04.12.2015 - 12:52
|
Actualització: 04.12.2015 - 16:07
Dissabte passat, 28 de novembre, a les 20h 07m 08s hora local, una roca interplanetària va entrar a l’atmosfera, a la zona del Maresme, i va originar una bola de foc molt més lluminosa que la lluna plena que es va poder observar des d’una bona part del país.
El fenomen va ser enregistrat per la càmera CCD de tot el cel de l’Observatori Astronòmic del Montsec (IEEC), per més estacions de videodetecció de la Xarxa d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits (SPMN) i per alguns astrònoms afeccionats. Ara l’anàlisi de totes aquestes imatges ha permès de reconstruir la trajectòria i l’òrbita de la roca, i determinar-ne algunes característiques.
La ‘gran bola de foc’ Mataró
La roca era d’un diàmetre de poc menys d’un metre i va començar a produir llum a una altitud de 100 quilòmetres damunt el mar, davant la costa del Maresme. Un segon més tard es va anar fragmentant. Josep Maria Trigo, investigador principal del Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), explica que ‘les primeres fragmentacions van tenir lloc a gran altura, a 80 i 70 quilòmetres sobre el nivell del mar, quan sobrevolava el municipi de Mataró’. La bola de foc, identificada amb la denominació SPMN28115, que els científics han anomenat ‘gran bola de foc Mataró’, va baixar fins a 60 quilòmetres d’altitud abans d’extingir-se. Una part del material es va dipositar a la mesosfera en forma de pols.
El doctor Trigo explica: ‘Segons les observacions, el meteoroide tenia una velocitat de 54.000 km/h, cosa que indica que procedia del cinturó d’asteroides, i era compost per un material molt fràgil, possiblement similar a les condrites carbonàcies (un tipus de meteorits rics en matèria orgànica que procedeixen d’asteroides primitius o de cometes, i que serien els primers materials agregats al voltant del sol fa 5.565 milions d’anys, a partir dels quals es van formar els planetes terrestres desenes de milions d’anys més tard). L’emissió de pols fina incandescent d’aquesta bola de foc va formar una estela persistent durant una desena de segons en la primera part de la trajectòria lluminosa. La reconstrucció de la trajectòria ens permet d’afirmar que no va produir meteorits perquè es va desintegrar a molta altura.’
Observació de gran importància
Registrar aquestes boles de foc és molt important per a estudiar la capacitat de l’atmosfera com a escut natural, obtenir propietats físiques de les roques o determinar-ne l’òrbita. ‘Per la dificultat d’enregistrar-les durant la breu fase de bola de foc, que dura només uns segons, de moment només s’ha pogut reconstruir l’òrbita d’una vintena de meteorits’, afirma Josep Maria Trigo.
La participació d’astrònoms afeccionats és fonamental en aquestes observacions. De fet, alguns dels vídeos més espectaculars d’aquesta bola de foc provenen de tres estacions de videodetecció que gestionen astrònoms afeccionats: Pep Pujols, de l’Agrupació Astronòmica d’Osona, des de Folgueroles; Josep M. Petit, de l’Agrupació Astronòmica de Girona, des de Sant Antoni de Calonge; i José A. de los Reyes i Sensi Pastor des de l’Observatori Arroyo (Z78), a Cehegín (Múrcia), a més de 500 km de distància.
Un altre afeccionat, Agustí Descàrrega, va fer per casualitat una astrofotografia de la bola de foc des de la desembocadura de l’Ebre.
La càmera de tot el cel de l’Observatori del Montsec
L’enregistrament des de l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) de l’IEEC va ser possible gràcies a una càmera digital que enregistra tot el cel i que funciona cada nit de l’any i va destinada, precisament, a detectar bòlids i més fenòmens celestes inesperats. Aquesta càmera CCD hipersensible consta d’un objectiu ull de peix que permet de monitoritzar el cel nocturn i detectar bòlids meteòrics fins a una distància d’uns set-cents quilòmetres, de manera que cobreix tot el nord-est peninsular. La infrastructura funciona amb control remot des de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), on es treballa amb ‘un sistema d’identificació de bòlids que, unit a l’accés instantani en línia a les imatges, permet d’explicar gairebé a l’instant la natura d’aquests impressionants fenòmens celestes’, segons que explica Josep Sanz, enginyer informàtic de l’IEEC.
Les observacions d’aquesta càmera formen part de la tasca de la Xarxa d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits (SPMN), que fa dues dècades que explica científicament els fenòmens lluminosos produïts per l’entrada de roques procedents de racons llunyans del sistema solar i, de vegades, per la reentrada de ferralla espacial. Des de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), en col·laboració amb més grups de recerca, es manté una llista actualitzada dels bòlids que sobrevolen la península Ibèrica.
L’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM)
L’Observatori Astronòmic del Montsec és una infrastructura científica gestionada per l’IEEC que es troba a 1.570 metres d’altitud, a la serra del Montsec, 50 quilòmetres al nord de Lleida, a tocar del municipi d’Àger, en ple pre-Pirineu català. És una zona reconeguda com una de les més indicades del continent europeu per a l’observació astronòmica, gràcies a la combinació dels seus condicionants meteorològics i l’escassa afectació de la contaminació lumínica. És, sens dubte, un cel excepcional. A més de la càmera CCD de tot el cel, alberga també telescopis i instrumentació científica diversos.
