracions de drets fonamentals dels presos polítics en un acte el 28 de novembre a la Universitat de Roma III, en una intervenció a què ha pogut accedir VilaWeb. La conferència era organitzada per l’associació italiana Antigone, un observatori que treballa pels drets i les garanties del sistema penal a Itàlia. A la taula rodona també van intervenir-hi el president d’Antigone, Patrizio Gonnella, i el director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, Iñaki Rivera, alhora com a membre d’International Trial Watch (ITW), la plataforma d’observadors internacionals que va monitorar el judici contra el procés.
Rivera explica a VilaWeb que Ferrajoli col·laborarà en un llibre d’anàlisi sobre la sentència, juntament amb organitzacions de drets humans i observadors internacionals presents al Tribunal Suprem espanyol mitjançant ITW. El llibre es publicarà a començament de l’any vinent.
La sedició, ‘un residu de l’època feixista’
Ferrajoli va dedicar bona part de la intervenció a desacreditar el judici i la sentència. Per començar, va dir que a Catalunya no hi ha hagut violència de l’independentisme, tot i que tem que l’ús repressiu del dret penal pugui provocar-ne un esclat. En aquest sentit, posava com a exemples el cas de Iugoslàvia i també la conflictivitat del Llevant, equiparant el dret penal repressiu al fanatisme religiós.
Respecte de la sedició, la definí com una ‘vergonya, un residu de l’època feixista’. ‘Va ser un judici horrible’, va afegir més tard, després de parlar d’un atac als drets fonamentals de reunió, manifestació i llibertat ideològica, ‘el cor dels drets polítics’. Va assegurar que el judici va ser contra un conflicte identitari i no contra fets que puguin castigar-se penalment.
La sentència, segons Ferrajoli, és ‘insensata i irresponsable’ perquè ‘aboca gasolina al foc’, és un ‘cop greu a la democràcia i a l’estat de dret’. ‘No es pot aplicar el codi penal per a reprimir la dissidència’, afegeix, tot criticant la ‘voluntat de dramatitzar el conflicte’ per part del nacionalisme espanyol. Considera que tant la rebel·lió com la sedició són ‘delictes de sospita’ que xoquen amb el dret de manifestació. I alhora critica que es forcin els tipus penals i que no es respecti la taxativitat, és a dir, l’encaix dels fets jutjats al codi penal. Així mateix, va dir que estava perplex pel fet que l’extrema dreta pogués exercir el paper d’acusació popular durant el judici.
‘Va ser important que remarqués el caràcter pacífic de l’independentisme’, diu Iñaki Rivera, insistint en la duresa de la crítica de Ferrajoli al judici del Suprem espanyol contra els dotze dirigents independentistes. ‘També va desacreditar la sedició: totes les referències a la taxativitat i la falta d’encaix dels fets en els tipus penals és cabdal’, afegeix.
‘Abdicació total de la política’
Tampoc no va escatimar crítiques a la classe política espanyola. Va atribuir l’augment de l’independentisme a la retallada de l’estatut de Catalunya el 2010 i va responsabilitzar el PP d’haver fet una ‘operació propagandística i demagògica’ amb el seu recurs al Tribunal Constitucional espanyol. La sentència de l’estatut, segons ell, va ser un ‘acte de lesió a la dignitat i la identitat catalana que va originar les manifestacions independentistes’.
Ferrajoli argumentava, parlant ja de l’1-O, que va haver-hi una ‘abdicació total de la política’. El referèndum, deia, va ser ‘il·legítim’ i l’estat espanyol podria haver dit que era un acte sense transcendència jurídica, una manifestació d’opinió de la ciutadania. Tanmateix, es va engegar una ‘operació política per la via penal’ arran de la incompetència de l’estat. També és crític amb el fet que el nacionalisme espanyol digui que l’1-O va ser un cop d’estat: ‘La majoria dels partits han cedit a la temptació populista’.
Segons Ferrajoli, l’opinió pública europea ‘no pot restar en silenci’ davant la sentència contra el procés. ‘Hi ha en joc el concepte de democràcia’, va dir. Per ell, cal obrir una etapa de diàleg, amb una mediació política, i pot parlar-se de l’amnistia si s’aconsegueix prou consens polític per a tirar-la endavant.
Vulneracions de drets fonamentals dels presos polítics
La qüestió dels drets fonamentals va centrar bona part del judici i de l’estratègia de les defenses, que des de l’estrada del Suprem ja miraven cap al Tribunal d’Estrasburg. Bona part dels advocats van denunciar abans, durant i després del judici les vulneracions de drets fonamentals dels dotze processats, especialment greus en el cas dels nou presos polítics per la privació de llibertat.
Ferrajoli coincideix en bona part amb els drets vulnerats que han denunciat els advocats de la defensa: la vulneració del principi de taxativitat, amb una interpretació molt restrictiva del dret; el dret de doble instància judicial, fonamental a parer seu; la falta d’imparcialitat del tribunal, pel sistema d’elecció dels jutges i les influències polítiques al Consell General del Poder Judicial; i el dret de tenir un jutge natural, és a dir, que els fets s’havien de jutjar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no pas al Suprem espanyol.
Dret d’autodeterminació i identitat
Les opinions de Ferrajoli són de molt pes. És un referent internacional, fins i tot per al fiscal del Suprem espanyol Javier Zaragoza, que va citar-lo durant la segona jornada del judici, recomanant-ne la lectura als advocats de la defensa perquè Ferrajoli circumscriu el dret d’autodeterminació als processos de descolonització, i també en casos dels pobles oprimits. Zaragoza definia el jurista italià com ‘el pare del garantisme penal i el desenvolupament dels drets fonamentals’, però amagava que també és un teòric totalment contrari a la presó preventiva, una mesura que han hagut de suportar els presoners polítics durant dos anys.
El jurista començava la intervenció reiterant la posició contrària a l’aplicació del dret d’autodeterminació en el cas català perquè opina que Catalunya no és un poble oprimit i considera que l’estat espanyol és una democràcia consolidada. Tanmateix, a la conferència Ferrajoli obria la porta a debatre sobre si Catalunya pot tenir dret d’autodeterminar-se després de la sentència, per la situació de repressió. Tem, però, que això provoqui un efecte expansiu dins mateix de l’estat espanyol i en altres estats europeus, com Itàlia. ‘És un matís important perquè Ferrajoli sempre ha estat contrari a l’autodeterminació de Catalunya i ara obre una escletxa, admetent que és una qüestió que suscita debat’, comenta Iñaki Rivera.
‘La democràcia consisteix en la convivència pacífica de diverses identitats, la convivència de la diferència’, reblava, enfrontant-ho amb el nepotisme polític, el populisme i l’autoritarisme, que són ‘intolerants amb les opinions diferents’. Segons Ferrajoli, una possible radicalització de l’independentisme seria en gran part responsabilitat del nacionalisme espanyol. ‘Cal esperar que no hi hagi violència’, advertia. Per Ferrajoli, el conflicte entre Catalunya i Espanya és un conflicte entre dues identitats. ‘Hi ha dos nacionalismes confrontats, dues identitats. El més greu és l’espanyol’, va sentenciar.
