Loli Cañadas: ‘Dolors, a mi parla’m en català’

Aquest cap de setmana el Centro Cultural Rociero Andaluz Nuestra Señora de la Esperanza de Badalona va celebrar els trentè aniversari. La batllessa, Dolors Sabater (Guanyem Badalona en Comú) va intervenir durant l’acte. Una part del públic va xiular-la perquè parlava en català. I el portaveu del PP a l’Ajuntament de Badalona va acabar d’afegir llenya al foc amb aquest piulet: ‘Xiulada a la batllessa de la CUP en el 30è aniversari d’una entitat andalusa de #Badalona x negar-se a parlar en castellà’.  Segons els testimonis, però, la batllessa Dolors Sabater es va acabar ficant el públic a la butxaca, va arrencar aplaudiments, i va acabar la intervenció en català, després de fer-ho uns minuts en català i castellà. Avui VilaWeb entrevista Loli Cañadas, presidenta de l’Associació que celebrava l’acte, perquè ens expliqui el seu punt de vista. Cañadas, que va arribar a Catalunya fa seixanta anys, és ‘Andalusa de l’Any 2015‘,  en un guardó atorgat per la Casa d’Andalusia de Barcelona. Ens atén, riallera i en castellà, via telefònica.

—Vós que hi éreu, expliqueu-nos què va passar.
—Just després de bufar les espelmes de l’aniversari, vaig cedir la paraula a la Dolors Sabater. Jo l’havia convidada a ella, com a més polítics. Va agafar el micròfon i va començar a parlar. I un grup de gent va començar a xiular. Casualitats de la vida, la meva filla era asseguda just darrere seu. Dues fileres més enrere. I em va dir que eren sis. Sis persones que van aixecar-se quan l’alcaldessa va continuar parlant. La meva filla em va dir que no eren gent de la nostra. Que no en coneixia cap. I que anaven mal vestits. ‘No sé ni com els van deixar entrar a la porta!’, em va dir.

—I com va reaccionar la batllessa?
—Doncs va dir que aquí havíem tingut un dictador que ens havia fet callar a tots. Va fer una explicació molt educada. Molt. Explicant per què parlava en català. I va continuar com si no hagués passat res. Però jo vaig adonar-me que la dona estava passant una mala estona. Quan va acabar la seva intervenció, tothom la va aplaudir. Moltíssim. Després de l’acte, la vaig fer pujar a dalt per fer un aperitiu amb tots nosaltres. I la gent es va portar estupendament bé amb ella. I la van felicitar. Hem d’entendre que tothom parla amb la llengua en què estem acostumats. I ja està. Jo en català he de pensar abans. Tradueixo. I jo a la Dolors sempre li dic: ‘Dolors, a mi parla’m en català.’ Ella parla en català i jo en castellà. I ens entenem perfectament.

—Us va agradar la reacció de la batllessa?
—Em va agradar molt. Perquè no va dir res per fer mal a ningú. Cap paraula més alta que una altra. Si jo arribo a agafar el micro, no ho dic amb aquella serenitat i educació.

—Aquest piulet del portaveu del PP a l’ajuntament feia creure una altra cosa.
—Aquest senyor que a les xarxes socials ha escrit el que ha escrit, faria falta que li aclarissin el cervell al mar Mediterrani que tenim a Badalona. A veure si així se li aclareixen les idees. I això que el conec i me l’estimo molt. Però les coses s’han de dir tal com són.

—I això de la independència, com ho veieu?
—No m’agrada! I em fa por. Crec que Artur Mas s’ha begut l’enteniment. Però això és un altre debat. Ara no parlem d’això.