Kossove ajorna les normatives frontereres arran dels incidents amb Sèrbia

  • La tensió entre Kossove i Sèrbia va créixer de manera important ahir · L'OTAN diu que està preparada per a intervenir arran de les amenaces sèrbies

VilaWeb
Un guàrdia de frontera en un dels passos entre Sèrbia i Kossove. Fotografia de Zuma Press

VilaWeb – Agències

01.08.2022 - 00:43
Actualització: 01.08.2022 - 11:37

La tensió als Balcans va pujar sobtadament ahir, quan hi va haver trets en la frontera entre Kossove i Sèrbia. No hi va haver morts ni ferits, però són els incidents més greus d’aquests darrers mesos. El president de Sèrbia, Aleksandar Vučić, va reconèixer en una declaració institucional que hi havia una crisi creixent entre tots dos països: “No volem la guerra, però si això continua, Sèrbia la guanyarà.”

Per la seva banda, en un missatge de vídeo, el president kossovès, Albin Kurti, va acusar les autoritats sèrbies de ser les responsables dels incidents al nord del país i va avisar: “Els dies i les setmanes vinents poden ser complicats. No hi ha espai per a la tensió, no hi ha possibilitat de desestabilització perquè es fa una cosa legítima i legal. Els que parlen de violència, barricades, blocatges i desestabilització, parlen d’ells mateixos, no pas de nosaltres. Una vegada més, convido els ciutadans de Kossove que tenen matrícules de l’època de Milošević a convertir-les en matrícules legals amb les sigles del nostre país: RKS.”

L’OTAN avisa que intervindrà

Arran d’aquest esclat de la tensió, l’OTAN ha dit que estava preparada per a intervenir si calgués. La missió a Kossove (KFOR), va difondre ahir un comunicat en què remarcava que la seva missió es basava en el mandat de l’ONU per assegurar la pau i la llibertat de moviments de tots els ciutadans de Kossove.

La KFOR és una força militar multinacional que actua d’ençà del 1999, d’acord amb la resolució 12/44 de l’Organització de les Nacions Unides. És integrada per uns tres mil soldats, sobretot de països de l’OTAN, però també de Suïssa, Moldàvia i Armènia. La zona dels municipis serbis normalment és patrullada per cascs blaus italians.

L’augment de la tensió

Aquestes darreres setmanes havia crescut la tensió entre Sèrbia i Kossove pel conflicte per les matrícules dels vehicles. El setembre passat, Kossove va començar a impedir l’accés al seu territori als vehicles amb matrícula sèrbia, i els forçava a comprar-ne una de provisional amb els símbols kossovesos, que Sèrbia considera il·legítims. El govern kossovès ho justifica perquè la policia sèrbia obliga els cotxes kossovesos que entren a Sèrbia a retirar les matrícules del seu país.

Segons que ahir va anunciar la policia de Kossove en un comunicat, hi va haver blocatges de carreteres als passos fronterers de Jarinje i Bernjak, i en uns quants punts del nord de Mitrovica.

A la mitjanit, el primer ministre kossovès ha anunciat que ajornava fins el primer de setembre l’entrada en vigor de les mesures que han encès els ànims de Sèrbia. “En cooperació amb els nostres aliats internacionals, ens comprometem a ajornar la implantació de les mesures”, ha piulat Kurti, que ha reclamat la retirada de totes les barricades i la restauració de la llibertat de moviments arreu de Kossove.

Un conflicte que ve de lluny

Ara, els incidents responen a la difícil situació de la minoria sèrbia instal·lada al nord de Kossove. La República de Kossove és dividida en set districtes, subdividits alhora en trenta comuns. D’aquests trenta, n’hi ha tres (Leposavić, Zvečan i Zubin Potok), poblats principalment per serbis i sobre els quals el govern kossovès no té cap control. La ciutat de Mitrovica també és dividida en dues parts, una de kossovesa i una de sèrbia que fa de capital de la zona de poblament serbi del país.

Aquesta àrea ha expressat unes quantes vegades d’ençà del final de la guerra la seva voluntat de separar-se de Kossove i formar part de Sèrbia. Les fronteres internacionals entre tots dos estats –que Sèrbia no reconeix car considera que Kossove és una part del seu territori– es van traçar sobre les de la província iugoslava de Kossove i van deixar minories a banda i banda de la frontera.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor