22.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 22.03.2024 - 21:42
El juliol del 2016, la llei de creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació es va aprovar a les Corts amb 64 vots a favor i 29 abstencions. Cap vot en contra. Van votar-hi afirmativament el PSPV, Compromís, Ciutadans i Unides Podem. Les abstencions van ser dels diputats del Partit Popular, que, després d’haver protagonitzat el tancament de Canal 9 l’any 2013, i d’haver perdut les eleccions estrepitosament, no volien que se’ls tornàs a assenyalar com aquells que estaven en contra de la recuperació del servei públic de ràdio i televisió. Dues legislatures després, el PP torna a ostentar el poder, en aquest cas, en companyia de Vox. I dues legislatures després, fa una esmena a la totalitat a allò a què no s’oposaren llavors.
Aquests canvis anunciats dijous pel Partit Popular han originat reticències i incerteses entre els més de cinc-cents treballadors que tenen, actualment, les dues societats, però també en els partits polítics de l’oposició i en la Unió de Periodistes Valencians. Fins i tot, fonts pròximes a alguns membres del consell rector han dit a VilaWeb que, darrere aquest canvi de model, hi veuen una voluntat privatitzadora i, si més no, la intenció de rebaixar costos i reduir la plantilla a la mínima expressió.
Tot això es basa en les manifestacions públiques fetes per membres dels dos partits que comparteixen el govern. En aquest sentit, Vox ha estat extremadament dur, no tan sols contra l’empresa pública, sinó contra els treballadors, assenyalant-los públicament, amenaçant-los de deixar-los sense feina, i menystenint-los en directe mentre exercien les seues tasques. El president de la Generalitat també va criticar un equip d’À Punt fent befa de l’espai que li dedicaven en els informatius.
Dimecres hi ha prevista una reunió del consell rector en què s’aprovarà un text per a donar tranquil·litat a la plantilla. Aquestes darreres hores hi ha hagut reunions entre la direcció i representants dels treballadors per a analitzar la situació i veure quines són les possibilitats que hi ha.
L’absorció de les dues empreses actuals
Els diputats Miguel Barrachina (PP) i José Maria Llanos (Vox) signen una proposició de llei d’una entitat que es diu Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana S. A. (CACVSA). És a dir, la nova llei que ha de regir els serveis públics. A l’exposició de motius es remunten a la llei de creació de RTVV de l’any 1984 i, sense fer cap referència a l’extinció de l’ens del 2013, passen a criticar el funcionament de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.
Es basen en l’existència de dues societats diferents, la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació, per dir que són l’arrel de tots els problemes de funcionament que han tingut fins avui els mitjans públics.
Aquest sistema de les dues empreses va ser una decisió prou criticada en el moment en què es va fer la llei. Es va pensar com un sistema per a garantir la no-ingerència governamental en els mitjans públics, com un antídot a les ànsies manipuladores dels darrers governs del PP que van desembocar en un endeutament ferotge i en la insostenibilitat del model. Amb tot, a l’hora d’aterrar la llei i prendre les decisions executives per a posar en marxa els mitjans, el model de les dues societats es va demostrar complicat, com complicada era la convivència d’un consell rector i una direcció general. El canvi de la llei d’À Punt era una necessitat expressada pels grups parlamentaris que en el seu dia la van impulsar, i el govern del PP i Vox han aprofitat per capgirar-la de dalt a baix.
Canvi de model
Això implica un canvi absolut de model, i també l’eliminació pràcticament absoluta dels òrgans de control. Es passarà d’un consell rector amb deu membres a un consell d’administració amb vuit, set dels quals els triaran les Corts, i el vuitè, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, dominada pel PP. En el model actual, les Corts trien cinc membres del consell rector, i el Consell de la Ciutadania, el Consell Audiovisual i els treballadors de la corporació també hi tenen representació. Aquest canvi representa, de fet, una pèrdua de pluralitat, perquè els grups del govern sempre tindran majoria i es perd la presència dels treballadors i dels ciutadans organitzats en els òrgans de direcció.
Amb la proposta del PP, el director general serà nomenat pel Consell de la Generalitat. Actualment, hi ha un concurs públic en què els candidats han de presentar un model i una proposta de gestió que és analitzada i avaluada pel consell rector. La persona elegida presenta el projecte a la Comissió de Radiotelevisió Valenciana de les Corts, que és qui, finalment, la nomena.
La llengua vehicular
La proposta de nova llei dels mitjans públics pràcticament no fa referència a quina ha de ser la llengua vehicular. De manera molt ambigua, parla de la cooficialitat de les dues llengües i de la preservació les senyes d’identitat i dels costums valencians. Això es contraposa a la llei vigent, que en l’article 5 que fa referència als principis a observar en la prestació del servei públic diu en l’epígraf n: “Promoure la cohesió territorial i la diversitat lingüística mitjançant la difusió en valencià, que serà la llengua vehicular dels mitjans públics que depenguen de la Generalitat Valenciana.” En uns altres capítols també es fa referència a la protecció i promoció de la llengua pròpia.
El consell i la direcció d’informatius
La proposició de llei presentada ahir disposa la creació d’un nou consell d’informatius amb atribucions diferents de les que ara té. El canvi fonamental és que, actualment, és la redacció qui vota el candidat a la direcció que ha proposat el consell rector. Per a optar a dirigir els informatius d’À Punt, els interessats han d’elaborar un projecte i una memòria que el consell rector avalua. Una volta triada la persona, la darrera paraula la té la redacció, que l’ha de votar. Tant si el candidat és elegit com si no, el consell d’informatius ha d’elevar un dictamen raonat al consell rector, que podrà tornar a començar el procés. Fins ara, en tots els casos, la redacció ha donat el vist-i-plau al candidat. Vicent Marco, president de la Unió de Periodistes, ha dit a VilaWeb que aquest sistema permetia de dir que els informatius d’À Punt eren un exemple de pluralitat informativa. “Això ara quedarà retallat i, per tant, el futur no pinta bé quant a la pluralitat de la nova corporació.”
El personal i els processos selectius en marxa
Una de les grans incerteses que presenta la nova llei és la falta de concreció quant al sistema de finançament i al personal. La llei vigent marca que la corporació ha de rebre una quantitat de diners públics anual que oscil·le entre el 0,3% i el 0,6% del pressupost de la Generalitat, a banda dels ingressos publicitaris que puga generar. La proposta del PP diu que el finançament serà mixt, però no hi ha un compromís d’aportació pública mínima.
De la mateixa manera, es parla de l’elaboració d’una nova relació de llocs de treball, sense especificar quin seria el mínim per a garantir la prestació del servei públic. Actualment, entre la corporació i la societat hi ha 530 treballadors que són eventuals perquè no han passat per cap procés de selecció. El temor entre els treballadors és que aquesta falta de concreció amague un intent de reduir a la mínima expressió la plantilla, amb els arguments que el PP i Vox han anat llançant sobre la necessitat de racionalitzar i aprimar el sector públic instrumental. En aquest cas, s’obrirà la porta de la privatització dels serveis.
Aquesta qüestió enllaça amb els processos selectius. Vicent Marco, president de la Unió de Periodistes, diu que aquest és un tema que els preocupa perquè un centenar dels seus associats han esmerçat temps i diners a preparar les convocatòries vigents. Marco calcula que, en total, hi ha uns 800 inscrits en els processos oberts. “Això és molt negatiu, perquè hi ha una gran temporalitat, les actuals borses de treball s’esgoten i hi ha un tap que impedeix que les noves generacions de periodistes puguen accedir als mitjans públics al mateix temps que els treballadors actuals continuen sumant mèrits davant els possibles candidats.”
Amb tot, fonts pròximes a la presidència del consell rector, que han confirmat que totes les places estan convocades, han dit a VilaWeb que ells no paralitzaran el procés perquè podrien incórrer en una il·legalitat. Per tant, la intenció és continuar el procés i arribar fins allà on es puga. Diuen que si algú ho ha d’aturar, és el Consell, quan la nova llei siga aprovada i haja hagut el canvi de model corporatiu, i no pas la corporació. Les mateixes fonts han declarat que el text que s’ha presentat és tan sols un esbós, que li falta molta més concreció per a ser una llei, tot i que la línia que marca és la de la governamentalització del servei públic.
El nou llibre d’estil
L’elaboració de l’actual llibre d’estil dels mitjans públics valencians va ser fruit d’un procés molt llarg d’estudi i de reflexió. Hi van participar membres del consell rector, de la redacció d’informatius, de la direcció de la casa, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, del Consell de la Ciutadania, entre més entitats que van vetlar perquè el text contemplàs els valors descrits en la llei del juliol del 2016. S’hi incloïen tant referències a la llengua vehicular d’À Punt com aspectes relacionats amb el tractament de determinats temes delicats per als ciutadans, el tractament de les minories, la publicitat, les diferents violències, etcètera. La proposició de llei que han presentat el PP i Vox dóna per feta la necessitat d’elaborar un nou llibre d’estil sense especificar de quina manera es farà ni qui participarà en la seua elaboració.
