30.07.2020 - 19:50
Fa un parell de dies, comentàvem l’EPA del segon trimestre, segons la qual Catalunya ha perdut uns 223.000 llocs de feina amb relació al primer trimestre i una mica més de 200.000 sobre el mateix període de l’any passat. La crisi que ha originat la covid-19 en el mercat laboral ha estat d’una cruesa excepcional, amb la pèrdua aproximada del 6% dels seus efectius. Precisament per això, ha estat una sorpresa observar que en el sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) hi havia un efecte contrari. Entre març i juny, l’augment dels seus efectius ocupats era del 8% sobre el trimestre anterior i del 28% respecte de l’any passat. Evidentment, són unes xifres d’ocupació relativament reduïdes, 124.000 treballadors el juny del 2020, però no per això menys importants, atès el seu creixement anual i, sobretot, pel que signifiquen, tenint en compte que els seus treballadors són gent qualificada i de talent elevat.
Què ha passat? Fins a quin punt és lògic que hagi passat això? Parlo amb gent d’ACCIÓ, l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa del Departament d’Empresa i Coneixement, i em diuen que ho veuen coherent amb tot allò que s’ha fet els darrers anys a Catalunya. Sobretot, em parlen de les inversions estrangeres que han anat arribant sense fer gaire soroll i que han anat a aquest sector. En acabar l’any 2019, a Catalunya hi havia 1.369 companyies de diferents països en l’àmbit tecnològic, amb un creixement espectacular del 21%. No en va, una gran part de la inversió estrangera que ha arribat a Catalunya aquests últims anys ha anat dirigida a les TIC i em diuen que és una inversió d’un volum de diners moderat però molt generadora de llocs de treball, que inclouen, sobretot, una mena de feina que requereix molt de talent. Així doncs, aquests darrers anys ha arribat molt talent de fora que fa d’imant de més talent, tant de fora com autòcton.
A Catalunya es va creant un ecosistema tecnològic important, basat en universitats, empreses i recerca, que va calant i creixent al mateix temps. No es pot passar per alt que una part d’aquest ecosistema el formen les empreses emergents, que, en una bona part, també són de caràcter tecnològic.
Em fan veure com la covid-19 pot acabar essent un accelerador per a aquesta mena d’empreses, arran de les noves necessitats que es creen en el si de les organitzacions. Precisament, dimecres de la setmana passada, ACCIÓ va presentar una enquesta en la qual es tractava aquesta qüestió. ‘El 47% de la indústria catalana introduirà canvis estratègics de mercat arran de la situació provocada per la covid-19′: era una de les principals conclusions del sondatge fet entre el 19 de juny i l’1 de juliol a empreses industrials catalanes de més de nou treballadors.
Segons aquest sondatge, el 29% de les empreses industrials crearà nous productes o serveis com a canvi estratègic, mentre que el 21% introduirà noves plataformes de comercialització digital, com l’e-commerce. D’altra banda, el 21% de la indústria preveu de començar a digitalitzar processos. Vet aquí un aspecte cabdal. Com va dir llavors el conseller delegat de la institució, Joan Romero: ‘Les empreses catalanes han de fer front a una pandèmia que requereix accelerar processos d’adaptació i transformació: la covid-19 ha fet que canvis que podien trigar anys a arribar es materialitzin en pocs mesos. L’anticipació és clau: cal identificar què hem de fer i com ho hem de fer i fer-ho ràpidament, perquè això serà clau per a la competitivitat de cada empresa.’
Això que deia Romero ho hem pogut intuir des que va començar la pandèmia, l’acceleració de determinades feines pendents, que moltes empreses tenien previstes a un termini més llarg. Quantes empreses han decidit d’accelerar el seu procés de digitalització, arran de la pandèmia, de l’1 de juliol (quan es va acabar aquest sondatge) ençà? No ho sabem, però probablement moltes.
I vet aquí que la digitalització significa molta més feina per a les empreses del sector de les TIC. Com a exemples més a mà podem pensar, en el cas de la indústria, en la necessitat de controlar les activitats a distància per fer més eficient la producció o, com apunta el sondatge, que el 69% de la indústria ha aplicat eines de teletreball durant la pandèmia, mentre que un 12% ja ho feia abans de la covid-19. Unes eines, aquestes, que també han estat cabdals per al sector dels serveis en general aquests darrers mesos i que romandran. Tampoc no es poden oblidar les introduccions a les noves plataformes de comercialització digital com l’e-commerce per a millorar les posicions en els mercats internacionals.
En definitiva, les dades d’ocupació positives en el sector de les TIC –discordants en aquests moments de baixa generalitzada– ens marquen un camí optimista que cal seguir, costi el que costi. Hem assentat, amb molta dificultat, la base d’un ecosistema de futur que, com ens demostra la inversió estrangera, té un efecte de crida important a l’exterior. I calen tots els esforços per a fer-lo cada dia més atractiu. De feina, com acabem de veure, n’hi ha molta a fer.
