01.07.2020 - 00:18
|
Actualització: 01.07.2020 - 12:12
A partir d’avui el govern israelià té previst de començar a annexar a l’estat d’Israel la vall del riu Jordà. La maniobra va ser promesa pel primer ministre, Benjamin Netanyahu, a la campanya electoral passada i és un pas decisiu en l’estratègia de fer inviable un possible estat palestí. En una reunió ahir amb un enviat especial del govern dels Estats Units, el primer ministre israelià va deixar entendre que l’acte formal d’annexió no seria avui, sinó que es podria retardar uns quants dies.
‘Hem parlat sobre la qüestió de la sobirania. Hi treballem aquests dies i ho continuarem fent’, ha declarat el primer ministre després de la reunió amb l’ambaixador dels Estats Units a Israel, David Friedman, i amb l’enviat especial de la Casa Blanca per al Llevant, Avi Berkowitz. Aquesta declaració ambigua indica segons alguns analistes que avui potser no serà el dia clau per a començar l’annexió, però molts creuen que Netanyahu, que no vol desdir-se de la promesa feta, pot fer un anunci simbòlic, sense implicacions pràctiques ni efectes immediats. De moment, no hi ha convocada cap reunió del govern i, doncs, no es preveu cap avanç significatiu aquestes hores vinents per a activar el pla d’annexió.
Un territori clau
La vall del Jordà té 120 quilòmetres de llargada i 15 d’amplada i abasta, de nord a sud, del llac Tiberíades a la mar Morta. Aquesta vall té un gran valor per als palestins perquè és el seu territori més fèrtil, el que produeix la major part d’aliments per al mercat intern i la gran reserva d’aigua.
Geopolíticament, és molt més important encara, perquè marca la frontera amb Jordània. A partir de l’annexió, el territori de Cisjordània restarà separat del de Transjordània, el regne que actualment s’anomena ‘Jordània’. De fet, fins a l’establiment de l’Autoritat Nacional Palestina el rei de Jordània no va cedir els seus drets històrics sobre Cisjordània, territori que havia format part del regne fins a l’ocupació per l’exèrcit israelià. I fins el 1994 Israel i Jordània no van acordar la demarcació administrativa entre tots dos territoris, sempre amb la reserva que aquest acord no condicionava el futur estat del territori.
A la vall del Jordà avui hi viuen avui 65.000 palestins i 11.000 israelians. Ocupa el 30% del territori de Cisjordània, però la meitat de la terra d’ús agrícola. A més, connecta el territori de la fins ara Autoritat Nacional Palestina amb la resta del món àrab, sobretot amb el pont Allenby. A partir d’avui, amb un calendari que encara no s’ha enllestit ni fet públic, Israel s’annexarà la vall, que considerarà una part integral del seu estat en compte de ser part, com fins ara, dels territoris ocupats. Jericó, la ciutat on va començar l’autonomia palestina, serà un illot dins el nou territori israelià.
Per a molts palestins el canvi serà formal i prou, car consideren que l’annexió formal no canviarà gaire respecte de l’actual ocupació, en què les tropes israelians ja controlen la vall i confien que el fet que la comunitat internacional no reconegui aquest pas n’impedirà la futura consolidació legal.
L’annexió, de fet, serà més que res un gest legislatiu. Formalment significarà que el territori de la vall del riu Jordà serà declarat part integral de l’estat d’Israel i l’actual administració militar, en règim d’ocupació, deixarà pas a l’administració civil quant a lleis, jurisdicció i administració aplicable.
Divisió dins el govern israelià
L’annexió també ha fet evident la divisió al govern. El principal soci de Netanyahu, el titular de Defensa, Beny Gantz, no vol fer passos unilaterals sense coordinar-se amb la comunitat internacional i creu que ara no és prioritari d’aplicar el pla, sinó que el país s’ha de centrar a abordar la pandèmia.
No obstant això, segons el pacte de coalició, Gantz no té capacitat de vet sobre el pla, i Netanyahu el pot impulsar sense la seva aprovació, fet que li dóna un gran avantatge. Els dos socis de govern no es posen d’acord tampoc sobre el territori a annexar. El mapa inicial establia una annexió de gran part de les colònies a Cisjordània i de la vall de Jordà completa, però pot ser que Netanyahu segueixi una estratègia més prudent per aplacar pressions i minimitzar l’impacte sobre l’estabilitat de la regió. Segons alguns mitjans israelians, l’annexió pot acabar essent un procés per fases. De primer pot afectar els blocs d’assentaments més a la vora de Jerusalem i deixar de banda la resta per reduir la reacció de Jordània i dels països àrabs.
Com reaccionaran els palestins?
Demà hi ha d’haver protestes a Cisjordània i Gaza, però malgrat que experts en seguretat alerten d’un possible augment de la violència, analistes palestins creuen que la reacció de la població és difícil de preveure.
Tanmateix, la posició del govern palestí ha estat ben clara. Després de l’anunci de l’annexió, l’Autoritat Nacional Palestina va fer pública la ruptura dels seus acords amb Israel, incloent-hi la fi de la cooperació en seguretat. Hamàs –que controla Gaza– diu que l’annexió és ‘una declaració de guerra’ i adverteix que la seva ala militar pot respondre amb les armes.
Tanmateix, els observadors creuen que en llocs com Cisjordània –durament castigada per la covid-19– hi ha molta frustració entre una població que no veu possible de canviar la seva situació després de 53 anys d’ocupació israeliana.
L’anunci de l’annexió de la vall del Jordà ha estat condemnat per la comunitat internacional, que la considera il·legal, tot i que Netanyahu diu que té el suport del president dels Estats Units, Donald Trump, tot i que no és clar fins on arriba. L’ONU, la Lliga Àrab i la Unió Europea han demanat a Israel que no faci aquest pas, evidentment condemnat també per l’Autoritat Nacional Palestina. Alguns partits polítics israelians s’hi van oposar al començament i van llevar importància a l’anunci de Netanyahu, dient que només era propaganda electoral.
