L’operació Rufián contra la força de Parlón

El rumor que Gabriel Rufián seria el candidat d’ERC va començar a córrer a Santa Coloma de Gramenet abans no es confirmés la notícia. Tot va venir d’un sondatge telefònic que es va fer a veïns de la ciutat i que algun dels enquestats va trobar sospitós, perquè la darrera pregunta era si votarien Rufián com a candidat a la batllia. Rufián? Allò es va filtrar a un mitjà local, Elmirall.net, i així va començar el terrabastall que ha significat per a Santa Coloma convertir-se en un dels focus mediàtics principals d’aquestes eleccions municipals. L’opció d’ERC per a continuar creixent a les ciutats de la perifèria de Barcelona s’ha personificat en Rufián i en el propòsit de guanyar suports en una ciutat on la socialista Núria Parlón ha governat aquests darrers quatre anys amb una plàcida majoria absoluta de disset regidors de vint-i-set. Però no és qüestió de Santa Coloma, solament: Rufián en realitat fa de candidat metropolità d’ERC i Parlón no deixa de ser un símbol de l’hegemonia històrica del PSC en l’antic cinturó roig. En aquestes eleccions, Santa Coloma és un banc de proves per a Esquerra.

ERC va entrar a l’ajuntament el 2019 per primera vegada d’ençà del restabliment de la democràcia, empesa per l’onada de creixement generalitzat del partit: de sobte, tres regidors. Eren els mateixos que van obtenir –amb més vots– els comuns, que tenen un arrelament electoral històric a la ciutat provinent del vell PSUC. Durant aquest mandat, la segona força colomenca ha estat Cs, amb quatre representants. I prou: el 2019 no hi va entrar ningú més, a l’ajuntament. De manera que la distància abismal que separava els socialistes de la resta els ha permès de continuar governant amb la tranquil·litat de qui sap no tenir rival i controla tots els ressorts de poder d’ençà de fa dècades. Un detall: ara fa quatre anys, la seguretat del PSC era tan gran que Parlón va tenir d’eslògan una coneguda frase de Frida Kahlo, de significat obtús per a una crida electoral: “Yo te cielo.” Aquesta vegada, arran de l’operació Rufián, branda l’“orgull colomenc”, i apel·la a l’autoestima i l’arrelament.

Rufián: el puny alçat per a entrar al ‘cortijo’

Rufián s’ha plantat a Santa Coloma per mirar de remoure la normalitat d’allò que ha anomenat alhora un règim i un cortijo. I ho pretén fer des de la talaia mediàtica del congrés espanyol, gràcies al seu alt nivell de coneixement públic i l’ascendència a les xarxes socials. Viu a Madrid, tan sols va residir a la ciutat durant la infantesa, no tenia contacte ni arrelaments coneguts en l’àmplia xarxa associativa colomenca i no va ser fins l’any passat que va començar a deixar-se veure pels carrers de Santa Coloma, ja preparant la cita electoral que s’atansava. El candidat d’ERC té la força que li dóna internament l’aposta decidida d’Oriol Junqueras, amb una planificació nacional de la campanya que ha situat a Santa Coloma el míting nacional central del partit, i amb l’entusiasme de les bases locals, que havien picat pedra en terreny hostil durant anys i han vist com la seva passava de ser una ciutat oblidada a tenir una importància indiscutible en l’àmbit català.

Com a candidat, Rufián ha accentuat la seva característica manera de parlar, ha fet un ús preeminent del castellà i ha situat, en el cartell, un logotip amb el seu nom i un puny alçat més gran que les sigles d’ERC. El missatge és clar: Rufián és Rufián, més enllà del refús que pot causar una marca associada a l’independentisme en una ciutat on aquest electorat és minoritari. És a dir, Rufián pretén de connectar per l’esquerra amb l’electorat castellanoparlant. Però també ha volgut transcendir aquest vot objectiu.

Aspira a aglutinar el vot útil contra Parlón, vingui d’on vingui. Fins i tot també el que pugui perdre Cs per la davallada generalitzada a Catalunya, malgrat que tingui un nucli actiu molt arrelat a la ciutat. Ciutadans, amb Dimas Gragera de cap de cartell, ha fet un discurs dur sobre seguretat, un dels grans afers mobilitzadors del vot, igual que els problemes d’accés a l’habitatge. Santa Coloma concentra els indicadors més alts de pobresa i de residència de població d’origen immigrant en els barris perifèrics, on pot semblar fàcil sembrar el populisme per pescar vots. Si Parlón ha reforçat el discurs del PSC amb el projecte d’una nova comissaria de policia, l’entrada en funcionament d’una unitat policíaca especial d’intervenció ràpida, i indirectament es vanta de la mà dura (habitualment penja a les xarxes socials vídeos d’actuacions policíaques) i reclama més efectius dels Mossos d’Esquadra a la ciutat, Rufián es va presentar al Fondo amb una jaqueta i pantalons d’estètica militar, va prometre quaranta nous agents de policia, més llum i càmeres de videovigilància, i transport públic garantit o taxis subvencionats per a les dones que tornen de nit a casa. Ho feia acompanyat del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. “Som un partit d’ordre republicà”, va dir.

🔴🔴🔴 PROPUESTAS SEGURIDAD:

1) La alcaldía asumirá las funciones.

2) Más cámaras y más iluminación en puntos sensibles.

3) 40 policías locales más.

4) Más transporte público nocturno y una flota de taxis a cargo del Ayuntamiento para una vuelta segura por la noche a casa. pic.twitter.com/ame6DFS6q1

— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) March 27, 2023

Rufián també ha rebut el suport explícit d’alguns consellers del govern, cosa que ha indignat Parlón i la resta de partits. Més conegut és l’episodi de la promesa d’una segona residència per a gent gran que va fer al costat del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, després reprovat pel parlament. Amb els mesos, també ha aconseguit d’entrar en el cos a cos a les xarxes socials amb Parlón, que d’entrada havia optat per ignorar-lo. Ella li diu “paracaigudista”. Ell li ha recordat que fa catorze anys que va ser l’elegida per a succeir Bartomeu Muñoz, condemnat i empresonat pel cas Pretòria. Un episodi que va commocionar la població. ERC prova de sembrar el marc de la polarització, com si la batllia realment fos en qüestió. Per això Rufián demana ara un cara a cara a Parlón. Però la realitat electoral sembla una altra: fonts de diversos partits consultades per VilaWeb coincideixen a assenyalar que Parlón difícilment perdrà la majoria absoluta i que l’efecte Rufián donarà algun regidor més a ERC, però sense qüestionar l’hegemonia socialista. Els menys optimistes li pronostiquen quatre regidors i els més optimistes, apel·lant a sondatges de partit, set.

Política de carrer i candidats fantasma

Amb 118.000 habitants, a Santa Coloma es barregen les dinàmiques electorals dels llocs més poblats –on la marca ho pot arribar a ser tot– i la importància del carisma i l’arrelament dels candidats dels municipis petits. La densitat de població és tan alta (16.854 habitants per quilòmetre quadrat), i l’extensió territorial tan petita (només 7 quilòmetres quadrats), que la gent fa vida als carrers, a les places i a les terrasses dels bars, i no és tan fàcil l’anonimat de les grans urbs. Parlón no ha deixat de treballar tots dos plans aquests darrers quatre anys, tot i que ja tenia suports teixits durant dècades pels socialistes en l’àmbit veïnal. Perquè no li cal o per inabastable, Rufián ha deixat el carrer en segon pla.

A Santa Coloma, hi ha una minoria mobilitzada que es troba habitualment als locals de les entitats, als actes que s’organitzen, en mobilitzacions constants per a reivindicar drets o equipaments, o entre les files de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, per esmentar un exemple. És en aquests sectors on tenen més militants i ascendència electoral els comuns, que tenen Antonio Molina de cap de cartell, i la CUP, amb Aitor Blanc. La CUP va acabar fora de l’ajuntament el 2019, malgrat que havia obtingut sis regidors el 2015 amb Gent de Gramenet. Els anticapitalistes, de fet, van fer a Santa Coloma un acte nacional de pre-campanya amb tots els candidats municipals. JxCat hi presenta Gemma López, però difícilment obtindrà representació.

La ciutat arrossega una llarga tradició associativa i veïnal sense la qual no es pot entendre que aquestes darreres dècades es transformés d’un suburbi a una ciutat digna, gràcies al poder popular. Després de quatre dècades d’ajuntaments democràtics, és un municipi ben connectat amb Barcelona i que alhora defuig els perjudicis de ciutat dormitori amb la construcció d’una marcada personalitat pròpia. D’ençà del 1979 i fins al 1991, quan Manuela de Madre va guanyar la batllia i els socialistes s’hi van consolidar, Santa Coloma va tenir un dels batlles més emblemàtics del PSUC, el també capellà roig Lluís Hernández. Però aquella ciutat és, ara, una altra, amb una complexitat política i veïnal molt més gran. Hi aconseguiran representació el PP i Vox? Tots dos han presentat caps de cartell que no són d’ací. Contradiccions de la política i les lleis: mentre hi ha partits que cerquen candidats de fora, als barris viuen milers de persones que no podrien presentar-se a les eleccions ni que volguessin. Colomencs que, pels seus orígens, tampoc no tenen dret de vot en una ciutat construïda i sedimentada sobre la immigració.