Los Manolos: “Hem creat una ficció de la qual tothom és partícip”

ACN Barcelona.-Després de múltiples escissions, aventures paral·leles i reaparicions puntuals, la formació original de Los Manolos es torna a reunir aquest 2017: És la celebració dels 25 anys del seu ’Amics per Sempre’, recordada cançó que els va fer internacionals a la Barcelona olímpica. Los Manolos reapareixen amb un disc de revisió dels seus grans èxits (‘Manolos, suban al escenario!’) i una gira internacional a l’horitzó. Entrevistats per l’ACN, confessen el desig que aquest retorn tingui recorregut i “doni peu”, per exemple, a un disc de cançons noves de cara a l’any vinent. De moment, constaten amb satisfacció que l’anunci de la seva tornada ha estat “com un bàlsam” per molta gent i auguren que el renaixement de Los Manolos no serà cosa de dos dies.

Los Manolos tornen, 23 anys després, amb la formació original (només hi falten el difunt Carles Jordan i l’absent Rafa Soriano) i presentant un disc de revisió dels seus grans èxits.La decisió es va precipitar a finals de l’any passat gràcies a la invitació de TV3 perquè participessin al disc dels 25 anys de ‘La Marató’. Després d’enregistrar una versió marca de la casa d’‘I will survive’ (´Seré feliç’), i de compartir més d’un vermut, es van engrescar a editar un disc amb gravacions dels seus grans èxits enregistrades els últims anys amb col·laboracions d’amics (Peret, Ojos de Brujo, Victoria Abril, Tonino Carotone o El Sevilla). Fet això, tocava organitzar una gira de presentació, que ja té algunes dates confirmades i que arrenca el mes d’abril al festival Viña Rock.Però, segons sembla, la història no acabarà aquí. Ja sigui per les ganes acumulades o perquè detecten una bona resposta a l’anunci del seu retorn, Los Manolos miren més enllà d’aquesta gira de commemoració dels 25 anys de l’Amics per Sempre’. “Tot apunta molt bé”, assegura Josep Gómez (guitarra i veus), referint-se a la reacció entusiasta del públic en un concert ofert recentment. “És com si no haguessin passat ni dos anys de l’últim concert”, convenen tots. Xavi Calero (guitarra i veus) concreta més els plans de futur del grup. “Aquest disc –‘Manolos, suban al escenario’- posa al dia tot un llegat que tenim, però amb la intenció que això doni peu a fer noves coses creatives i no quedar-nos només amb el que hem fet els últims 25 anys”. I encara més: “La idea és composar noves cançons i gravar noves versions per publicar un nou disc de cara a l’any vinent”, anuncia el músic.Rogeli Herrero, una de les cares més conegudes de la banda, afegeix que no els fa respecte embarcar-se novament en la creació, ni cap pudor que es compari el nou material amb el “llegat” que acumulen fins ara. “Una de les característiques del grup és que no tenim vergonya (riu) i per tant sortirà el que surti, no estarem patint”. L’altra avantatge, apunta, és la seva condició de grup “de frontera”. “Sempre hem estat a la frontera de les coses, entre allò kitch i allò modern, i aquest és un bon terreny per seguir tirant endavant”, sosté. Quant a la posada en escena, “els ‘trajes’ de gala ja no ens hi caben”, admet Calero; però no renunciaran a l’estampa acolorida i la imatge festiva de sempre, això sí, “una mica actualitzada”. Records del 92 La longevitat i les múltiples vides de Los Manolos tenen una explicació fàcil per a Rogeli Herrero. El grup, afirma, “ha estat capaç de crear una ficció de la qual tothom és partícip”. Gent molt dispar, “rockers i mods”, clàssics i moderns, els han ballat en alguna ocasió, en festes, bodes o aniversaris, l’any 1994 i fa quatre dies també. “Gent d’aquí i gent d’allà que han combregat, o almenys participat, en la ficció que vam crear aquest grup de Sàpiens”, reitera el cantant. Una ficció –l’estètica, la proposta musical, l’alegria i el ball- que es va encomanar massivament durant la clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, l’any 1992. Avui encara agraeixen aquella “sort” (el grup havia publicat el seu primer àlbum tot just un any abans), i reconeixen “la intel·ligència” i l’atreviment dels responsables d’aquell acte, que els va escollir a ells i a la rumba, “com a part de la identitat de la ciutat, per projectar-la al món”.