22.12.2017 - 22:00
Aquests últims anys, el Tribunal Constitucional espanyol ha anul·lat desenes de lleis i decrets aprovats al Parlament de Catalunya. El procés d’independència ha generat una pluja de recursos d’inconstitucionalitat presentats pel president espanyol, i la majoria han acabat prosperant. La llei del referèndum, la llei de transitorietat i la declaració d’independència són alguns dels últims exemples, però també la llei de comerç o la llei contra el canvi climàtic. L’Aravot va recollir en una anàlisi els casos fins al juliol d’enguany.
L’ofensiva del PP contra l’autogovern també s’ha traslladat al País Valencià, aquests últims mesos. El Pacte del Botànic del 2015 va donar un tomb històric a la política valenciana desallotjant els conservadors del poder i configurant un govern entre el PSPV i Compromís, amb el suport parlamentari de Podem. L’acord entre les forces progressistes no va agradar al PP, que ha respost amb una oposició agra i un reguitzell de recursos judicials per a torpedinar l’acció de govern del Consell i, a més, erosionar l’autogovern.
L’accés universal a la sanitat
L’aprovació d’aquest decret fou una de les primeres decisions del Consell. Era una resposta a la reforma de l’accés a la sanitat del govern espanyol del 2012 i permetia que unes 30.000 persones estrangeres en situació administrativa irregular tinguessin garantit el dret de rebre prestacions de la sanitat pública. Es dóna el cas que el PP va abstenir-se a les Corts en la convalidació del decret, i que Ciutadans va votar-hi a favor, juntament amb el PSPV, Compromís i Podem.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, va criticar la decisió del TC i l’estratègia judicial de la Moncloa: ‘El govern espanyol no pot utilitzar la via judicial per a imposar posicionaments ideològics indefensables.’ Puig va explicar que, malgrat la sentència, cap persona quedaria sense atenció sanitària. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) també va anul·lar dos decrets contra el copagament farmacèutic. Puig va lamentar la ‘interpretació regressiva de la constitució’ del govern espanyol i va denunciar que s’utilitzés la justícia per a imposar un model centralitzador d’estat. Per aquest motiu, va demanar una reforma constitucional que blindés la descentralització de l’estat i la sanitat, entre més competències.
La batalla del plurilingüisme
L’opció ferma d’introduir el trilingüisme a l’escola valenciana ha topat amb l’oposició dura del PP i de Ciutadans. Els recursos al TSJ han estat constants. Van aconseguir que s’anul·lés la primera proposta del Consell, que es va veure obligat a aprovar un nou decret abans que comencés el curs escolar.
A final de setembre, el PSPV, Compromís i Podem van presentar un model que establia noves quotes lingüístiques: un mínim de 25% de les assignatures en català, un 25% en castellà i entre un 15% i un 25% en anglès. La llengua de les hores restants, entre 25% i 35%, la podrà triar cada centre.
La Generalitat ha demanat al govern espanyol que dialogui i s’assegui a negociar, amb l’objectiu d’evitar un nou recurs al TC. Però la Diputació d’Alacant, governada pel PP, va interposar-ne un al TSJ, que el va admetre a tràmit. Per tant, la batalla del plurilingüisme a l’escola valenciana continua oberta.
Bateria de recursos contra el dret civil
L’ofensiva espanyola contra el dret civil del País Valencià es tradueix, de moment, en tres recursos que han prosperat i que han anul·lat les normes aprovades a les Corts. Són la llei de custòdia compartida, la llei de règim econòmic matrimonial i la llei d’unions. El TC ha argumentat en tots tres casos que envaïen competències estatals.
La Generalitat sempre ha argumentat que l’estatut del 2006 regula les competències en aquestes matèries del dret civil, i de fet, el Consell i les Corts van enviar una carta a Rajoy perquè retirés els recursos. Una petició que va ser desestimada.
El català a l’administració
El PP no va aconseguir que el TSJ suspengués el decret que regulava l’ús del català a les administracions. No obstant això, l’advocacia de l’estat espanyol va presentar un altre recurs al tribunal. Aquest decret fixa el català com la llengua de comunicació en les administracions. El cas, per tant, no és tancat.
Lleis que pengen d’un fil
El TC encara ha de decidir sobre diversos contenciosos entre el govern espanyol i la Generalitat. La llei de la funció social de l’habitatge, que conté una normativa antidesnonaments, i la llei contra la pobresa energètica, que obligava les empreses a comunicar el tall del subministrament de llum als serveis socials dels ajuntaments, estan pendents de la resolució del tribunal.
Les Corts han d’aprovar encara la llei de mancomunitats, que permet una agrupació voluntària dels municipis en comarques. Segons que va explicar el diari Levante, el govern espanyol podria interposar-hi un recurs al·legant que la norma qüestiona els límits de les diputacions.
