27.04.2024 - 21:30
“Catalunya ha de mirar endavant”, diu Alberto Núñez Feijóo, i que no es parli solament dels independentistes i els socialistes. El PP preveu que el seu dirigent espanyol sigui vuit dels dies de campanya a Catalunya –si no hi ha un canvi de plans– i dos seran els d’aquest cap de setmana. Les del 12-M són unes eleccions importants per a Feijóo, que l’estiu passat va veure com els resultats dels socialistes al Principat van ser clau per a catapultar Pedro Sánchez al govern espanyol. Ara l’esperança popular és Alejandro Fernández, una tria que a Feijóo li va costar de pair per les diferències que mantenen, però amb qui es va decidir a anar de bracet confiant la direcció de la campanya a l’eurodiputada Dolors Montserrat –que havia sonat de possible candidata– com a contrapès. El PP va obtenir uns resultats discrets a les eleccions basques, en què solament va pujar d’un escó, però podria vendre l’ascens a les catalanes com un reforçament intern malgrat que el PSOE pugui dir el mateix de la victòria de Salvador Illa que pronostiquen totes les enquestes. La primera de la sèrie de VilaWeb els donava 38 diputats i en vaticinava 12 per al PP.
Fernández escombrarà les restes de Ciutadans i, si és així, acabarà per davant de Vox. I això és, en realitat, el que més importa. Perquè Feijóo necessita que el PP es ressituï a Catalunya com una marca de referència de l’espanyolisme i de la dreta econòmica que havia perdut caient en una perillosa residualització, amb solament tres escons obtinguts fa tres anys. Ara els pot multiplicar per quatre, però tampoc no seria cap ascens històric. El PP tornaria als nivells del 2015, però lluny dels millors resultats, del 2012: 19 escons. O del 2010: 18. Uns temps en què Alícia Sánchez-Camacho pactava els pressuposts amb Artur Mas i els populars eren realment decisius per a la governabilitat. Ara, a tot estirar podria participar en una operació equivalent a la que va fer Daniel Sirera amb Jaume Collboni per convertir-lo en batlle de Barcelona, si les sumes fossin viables, cosa que els sondatges no indiquen. Això no impedeix que aquesta possibilitat s’hagi desterrat de la campanya, sinó ben al contrari. És ben viva com a argument per a provar de moure vots. El president de la Generalitat i candidat d’ERC, Pere Aragonès, no s’ha cregut les paraules d’Illa, que va prometre que no seria president amb els vots el PP, i demanava una “clara majoria” d’ERC per a evitar-ho en un míting a l’Hospitalet de Llobregat.
“Si el constitucionalisme s’uneix a les urnes, s’escoltarà amb més força”, deia Feijóo a Ulldecona, en un acte al restaurant les Moles. El dirigent espanyol dels populars ja va ser a Barcelona per la diada de Sant Jordi i passarà demà per Lleida. Mentre la cúpula del PSOE feia pinya a Ferraz, amb ministres, dirigents i barons, i amb Illa mateix com la seva pròxima esperança abans de les eleccions europees, Feijóo persistia en l’intent de desacreditar el temps de reflexió amb què s’ha reclòs Sánchez: “Si vostè vol marxar, marxi. O marxa ara o el farem marxar a les urnes amb encara més diferència que al juliol.”
Feijóo també nega que aquestes eleccions siguin una qüestió de Sánchez o de Puigdemont, i diu que situa Catalunya en el centre. Però si el president espanyol pretén de convertir el 12-M en un plebiscit contra la dreta i l’extrema dreta, el PP potser se’n podria beneficiar i si més no provar d’aglutinar les butlletes contràries. Els populars es disputen una part del vot amb Cs i Vox, i, en grau més baix, amb els socialistes catalans. Carlos Carrizosa ho té clar, i furgava en les diferències entre el dirigent del PP i el candidat a Catalunya sense resignar-se a la desaparició: “Feijóo i Fernández pensen diferent. Per ells Catalunya és un pas cap a la Moncloa”, deia, sense deixar de disparar contra el PSC.
Sembla més difícil que el PP es pugui beneficiar del desacord que té un de cada tres simpatitzants del PSC amb la llei d’amnistia, segons el CEO. Illa no n’ha patit el desgast i els seus afins encara es podrien cohesionar més si Sánchez diu dilluns que no deixa la presidència i prova de capitalitzar una polarització que, abans, aspirava a protagonitzar Carles Puigdemont amb l’anunciat retorn. A Argelers, amb militants i simpatitzants del Barcelonès i del Baix Llobregat, el dirigent de Junts alertava de l’intent d’espanyolització de la campanya catalana i criticava durament Illa. “No podem posar-nos al servei de cap partit espanyol, com fa avui el candidat socialista, que ha anat al Comitè Federal del PSOE a recollir instruccions”, assenyalava. La CUP també reivindicava una agenda pròpia. A Amposta, Laia Estrada es reivindicava com la garantia per a recuperar la sobirania al parlament i assimilava les polítiques d’ERC a les de la sociovergència de tota la vida, de què no creu que Illa ni Puigdemont hagin sortit.
L’anècdota
La Fira d’Abril, al Parc del Fòrum de Barcelona, és un clàssic d’alguns partits per a provar de pescar-hi vots. Enguany, coincideix amb la primera meitat de la campanya. Aragonès va assistir a la inauguració com a president de la Generalitat, ben a prop de la directora de campanya del PSC i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret. També hi va ser el cap de cartell del PP i avui el de Cs ha fet un acte a la caseta del partit. La candidata de la CUP, Laia Estrada, ha estat l’única cap de cartell que ha participat en la manifestació de València del Vint-i-cinc d’Abril.
La lupa
L’amenaça de pluja ha fet que alguns partits hagin hagut de canviar el lloc dels mítings, com és el cas del d’ERC a Vilanova i la Geltrú, que ha passat de la Rambla al Pòsit dels Pescadors. També els Comuns canviaran la plaça Lluís Companys de l’Hospitalet de Llobregat per l’auditori de la Farga si el dia es complica.
La xifra
Jordi Graupera, número dos d’Alhora per Barcelona, anunciava a X que la candidatura havia aconseguit 80.000 euros en donacions, i que moltes eren de 10 euros. “Sento agraïment, però sobretot el vertigen de la responsabilitat”, deia.
