29.01.2016 - 14:00
Fomentar l’autonomia durant la infància, com vam veure en un article anterior, permet que els nens creixin gaudint d’un major benestar a tots els nivells: desenvolupen la seva capacitat d’esforç, tenen major força de voluntat, saben pensar per si mateixos, i són més reflexius, responsables, madurs. També tenen un major autocontrol, seguretat en si mateixos, i llibertat i capacitat d’elecció. I tot això els fa tenir major autoestima i ser, doncs, més feliços. És a dir, tot el que uns pares volen per al seu dia de demà. Per això és important que tant ells com els educadors permetin moments i espais, i els acompanyin, perquè pugui desenvolupar-se des dels seus primers anys. De fet, l’autonomia es conquesta dia a dia amb paciència. Per això, s’ha de permetre errors i fracassos i fomentar els nous intents, ja que amb ells s’aprèn i es creix com a persona més que amb el propi resultat. És en cada nou intent on es demostra interès i compromís.
Tanmateix, la comoditat, la sobreprotecció, l’elusió de dificultats i frustracions, voler el millor per als fills i amb això que no pateixin, creure que no són capaços o que no és el moment, la falta de temps, o pensar que la seva única missió és estudiar, en ocasions provoca que els pares aïllin els fills de les responsabilitats i la col·laboració en família. D’aquesta manera, cada vegada que es demana menys del què un fill pot donar, creix la seva dependència. El resultat és un desequilibri que afecta la seva educació i desenvolupament, i que es torna en contra en l’adolescència, ja que és llavors quan s’esperen, exigeixen i castiguen comportaments per als quals no han estat entrenats.
Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.
