08.07.2017 - 22:00
Milers de persones caminen per l’autopista que connecta Ankara (capital de Turquia) amb Istanbul. Desenes d’agents de policia els escorten i eviten que ocupin tota la calçada. Els manifestants porten samarretes, gorres i cartells que diuen adelet —justícia, en turc—, que és el nom de la marxa. Entre la gent predominen el blanc i el vermell, els colors de la bandera del país.
La manifestació l’encapçala un senyor de cabell blanc i pell bruna, Kemal Kilicdaroglu, el cap de l’oposició i líder del Partit Republicà del Poble (CHP), hereu polític del secularisme de Mustafa Kemal Atatürk, el pare de la Turquia moderna.
‘Això només és el començament’, ha afirmat diverses vegades Kilicdaroglu. La marxa és el primer gran acte de protesta contra el president Recep Tayyip Erdogan d’ençà del cop d’estat fallit de l’any passat. En poc més de dotze mesos, la repressió i la deriva autoritària del govern han comportat la detenció de més de 50.000 persones, entre les quals polítics opositors i periodistes (s’han tancat o expropiat mitjans sencers), i més de 150.000 han perdut la feina.
#Turkey Massive march for Democracy & Justice! Ankara to Instanbul…day 20! 450km to cover! Amazing & inspiring Turkey!😊👏😙 pic.twitter.com/ne7O9rQgnl
— GMC (@Lastrada17) 2 de juliol de 2017
La condemna de vint-i-cinc anys de presó contra Enis Berberoglu, diputat del CHP, ha estat la gota que ha fet vessar el vas. Se l’ha declarat culpable d’un delicte d’espionatge i de voler perjudicar el govern per haver filtrat un vídeo on es veia l’exèrcit turc entrant armament a Síria, suposadament per l’autodenominat Estat Islàmic.
Just després de la condemna, el CHP es va organitzar i va anunciar la marxa de la justícia. Un acte de protesta que es podria considerar partidista, però el mateix Kilicdaroglu va recalcar que la justícia és un valor universal i que tots aquells represaliats per Erdogan són convidats a la manifestació. ‘Tothom que s’estimi la democràcia i la justícia, independentment de les seves creences polítiques, hauria de participar en aquesta marxa, que no està sotmesa al lideratge de cap partit polític’, va declarar.
El partit pro-kurd HDP li ha fet costat, així com algun partit islamista extraparlamentari, crítics amb les accions del partit governamental de la Justícia i el Desenvolupament (AKP). També si han afegit col·lectius vinculats amb les protestes de Gezi que van posar en escac Erdogan l’estiu del 2013. Uns aldarulls per la construcció d’un centre comercial en un parc d’Istanbul es van convertir en una mena de revolta contra l’AKP i Erdogan, i es van estendre a vuitanta de les vuitanta-una províncies del país.
Després de 450 quilòmetres, s’espera que avui la marxa arribi al centre d’Istanbul, on es vol fer un míting polític en contra del govern. Les autoritats han tolerat fins ara la protesta, malgrat els missatges agressius del president, però no se sap del cert si la policia permetrà un acte multitudinari contra Erdogan a la principal ciutat del país.
Be Careful | Tyrant Erdogan is very nervous and furious because the JUSTICE march is getting bigger and bigger. pic.twitter.com/4ZwUw93t0E
— Turkey Deeply (@TurkeyDeeply) 1 de juliol de 2017
Cal recordar que la primavera passada, Erdogan va aconseguir aprovar per referèndum —51,3% dels vots— una reforma constitucional que atorga tota mena de poders a la presidència. La marxa és també un desafiament a aquesta omnipotència i un intent d’unificar una oposició molt dividida de cara a les eleccions presidencials del 2019. ‘No és fàcil lluitar contra un dictador’, ha afirmat Kilicdaroglu.
D’ençà de la irrupció d’Erdogan a la política nacional (2003), cap partit ha estat capaç de trencar la seva hegemonia. El polític que encarnava el dinamisme econòmic i l’islamisme moderat, s’ha convertit quinze anys després en un líder autoritari i cada vegada més repressor.
Una marxa més enllà d’Istanbul
L’HDP ha demanat que la marxa prossegueixi després d’arribar a Istanbul i continuï fins a Edirne, la principal ciutat turca abans de la frontera amb Grècia. Allà hi ha empresonat Selahattin Demirtaş, un dels líders del partit pro-kurd. L’HDP és el tercer partit parlamentari i el que més ha patit la repressió governamental.
Actualment deu diputats de l’HDP estan empresonats per presumptes delictes de terrorisme i distribució de propagada de grups armats com la guerrilla PKK. Tres més seran arrestats si tornen a Turquia. A més, diverses seus i actes del partit han estat atacats per partidaris d’Erdogan.
Acabant la marxa a Edirne, l’HDP volia demostrar la pluralitat del moviment. Com si fos l’oportunitat per fer néixer una nova Turquia socialment inclusiva, on kurds o la minoria religiosa alevi no fossin constantment marginats. Tanmateix, l’organització de la marxa de la justícia ha dit no a la proposta de l’HDP, que manté el seu suport a la protesta.
Crítiques a Kilicdaroglu
Sectors crítics amb el govern han acusat al líder de l’oposició i el CHP de no tenir perfil propi i de fer seguidisme d’Erdogan després del cop fallit. En aquest sentit, el partit ha participat en tots els actes, tant parlamentaris com públics, on s’ha volgut mostrar unitat davant de ‘l’amenaça colpista’, tot i que sempre s’ha exclòs el partit pro-kurd.
A Kilicdaroglu també se li retreu que alguns diputats del CHP a l’Assemblea Nacional van votar a favor d’aixecar la immunitat parlamentària contra 138 membres del parlament, gairebé tots de l’oposició. Una mesura que, tal com es temia, ha servit per a perseguir els càrrecs electes de l’HDP i alguns del mateix Partit Republicà del Poble.
Per això, malgrat que el líder de l’oposició ha dit que la marxa de la justícia no és quelcom partidista, s’acusa Kilicdaroglu d’acaparar-la mediàticament per posicionar-se després de mesos en silenci i amagat rere l’ombra d’Erdogan.
