10.02.2022 - 21:47
|
Actualització: 10.02.2022 - 22:47
Ha trigat sis anys a tornar a la narrativa i hi ha tornat per apoderar la literatura encara més. Sap que tan sols la literatura té el poder de denunciar la situació de Mèxic, l’indret que anomena casa seva i on no pot tornar, i sap que només la literatura pot commoure el lector quan les notícies diàries de la barbàrie ja l’han abocat a la indiferència. Lolita Bosch (Barcelona, 1970) acaba de publicar Agafeu-me a mi (Edicions 62), amb què demostra que la literatura també pot ser un cop de puny a la nostra consciència.
Què ens explica aquesta nova proposta narrativa de l’autora? Doncs ni més ni menys que la història real d’en Roy, un noi de dinou anys que es lliura a l’escamot que ha assaltat casa seva, per salvar la mare i el germà petit. Què ha fet amb aquesta història Lolita Bosch? Ha escrit un text a mig camí de la novel·la de no-ficció, la crònica literària i el periodisme de denúncia. Un llibre que vol evitar l’oblit de les víctimes de la guerra que fa anys que enfronta el govern mexicà amb els càrtels del narcotràfic.
La història d’en Roy pot semblar inversemblant i és terriblement angoixant, però les estatístiques ens diuen que passa vint-i-tres vegades cada dia. Hi ha comptabilitzades més de 85.000 víctimes aquests darrers anys. És com si gairebé quatre pavellons Sant Jordi estibats fins a dalt d’espectadors haguessin estat eliminats. En veient la continuïtat diària d’aquestes atrocitats, la literatura esdevé per a Lolita Bosch “una eina de pau per a entendre el món actual”, que posa el focus no en la guerra en si, sinó en les víctimes, “que sempre són les oblidades en tots els conflictes”.
La història d’en Roy commou per la cruesa estilística de Bosch, marca de la casa. L’autora busca la frase contundent i un ritme molt intens. Alhora, hi ha espai per a reflexions més poètiques, tot i que amb poques concessions, tan poques com les que li varen donar a en Roy els seus segrestadors. El cas és un més dels molts que hi ha en la guerra entre els narcotraficants i el govern mexicà de fa més d’una dècada. I és precisament la seva singularització que fa que funcioni com a novel·la, perquè ens obliga a conèixer la víctima i ens fica de ple en l’aberració que viuen sobretot els protegits pel gest altruista d’en Roy: el germà i la mare.
Bosch és molt crítica amb el paper dels governs espanyol i català en aquest conflicte mexicà. “Mèxic –recorda– ha estat molt generós en molts moments i ha acollit molta gent que a l’exili va poder refer la seva vida; aquí no hi ha cap mena de reciprocitat en aquests moments. La política exterior de Mèxic sempre va ser de solidaritat i acolliment i ara no pots trobar cap govern que apliqui la mateixa solidaritat.”
L’escriptora, que fa molt de temps que és estudiosa del concepte de violència i concretament del conflicte armat a Mèxic, recorda que l’escriptor Roberto Saviano (autor de Gomorra) ja va explicar que Mèxic és el rovell de l’ou del mercat negre internacional, que no es podia entendre l’economia mundial si no s’analitzava què passava amb el tràfic de droga a Mèxic. Per ella, el narcotràfic de Mèxic és el rovell de l’ou del mercat negre internacional i aquesta situació tan sols es pot entendre com una guerra. “Malgrat que internacionalment es tracta com un conflicte intern, perquè no hi ha dos bàndols enfrontant-se, de fet hi ha vuit càrtels de la droga operant en aquests moments. Les xifres són de guerra, la por és de guerra, les amenaces són de guerra, tot ho és… menys la repercussió internacional. I això complica moltíssim la situació per a tothom, però especialment per a les víctimes del conflicte.”
A la novel·la hi ha volgut recollir la situació tràgica i desesperant de centenars de persones, però canviant la tradicional mirada per centrar-la en les víctimes i no en els botxins. “Tenim molts llibres i moltes biografies –diu– que parlen dels grans dictadors o dels generals que dirigeixen els conflictes i això és així perquè durant molt de temps hem pensat que coneixent-los podíem entendre per què havia passat un conflicte o un altre. Però sempre ens hem oblidat de les víctimes i hem de tenir en compte que les guerres només es poden entendre si se sap què passa a la gent i què senten els qui la pateixen.” És per això que la història d’en Roy és també la de molts testimonis que s’incorporen a la narració per mirar de fer comprensible el conflicte mexicà als lectors, perquè cal entendre’l per mirar de trobar-hi una solució.
Aquest llibre és alhora una reflexió sobre el poder de la literatura, sobre com pot transformar el lector i com pot esdevenir una eina per a la pau i també per a la comprensió dels conflictes. “La literatura aporta una nova mirada, aporta l’empatia que a partir d’un moment ja no pot aportar el periodisme informatiu. Per això aquest llibre és literatura, és no-ficció, aprofita elements de les cròniques i del periodisme però vol anar més enllà i transcendir. He agafat aquesta història perquè la conec molt bé, però hauria pogut ser la de qualsevol altre desaparegut, perquè la bestiesa és aquesta, que hi hagi desapareguts.”
A la novel·la també hi apareix l’amor i la manera com l’amor origina por. “La por és l’amor que sentim pels altres”, diu, parafrasejant les paraules del germà de Roy Rivera. Lolita Bosch també demana de deixar de girar la cara a les coses que fan por i emprar tots els recursos que tenim a l’abast per enfrontar-nos-hi.
