L’ombra de Puigdemont torna al parlament

TEMA DEL DIA
Reglament. El Parlament de Catalunya no pot fer plens telemàtics. Mentre el govern de la Generalitat es reuneix per videoconferència i els ajuntaments fan plens en xarxa, el parlament no pot fer plens ordinaris. Pot fer compareixences informatives de consellers, però no plens ordinaris amb validesa parlamentària. Hi ha parlaments al món que tampoc no ho poden fer, com ara el congrés espanyol, però això no hauria de ser cap consol per a una institució que és garant de la sobirania popular d’una nació sense reconeixement polític i, per tant, com més instruments tingui per a afrontar situacions excepcionals, tant sanitàries com polítiques, millor.

Per superar el període extraordinari del coronavirus, la mesa va acordar de fer plens reduïts de vint-i-un diputats amb vot delegat, que és la fórmula que es farà servir per aprovar el pressupost de la Generalitat, si no hi ha cap sorpresa abans del 27 d’abril. Però Junts per Catalunya ha forçat que la mesa del parlament admeti a tràmit una proposició de llei per a reformar de manera ràpida el reglament i poder fer plens telemàtics durant la pandèmia de la Covid-19. La proposta ha causat tensió amb ERC, que en teoria és favorable a reformar el reglament, però s’estima més fer-ho en la ponència creada amb aquest objectiu. Ara aquesta proposta continua la tramitació a la junta de portaveus, que decidirà quan s’inclou a l’ordre del dia dels plens ordinaris o del ple reduït previst abans del 27 d’abril, per aprovar els comptes de la Generalitat.

La tensió entre Junts per Catalunya i ERC per a poder votar telemàticament es remunta al 30 de gener del 2018, quan Roger Torrent va refusar de convocar el ple per a investir el president Carles Puigdemont perquè el Tribunal Constitucional espanyol ho havia prohibit. Posteriorment, Junts per Catalunya va demanar la creació d’una comissió per a la reforma del reglament per poder aplicar el vot telemàtic. Durant aquests anys, la ponència no ha avançat, perquè els partits unionistes hi van en contra i ERC tampoc no té pressa, tot i que Puigdemont ja no és diputat i, per tant, no pot ser investit president. Malgrat això, el PSC, el PP i Cs s’oposen a reformar el reglament perquè no volen que hi hagi la possibilitat d’investir un president a distància la legislatura vinent o que diputats empresonats puguin votar. ERC no comparteix aquest argument, però tampoc no ha demostrat pressa per a resoldre una qüestió que la CUP es mira darrere la barrera.

Tanmateix, la pandèmia del coronavirus ha capgirat la manera de treballar de les institucions d’arreu del món i les reunions per videoconferència i el vot telemàtic han entrat dins la normalitat de la política. Ja no es tracta només de poder investir un president a l’exili, o que votin diputats empresonats, sinó d’una situació de preservació i aprofundiment de la democràcia. Una pandèmia no pot paralitzar les institucions legislatives i de control als governs en ple segle XXI i, en el cas del parlament, no hi ha cap impediment tècnic perquè això sigui possible. Un informe elaborat pel departament d’informàtica del parlament, publicat en exclusiva per VilaWeb, avala la possibilitat d’implantar el sistema de vot telemàtic a la cambra catalana en pocs dies. Els informàtics confirmen que no hi ha cap impediment tècnic. Aquest informe s’afegeix al dels lletrats, publicat el 23 de març, que també ho consideren factible i necessari en moments excepcionals com l’actual. Per tant, la decisió és política.

La pandèmia ha demostrat que el parlament necessita adaptar-se als mecanismes de decisió del segle XXI, que no són només presencials. Tècnicament, s’ha evidenciat que és possible i seria absurd que no prosperés pels arguments dels partits unionistes, que asseguren que és una maniobra de Junts per Catalunya per investir Puigdemont la legislatura vinent, donant per fet que es tornarà a presentar i guanyarà. Un argument que ERC no pot compartir perquè forma part dels fantasmes de l’unionisme. El vot telemàtic és un instrument més per a facilitar la democràcia al segle XXI, que com es veu, serà ple de moments excepcionals. Per bé i per mal.

MÉS QÜESTIONS
Soler insta les empreses públiques a aplicar el permís retribuït recuperable. El permís retribuït recuperable sí que s’aplicarà al personal laboral de les empreses públiques de la Generalitat Valenciana. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha dictat una instrucció en què explica que el decret aprovat pel govern espanyol pel qual els treballadors del sector privat hauran de retornar les hores cobrades però no treballades a les seves empreses és aplicable també a tots els treballadors per compte d’altri que prestin serveis en empreses o entitats del sector públic si fan una activitat que no ha estat paralitzada a conseqüència de la declaració d’estat d’alarma. L’ordre l’ha dictada la directora general de sector públic, Isabel Castelló, i especifica que la Generalitat no podrà aplicar el permís retribuït recuperable sobre aquells treballadors que teletreballin o exerceixin les funcions sota modalitats no presencials de feina, ni tampoc als que tinguin una incapacitat temporal o amb contracte suspès per unes altres causes legalment previstes. No obstant això, sí que preveu que pugui adoptar-lo durant l’estat d’alarma amb els treballadors per compte d’altri que no poden teletreballar i els que tinguin els mitjans per a teletreballar però no tinguin càrrega de treball.

El govern del Botànic repartirà 700 ‘routers’ per lluitar contra la discriminació digital. El perill de l’aturada de l’ensenyament és que augmentin les desigualtats entre les famílies que disposen d’internet i les que no. Per evitar-ho, la Generalitat Valenciana –concretament les conselleries d’Habitatge, Innovació i Hisenda–, impulsarà un projecte pilot per a reduir la diferència digital de les famílies residents al parc públic d’habitatges del País Valencià. El programa consisteix a dotar un grup de famílies de set municipis valencians amb set-cents routers acompanyats d’un abonament gratuït d’internet de cinquanta gigues al mes durant els mesos d’abril, maig i juny. L’objectiu és facilitar l’activitat educativa i les tasques de teletreball mentre es mantingui la situació excepcional causada pel coronavirus. Després d’aquesta experiència s’estudiaran opcions perquè tinguin connexió a llarg termini, segons que ha dit la Generalitat en un comunicat. En concret, el primer repartiment de routers es farà als grups d’habitatges de Sant Llorenç, a Castelló; Mercedes Hernández, d’Alfafar; Davall Vies, de Sagunt; Barbacana-les Xiques, d’Alcoi; Palmerals, d’Elx; i també als municipis d’Elda i de Monòver.

Armengol ja prepara el desconfinament amb el sector sanitari. La presidenta del govern, Francina Armengol, s’ha reunit amb professionals sanitaris per a fer seguiment de la crisi del coronavirus i tractar de propostes per al desconfinament que ha ordenat el govern espanyol a partir de dilluns de la setmana que ve. Acompanyada de la consellera de Salut i Consum, Patrícia Gómez, s’ha reunit per videoconferència amb membres del comitè d’alerta de seguiment de la Covid-19. L’objectiu, ha explicat, ha estat valorar la situació de les Illes arran de la crisi sanitària i dissenyar l’estratègia una vegada s’acabi el confinament obligatori i, posteriorment, l’estat d’alarma, de moment decretat fins al dia 26 d’abril. Armengol ha explicat que es durà a terme amb estratègies sanitàries per continuar protegint adequadament la població i per fer d’una manera àgil i eficient el retorn a la normalitat com més aviat millor.

El govern andorrà farà dues proves a tota la població en dues setmanes. El govern de Xavier Espot vol saber com evoluciona la pandèmia del coronavirus abans de decidir l’estratègia a seguir per al desconfinament. El pla preveu dues proves d’anticossos separades per un període de dues setmanes que es desenvoluparien en cinquanta punts de recollida de mostres distribuïdes per tot el país, segons que ha fet públic avui el ministre Joan Martínez Benazet. També ha indicat que les proves de cribratge es faran als centres sanitaris, als sociosanitaris i als domicilis a persones amb dificultats per desplaçar-se i es prioritzaran les persones vulnerables, els professionals de la salut i els que treballen en l’atenció d’aquests col·lectius més fràgils. El titular de Salut ha dit que en el disseny del pla hi participen dues persones del ministeri, dues d’Actua, dos experts independents, dos professionals del SAAS i un assessor de fora. I preveu de fer més analítiques per detectar malalts que es faran amb el test ràpid o amb la PCR en algun grup.

LA XIFRA
195 milions de llocs de feina es perdran arreu del món per la crisi del coronavirus, segons els càlculs que ha fet l’Organització Internacional del Treball.

TAL DIA COM AVUI
El 7 d’abril de 1920 naixia a Argelers de la Marenda Jordi Barre. Amb més de 250 cançons al seu repertori, és una de les veus més famoses de Catalunya Nord. Va enregistrar una desena d’àlbums i es va fer conegut amb cançons com ara ‘Parlem català’, ‘Els hi fotrem’ o ‘Canta Perpinyà’.