12.06.2017 - 12:52
|
Actualització: 12.06.2017 - 13:26
Creu que l’expresident Ángel Ron i altres directius són els “responsables de l’enfonsament” perquè els comptes “no eren reals”
MADRID, 12 (EUROPA PRESS)
L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha presentat aquest dilluns una querella a l’Audiència Nacional en representació de més de 305.000 estalviadors contra la cúpula del Banc Popular el 2016, amb l’expresident Ángel Ron al capdavant, per falsedat comptable i estafa.
La querella s’ha interposat, a més de contra Ron, contra l’ex-vicepresident del Banc Popular Roberto Higuera; l’exconseller delegat Pedro Larena; l’empresa que va auditar els comptes de l’entitat, PriceWaterhouseCoopers (PwC); a més del soci signatari d’aquestes auditories. És a dir, l’OCU demana responsabilitats a la cúpula que hi havia al Banc Popular el 2016 i no la que estava al capdavant quan va fer fallida.
“L’OCU vol que tots els accionistes i bonistes siguin indemnitzats i portar els responsables davant la justícia. Considerem que s’han comès dos presumptes delictes: falsedat comptable i estafa a inversors, per la qual cosa demanem que s’obrin diligències i es depurin responsabilitats”, ha explicat als mitjans de comunicació a la porta de l’Audiència Nacional l’advocat encarregat de la querella, Eliseo Martínez.
La portaveu de l’OCU, Ileana Izverniceanu, ha apuntat que l’organització no descarta emprendre accions per altres vies a més de la penal, ja que la intenció és “recuperar els diners dels petits estalviadors que han vist que per una presumpta falsedat comptable han invertit quan els comptes eren unes altres molt diferents”.
VAN INVERTIR PERQUÈ ELS COMPTES “NO EREN REALS”
La querella de l’OCU s’ha presentat en representació de més de 305.000 clients que van resultar afectats en l’última ampliació de capital del Banc Popular, en la qual es van aportar uns comptes que “no eren reals”, motiu pel qual els consumidors van invertir, ha afegit Izverniceanu.
En la seva opinió, els responsables d’això serien els directius del banc en l’etapa anterior a l’entrada d’Emilio Saracho, qui es va posar al capdavant de l’entitat al desembre del 2016 i va estar-hi fins a la fallida el passat 7 de juny.
A més, Izverniceanu assenyala els organismes reguladors com el Banc d’Espanya o la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i “per descomptat el Ministeri d’Economia; caldrà preguntar-li al senyor Luis de Guindos, que deia que el Banc Popular era solvent, què ha ocorregut en dues setmanes”.
SARACHO ES VENIA COM EL CRISTIANO O EL MESSI DE LA BANCA”
L’advocat Felipe Izquierdo és un dels perjudicats per la fallida de l’entitat. “Em sento estafat. Vaig comprar accions després de la dimissió de Ron i amb l’entrada de Saracho, que se’ns venia un Cristiano Ronaldo o un Messi de la banca”, ha subratllat en declaracions als mitjans de comunicació.
Izquierdo, que va invertir 20.000 euros i assegura que té “esperances” de recuperar-los perquè aquest és un “cas de llibre” i existeix el “precedent de Bankia”, ha explicat que la querella es dirigeix contra Ron i no contra Saracho perquè considera que el primer és el “responsable de l’enfonsament del banc”, ja que va ser la cúpula que ell dirigia la que “va presentar els comptes del 2016”.
També opina que a Espanya existeix un “problema” amb els organismes supervisors. “La CNMV mai arriba a temps, ni la hi veu ni se l’espera. És un problema dels polítics; haurien d’asseure’s perquè comencin a funcionar els òrgans reguladors”, ha afirmat.
