L’onada reaccionària que amenaça els drets LGBTI arreu del món

Avui se celebra arreu del món l’Orgull LGBTI, una commemoració que recorda la revolta de Stonewall de l’any 1969, quan lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals de Nova York va reaccionar contra la pressió contínua de la policia, que periòdicament feia batudes als bars d’ambient. Més de cinquanta anys després, el moviment LGBTI ha avançat molt a l’hora de fer respectar els seus drets, però encara té camí per recórrer fins a la plena equiparació amb la resta de la societat. A més, després de dècades d’eixamplament dels drets LGBTI guanyats amb l’activisme i la normalització de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals en tots els aspectes de la vida quotidiana, moviments conservadors i reaccionaris de diversos punts del món empenyen en sentit contrari.

A casa nostra, els pactes del PP i Vox ja han donat motius d’alarma entre la població. L’acord del govern del País Valencià introdueix l’anomenat “pin parental”, la possibilitat que els pares puguin vetar continguts educatius que no considerin adequats, i que en alguns altres territoris de l’estat espanyol s’ha fet servir per posar traves a l’educació feminista i els continguts que ajudin els infants LGBTI a desenvolupar-se. A més, en el pla simbòlic, el govern de Nàquera –l’únic amb batlle de Vox– ha prohibit que es pengin banderes irisades en instal·lacions municipals; i ahir mateix PP i Vox van votar en contra de desplegar la bandera LGBTI al Parlament de les Illes per a celebrar l’Orgull, com era habitual de feia anys.

Ofensiva LGBTI-fòbica als Estats Units

Als Estats Units, només en aquests sis mesos del 2023 s’han tramitat 491 iniciatives legislatives que ataquen els drets LGBTI, especialment del col·lectiu trans. Són dades de l’American Civil Liberties Union, que fa un monitoratge constant dels canvis legislatius que amenacen el col·lectiu LGBTI als Estats Units. De les 491 lleis presentades, 77 ja s’han aprovat i han entrat en vigor, i 209 són en procés d’aprovació. N’hi ha 3 que tot just s’han presentat i 202 han estat tombades.

La majoria d’aquestes iniciatives legislatives afecten l’àmbit de l’educació –amb mesures per a prohibir els continguts formatius en diversitat sexual i de gènere– o de la salut, sovint per a impedir l’accés dels menors a tractaments de reafirmació de gènere, com els medicaments de supressió de la pubertat. A Florida, el governador republicà Ron DeSantis –que aspira a ser candidat a la presidència dels Estats Units de l’any vinent– ha prohibit que els professors ensenyin sobre gènere i orientació sexual als alumnes menors de dotze anys; ha prohibit que les persones trans facin servir els lavabos que corresponguin amb el gènere que senten; ha aprovat una llei per la qual es pot retirar la custòdia als pares que permetin que els infants trans rebin tractaments de reafirmació de gènere; i ha prohibit els estudis universitaris sobre gènere i sobre minories racials. Fins i tot ha prohibit que es puguin fer espectacles drag en locals o espais on puguin entrar menors. Tot plegat, un bloc legislatiu que s’afegeix a una llei general per a limitar l’educació en diversitat sexual i de gènere aprovada l’any passat.

A Dakota del Nord s’ha prohibit que les escoles puguin utilitzar els pronoms que els alumnes els demanin, quan no s’ajustin amb els del sexe de naixement, i s’obliga els professors a informar els pares si un infant s’identifica com a trans, cosa que també passa a Indiana. I a Texas s’ha prohibit que els menors d’edat puguin seguir tractaments de reafirmació de gènere. Són només alguns casos que han posat en alerta la comunitat LGBTI i que s’emmarquen en una onada conservadora creixent des del mandat de Donald Trump, que veu en les polítiques de suport al col·lectiu una conspiració per posar fi a la societat tradicional. A final de l’any passat, el president Joe Biden va signar una llei federal que blinda arreu dels Estats Units els matrimonis interracials i entre persones del mateix sexe. La llei no obliga que els estats que no ho vulguin oficialitzin nous matrimonis així, però sí que els força a reconèixer-los si s’han casat en estats on era legal.

Uganda preveu pena de mort per a “homosexualitat agreujada”

Un dels indrets del món on més han empitjorat les condicions de vida per al col·lectiu LGBTI és a Uganda, on s’ha aprovat una de les lleis més restrictives del món. Imposa la pena de mort en casos de “homosexualitat agreujada”, un concepte ampli que inclou delictes des de tenir relacions sexuals homosexuals amb un menor d’edat o que algú amb el VIH tingui relacions sexuals amb una persona del seu mateix sexe, encara que sigui amb consentiment i amb protecció.

Les relacions sexuals homosexuals ja eren delicte abans per una llei de l’època colonial britànica, que podia arribar a castigar-les amb cadena perpètua. Ara, la nova llei manté aquest delicte i hi afegeix noves tipificacions penals com ara vint anys de presó pel fet de “defensar públicament l’homosexualitat”, que posa en la diana tant activistes LGBTI com educadors que volen formar en la diversitat sexual i de gènere. És a dir, no solament ataca la llibertat sexual i la intimitat de les persones, sinó que viola la llibertat d’expressió i de reunió.

A sobre, dificulta encara més la vida de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals que viuen en la clandestinitat, i n’afecta el desenvolupament emocional, tant pel fet de créixer sense referents ni entendre per què els seus sentiments no s’ajusten a allò que veuen al seu entorn, com pel fet de saber que no poden viure plenament si no és a l’exili. A més, organitzacions internacionals han denunciat que la repressió pot afectar terriblement la lluita contra el VIH per culpa de l’estigma i la discriminació de què serien víctimes els contagiats, que els cohibeix a l’hora d’adreçar-se als centres sanitaris.

L’alt comissionat pels drets humans de les Nacions Unides, Volver Türk, va definir la llei, “probablement, com la pitjor d’aquest tipus al món”. Va demanar al president d’Uganda, Yowei Museveni, que no la promulgués perquè seria “devastadora”, però el mandatari no va fer cas de les pressions internacionals i la llei va entrar en vigor el 29 de maig.

D’ençà de llavors, Uganda forma part de la llista tràgica de països que castiguen amb la mort l’homosexualitat, al costat de l’Aràbia Saudita, l’Iran, el Iemen, Brunei i alguns estats de Nigèria. A Mauritània la pena de mort per homosexualitat figura al codi penal, però no s’aplica des del 1987. Ara, això no és obstacle perquè els homosexuals siguin detinguts, empresonats, torturats, extorquits i assetjats.

Podeu veure a continuació un mapa que mostra l’estat de la criminalització de les relacions sexuals consentides entre persones del mateix sexe, elaborat per ILGA World, la federació internacional d’entitats LGBTI més gran del món. El mapa és del març, per això Uganda no apareix pintat com un dels països que condemna a mort.

La cort islàmica del Paquistan tomba part d’una llei trans

El Tribunal de la Xaria del Paquistan va tombar al maig part d’una llei del 2018 que prohibia la discriminació a les persones trans i en garantia el reconeixement legal, al costat de més drets. La llei va ser tot un progrés en una societat molt patriarcal, però els avenços de llavors han estat discutits pel tribunal, que considera que hi ha punts que topen amb la religió islàmica. A causa d’això, ha anul·lat el reconeixement legal de la identitat de les persones trans, el dret de tenir un carnet de conduir o un passaport amb aquesta identitat i el dret d’heretar. Paral·lelament a la decisió de la llei, l’assemblea i el senat paquistanesos també tramiten modificacions de la llei per a rebaixar-ne el contingut.

Val a dir que la protecció legal que oferia la llei d’ençà del 2018 no garantia la vida lliure de discriminació de les persones LGBTI. L’informe anual del 2022 de Humans Right Watch sobre el Paquistan assenyala que el codi penal criminalitza les relacions sexuals entre persones del mateix sexe, i que els homes que tenen relacions sexuals amb homes i la població trans és objecte d’abús policíac i discriminació social.

Bulgària prohibeix el canvi de gènere en documents oficials

Un altre cas de regressió en els drets del col·lectiu LGBTI per la decisió judicial és el de Bulgària, on la Cort Suprema va prohibir al febrer que els ciutadans puguin canviar el gènere que els identifica en els documents oficials. L’ONG Bulgarian Helsinki Committee va denunciar que la decisió judicial contravenia els estàndards internacionals de respecte als drets humans, i va avisar que provocaria sentències en contra del Tribunal Europeu dels Drets Humans, el Tribunal Europeu de Justícia i el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides.

Aquest mateix any, a més, la Cort Suprema búlgara va deixar als llimbs legals una família de dues dones i una filla, nascuda a l’estat espanyol com a filla de totes dues. El tribunal va dir que no podia registrar-les totes dues com a mares al certificat de naixement de la nena, i, per tant, no considera que la nena sigui ciutadana búlgara. Això, malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va dictaminar que quan un infant és nascut com a fill de dos ciutadans del mateix sexe i amb nacionalitats europees diferents, i registrats com a tal en el país d’origen on ha nascut, el país d’origen de l’altre progenitor també l’ha de registrar com a fill de tots dos, encara que la seva legislació no ho permetés si hagués nascut en aquell país.

Polònia i Hongria, la vergonya de la Unió Europea

Ja fa uns quants anys que Polònia i Hongria han pres posició com els dos països menys respectuosos amb la comunitat LGBTI de la Unió Europea, que justament fa bandera de les llibertats individuals i del respecte dels drets humans. Alguns municipis polonesos s’han declarat d’ençà del 2019 “zones lliures de la ideologia LGBT”, una manera de deshumanitzar els ciutadans que són part del col·lectiu i una institucionalització de la LGBT-fòbia. El 2021, Hongria va aprovar una llei que prohibeix o limita l’accés dels menors d’edat a continguts que difonen o representen la diversitat sexual o de gènere, i s’hi han arribat a censurar publicacions que incloïen històries en aquesta línia.

Totes dues mesures contravenen el Tractat de la Unió Europea, que consagra la igualtat i la no-discriminació de tots els ciutadans europeus. Per això, les institucions europees van activar procediments d’infracció per a fer-los rectificar, fins al punt que el primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, va arribar a dir que si Hongria no retirava la llei faria bé de deixar la Unió Europea. Amb tot, la pressió institucional contra els dos estats va afluixar quan va esclatar la guerra d’Ucraïna i Polònia i Hongria van guanyar relleu geopolític, com a països fronterers amb Ucraïna.

Rússia s’enfosqueix com més va més

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha fet de la LGBTI-fòbia institucional una bandera política, que emmarca l’enaltiment dels models de relació i família tradicionals com una diferència dels valors occidentals. Una llei prohibeix d’ençà del 2013 de parlar públicament de diversitat sexual i de gènere, i el col·lectiu LGBTI no té cap empara legal contra discriminacions o agressions malgrat que és un objectiu de grups violents. Tot i que la LGBTI-fòbia existeix arreu de la Federació Russa, és especialment crua a Txetxènia, on la pressió i la violència són encara més intenses.

Fins ara a Rússia era difícil que les persones trans poguessin canviar el gènere de la seva documentació oficial, però era possible si algun jutge hi estava disposat i sovint després de passar diverses proves mèdiques, que no cobreix la sanitat pública. Però des del 17 de juny el canvi de gènere en documents oficials és il·legal a tot Rússia, cosa que complica encara més l’existència a les persones trans.

No tot són males notícies: Andorra legalitza el matrimoni igualitari

Tot i que en molts països la situació per al col·lectiu LGBTI ha empitjorat, en alguns altres s’han fet passos endavant molt significatius. A Andorra, l’únic territori dels Països Catalans on fins ara el matrimoni era exclusiu per a les parelles heterosexuals, enguany ha entrat en vigor la llei de famílies que reconeix els matrimonis civils homosexuals com una unió amb els mateixos drets que els heterosexuals. A més, la llei també permet que una persona trans pugui canviar el seu gènere als documents oficials sense haver de sotmetre’s a cirurgies ni tractaments mèdics. Ara, exigeix que hagi passat dos anys socialitzant amb el gènere que vol que figuri en el document oficial. A Finlàndia, Nova Zelanda i Hong Kong han aprovat una lleis semblants que legalitzen el canvi de gènere oficial sense requerir cirurgia.

A Mèxic, d’ençà d’aquest any les persones no-binàries poden ser classificades com a tals al passaport amb una X en la casella que fins llavors distingia entre home i dona.

Les teràpies de reconversió que s’apliquen a persones LGBTI han estat prohibides a Islàndia, Xipre i l’estat espanyol, on s’ha inclòs en la coneguda com a llei trans. De fet, la llei trans espanyola, aprovada a final de l’any passat i que ha entrat en vigor enguany, és una de les més avançades del món perquè es basa en l’autodeterminació de gènere. És a dir, n’hi ha prou de demanar al registre que canviï el gènere dels documents oficials i no calen proves mèdiques ni més documents. La mateixa llei, a més, prohibeix la modificació quirúrgica dels genitals dels menors intersexuals fins a dotze anys i permet de no registrar cap gènere d’un nadó intersexual fins a un any d’edat.

S’ha legalitzat l’adopció homoparental a Liechtenstein; i països com Alemanya, l‘Illa de Man i diversos estats dels Estats Units han eliminat les restriccions per a donar sang que tenien homes que tenen relacions sexuals amb uns altres homes.