23.08.2023 - 21:40
El rei dels espanyols decideix tot solet qui s’ha de presentar a la investidura per a ser president del govern espanyol. Una més en la llista de prerrogatives aberrants que el postfranquisme va santificar. I com que en totes aquestes dècades ningú no l’ha fet fora, ara l’esquerreta espanyola s’ha trobat que el subjecte en qüestió ha decidit que ho prove el senyor Feijóo, del PP.
El senyor Feijóo va quedar primer a les eleccions i això concedeix normalitat a l’encàrrec, però alhora és ben evident i obvi que el PP no pot aconseguir els vots que li manquen per la via d’unes negociacions partit per partit. No ara com ara i tal com van les coses. Podria si el PNB el votés, però amb les eleccions basques a la cantonada, el PNB no votarà res on hi haja Vox –estiga com estiga Vox. I podria si Junts el votés, però per aconseguir-ho pràcticament hauria de donar suport a la independència de Catalunya i la política no té tanta ficció al cap.
En aquestes condicions, quina és l’única oportunitat de Feijóo? Doncs el tamayazo. Econòmic o patriòtic, que tant se val. És a dir, comprar el vot de quatre dissidents del PSOE, o bé en canvi de prebendes, o bé en canvi de convèncer-los que el seu dirigent ha venut la pàtria a Puigdemont i que cal aturar-ho com siga.
Personalment, veig gairebé impossible que ho aconseguesca. Si tan sols necessitàs un vot, sí que ho tindria fàcil, però quatre vots em semblen molts i massa per comprar. Dit això, la qüestió és que d’ençà d’ahir aquest risc existeix i és evident que no existiria si un peculiar ciutadà espanyol a qui anomenen rei no hagués pres la decisió que ha pres i no tingués el privilegi de fer-ho i posar-se per damunt d’allò que voten els altres ciutadans.
Això no impedeix que a Pedro Sánchez, que és un addicte al risc, li puga anar bé, la cosa. És possible. Políticament parlant, jugar-se-la pot tenir premi, perquè si Feijóo fracassa el soterrarà per una bona temporada i enfonsarà el PP en una crisi que pot durar una dècada ben bona. Segur que hi compta i segur que també pensa que si s’han de repetir les eleccions millor que siga amb un Feijóo fracassat que no pas amb un que puga dir que no li ho van deixar provar quan hi tenia dret.
Tanmateix, si al final hi ha tamayazo, totes aquestes especulacions valdran poc i s’haurà posat en relleu, una vegada més, fins a quin punt va ser cert allò de l’atado y bien atado franquista. Democràcia, sí; però sempre que siga amb mecanismes de control que resten fora de l’abast del poble. I que puguen revertir les seues decisions.
PS. Com ja deveu haver vist, treballem intensament en el seguiment de l’estrany accident d’avió en què pot haver mort el cap del grup Wagner, Ievgueni Prigojin. Aquestes hores vinents seran clau i la desinformació, de totes bandes, probablement enorme, però al final els fets s’aclariran. Us recomane, mentrestant, aquesta anàlisi de la rebel·lió, escrita per Maria Ilyushina, que vam publicar hores després d’haver-se acabat: Prigojin va advertir que hi hauria una revolució a Rússia, però la seva sembla que ha durat poc.
VilaWeb necessita el vostre suport. Si voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors perquè és gràcies als qui ja ens ajudeu que podem continuar creixent i oferint-vos tots aquests continguts. La nostra feina és ajudar els nostres lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim, i ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Com sempre ha fet el millor periodisme arreu del món.
