L’oposició pretén que el parlament castigui Paneque per la gestió del caos ferroviari

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, pot ser reprovada pel Parlament de Catalunya com a conclusió del ple monogràfic sobre el desgavell ferroviari que es clourà dijous. L’oposició coincideix a demanar-ne la reprovació, i alguns grups parlamentaris l’han inclosa en les propostes de resolució que es votaran i que es poden negociar i modificar amb transaccions fins dijous al matí. Junts vol que el parlament reprovi Paneque i en demani la destitució per la mala gestió en l’escalada d’incidències d’aquests darrers mesos en la xarxa dels trens de Rodalia i ADIF, a més dels serveis de mitjana distància i de gran velocitat a Catalunya. La CUP, que va ser el primer grup a demanar públicament que plegués, demana que el parlament la reprovi per la seva “molt mala gestió” i en demana igualment la destitució. ERC no demana la dimissió de Paneque, però és partidària que la cambra la reprovi “per la seva incapacitat d’exigir les responsabilitats necessàries a ADIF, com a administradora de la infrastructura, i a RENFE, com a operadora del servei”. També li demana que faci canvis al departament per esmenar la situació i garantir el dret de mobilitat dels ciutadans.

ERC diu que és a Madrid on hi ha d’haver dimissions: reclama les dels presidents d’ADIF i RENFE com a responsables de la situació de col·lapse en què es troba el servei de Rodalia, regionals i mitjana distància. Els Comuns, per contra, no ataquen Paneque. Reclamen que el parlament constati la manca de prioritat amb Rodalia i la falta de compromís amb el primer traspàs per part dels consellers de Territori entre el 2010 i el 2022. També volen que la cambra atribueixi la crisi de Rodalia al fet que els governs del PP i el PSOE van prioritzar, dels anys 90 fins al 2018, la gran velocitat i no els trens de proximitat.

Més reprovacions proposades

Junts també demana que la cambra reprovi els presidents que ha tingut RENFE, entre els quals els socialistes Isaías Taboas i Raül Blanco. El PP, en canvi, critica el ministre Óscar Puente, i vol que el parlament el reprovi “per la seva constant ineficàcia en la gestió del servei ferroviari a Catalunya” i per la incapacitat d’adoptar mesures que afrontin les incidències. A més, exigeixen que s’aturi de manera immediata la negociació del traspàs de Rodalia i que se centrin tots els esforços en la gestió i millora del servei amb les competències actuals. Altrament, segons el PP, seria una “cessió a l’independentisme per part del govern de Pedro Sánchez”.

Els defensors del traspàs

El PSC assumeix els acords amb ERC sobre el traspàs en una de les seves propostes de resolució. Vol que el parlament insti la Generalitat a constituir la nova societat mixta Rodalies Catalunya SA abans del 31 de desembre. En la nova societat, tal com havien pactat, la majoria dels membres del consell d’administració seran designats per la Generalitat, incloent-hi el president, que tindrà vot de qualitat. També asseguren que en els estatuts socials s’expressarà clarament que el director general encarregat de les feines de gestió operativa serà proposat pel president del Consell, dependent de la Generalitat, i que cap decisió de la junta general ni del consell d’administració no es prendrà sense la participació i el vist-i-plau del govern català. En canvi, el PSC no parla de l’adscripció a RENFE de l’operadora ni de la majoria espanyola en l’accionariat, que ERC confia que sigui temporal. Tampoc de la capacitat de vet de la part espanyola en els acords estratègics en la mesura que aquestes decisions s’haurien de prendre per una majoria reforçada, segons l’acord d’investidura entre el PSOE i ERC. D’una altra banda, el PSC es compromet a definir amb el Ministeri de Transports espanyol un “calendari clar” per a traspassar les línies R1, R2 sud i R3. També a estudiar un futur traspàs de la R4 i la R16, a més de valorar les inversions necessàries perquè aquestes infrastructures estiguin en bones condicions per a ser operatives.

ERC reclama que abans del primer de juliol s’enllesteixi el projecte i la planificació i es posi en funcionament la nova operadora, amb una radiografia que estableixi els recursos humans, els actius i els compromisos financers vinculats pel Grup Renfe a la gestió de Rodalia que hauran de ser traspassats a la nova societat. Així mateix, demana una auditoria laboral que analitzi els perfils que manquen a la plantilla i les vacants que hi podria haver un cop segregada la nova societat. I, encara, que es facin informes per disposar de la llicència ferroviària i el certificat de seguretat ferroviària de la nova companyia, a banda un compromís per a la creació de l’Agència de Seguretat Ferroviària de Catalunya. A més, demana que el grup de treball del traspàs fixi els termes de l’acord de les línies pactades i s’estudiï el traspàs de la resta. També reclama que la Generalitat pugui disposar i executar els recursos del pla de Rodalia 2020-2025 que no ha materialitzat el govern espanyol.

El PSC també argumenta que, en el termini de cinc mesos, el govern hauria de presentar el document d’estratègia ferroviària de Catalunya i, durant el primer trimestre de l’any vinent, el pla de serveis ferroviaris. El PSC vol començar a redactar el pla d’infrastructures de transport 2026-2050 i definir les inversions i la prioritat en les inversions dins el grup de treball de redacció del pla de rodalia de Catalunya 2026-2030. Com a màxim, vol comprometre el govern a presentar-les al juliol, tal com es va pactar en la comissió bilateral d’infrastructures formada pels governs català i l’espanyol. També vol que el govern negociï amb el govern espanyol un compromís vinculant d’inversió per a cada una de les anualitats, que inclogui una clàusula econòmica de garantia.

El PSC també es compromet, en una proposta de resolució, a reunir-se trimestralment amb els grups parlamentaris i amb les entitats municipalistes per fer un seguiment de l’execució del pla de rodalia i a reunir-se semestralment amb les plataformes d’usuaris i de defensa dels trens per fer un seguiment del servei.

Dèficit i compromisos en les inversions

Junts vol que el parlament reconegui que el dèficit històric de les inversions en infrastructures de l’estat espanyol a Catalunya, de 50.000 milions d’euros, és la causa fonamental del mal funcionament dels trens, i origina “inacceptables greuges laborals i personals […] i importantíssimes pèrdues econòmiques” als catalans. El partit de Carles Puigdemont defensa, a més, un traspàs “real i efectiu” de la xarxa de Rodalia i ADIF, amb un calendari que abasti l’actual legislatura, que sigui integral de totes les línies de Rodalia i que inclogui els trens i actius del servei de mitjana distància i Avant. Demana que s’hi incloguin els recursos econòmics vinculats, amb les inversions pendents, d’operativa i manteniment, i que s’executi amb una empresa pública totalment catalana, amb l’ens públic Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) i Ferrocarrils de la Generalitat.

La CUP, en una altra proposta de resolució, proposa de crear una comissió d’estudi de compensació i inversió immediata a la xarxa ferroviària després de trenta anys de desinversió. Vol que analitzi el pla de Rodalia 2008-2015, el de 202-2030, el pla d’infrastructures del transport a Catalunya 2006-2026 i l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani 2030; i que determinar el total d’inversions pressupostades pel govern espanyol i no executades. La CUP voldria que el govern català exigís a l’espanyol compensacions per la quantitat no executada i amb els recàrrecs pertinents.