04.09.2018 - 05:10
La microbiota intestinal és el conjunt de microorganismes que es troben en el tracte gastrointestinal humà i animal i que formen una complexa comunitat bacteriana en la qual coexisteixen centenars d’espècies distintes. La microbiota intestinal representa un paper crucial en l’estat de salut humà, ja que té la seua pròpia funció fisiològica dins del tracte gastrintestinal: contribuir a digerir carbohidrats complexos i fibres de la dieta, sintetitzar vitamines i regular la resposta immune per mitjà de la interacció de la microbiota intestinal amb les cèl·lules de l’epiteli intestinal. Actualment, la microbiota intestinal comença a ser considerada com un òrgan més.
«El trasplantament de microbiota fecal s’ha popularitzat com el mètode més efectiu per a l’eliminació del patogen ‘Clostridium difficile’»
Durant els últims deu anys, la investigació desenvolupada en l’àrea de la microbiota intestinal ha estat enfocada a conèixer els microorganismes que la componen i les seues proporcions relatives. Els avenços obtinguts són fruit de treballs en col·laboració entre microbiòlegs, gastroenteròlegs i altres professionals sanitaris. Encara que a aquests últims els ha costat creure que la microbiota intestinal podia exercir un paper essencial en la salut, les evidències existents han fet que cada vegada les anàlisis de microbiota tinguen un paper més important en la pràctica clínica. L’avenç de la tecnologia de seqüenciació massiva d’ADN ha permès obtenir informació sobre les espècies bacterianes presents en la microbiota intestinal, mitjançant l’ADN bacterià a partir de mostres d’excrements, perquè es considera que les poblacions microbianes presents en els excrements són un reflex dels microorganismes intestinals. D’aquesta manera s’ha pogut –o més aviat, s’està intentant– establir una relació entre patrons de microorganismes de la microbiota intestinal i l’estat de salut d’una persona.
Es poden establir perfils de microbiota intestinal associats a un estat de salut sa (amb variacions en funció de l’edat, dieta, gènere, etc.) i perfils amb clares alteracions de la microbiota intestinal (disbiosi) associats a certes malalties. Encara que hi ha una clara evidència entre l’alteració de la microbiota intestinal i certes malalties, el que en molts casos es desconeix és si aquesta alteració de la microbiota intestinal és causa o conseqüència de la malaltia. D’altra banda, els tractaments mèdics severs com ara l’antibioteràpia o els tractaments oncològics devasten la microbiota intestinal sana i produeixen greus alteracions difícils de resoldre i que poden donar lloc a l’aparició d’infeccions i noves malalties.
Sorgeix llavors la necessitat de dur a terme teràpies que permeten restablir l’equilibri microbià intestinal perquè s’assemble al d’un adult sa. Per a la millora de l’«equilibri intestinal» s’han utilitzat tradicionalment aliments fermentats (per microorganismes, generalment bacteris de l’àcid làctic) que poden ser beneficiosos per a la nostra salut més enllà de les seues propietats nutricionals, coneguts com a aliments funcionals. Una altra opció és l’ús de probiòtics, «microorganismes vius que, quan són administrats en quantitats suficients, confereixen un benefici per al consumidor» (Organització Mundial de les Nacions Unides per a l’Alimentació i Organització Mundial de la Salut, 2002), administrats en forma de càpsules o altres preparats. No obstant això, quan el dany de la microbiota intestinal és sever, aquests productes són insuficients, ja que contenen una o unes poques espècies bacterianes, mentre que la nostra microbiota intestinal es compon de milers d’espècies bacterianes distintes. Per tant, el que s’ha d’administrar ha de ser un producte que continga tot el contingut bacterià d’una microbiota intestinal sana, semblant en quantitat i proporcions relatives de les espècies bacterianes. Sorgeix així el concepte de trasplantament de microbiota intestinal o trasplantament de microbiota fecal.
Llig l’article sencer al web de Mètode
Claudio Hidalgo és doctor en Biologia per la Universitat d’Oviedo. Va realitzar el seu doctorat a l’Institut de Productes Lactis d’Astúries (IPLA-CSIC). Soci fundador i membre del comitè científic de Microviable Therapeutics. Investigador postdoctoral en el Departament de Ciències de l’Alimentació, Bioprocessament i Nutrició de la Universitat Estatal de Carolina del Nord (NCSU), Estats Units.
