03.08.2015 - 06:00
Roses (ACN).- Els arqueòlegs han trobat durant la darrera campanya d’excavacions del poblat visigot del Puig Rom de Roses (Alt Empordà) una entalla: un camafeu, que és una pedra tallada en baix relleu que representa una llebre perseguida per un gos. La peça, datada de l’època romana, devia formar part d’una joia, una placa o un altre ornament personal, on podia haver estat encastada. Els experts diuen que es tracta d’un element de valor que pot formar part de les pertinences d’algun dels habitants del poblat i que es va fer servir fins el segle VII després de Crist. Durant aquestes darreres setmanes, els arqueòlegs han excavat el sector est del jaciment i han desenrunat i netejat la muralla per la part exterior.
Aquesta peça s’ha trobat durant la darrera campanya d’excavacions que s’ha dut a terme en aquest jaciment arqueològic. El poblat de Puig Rom data de l’època visigòtica, entre el segle VII i la primera meitat del segle VIII. Es tracta d’un poblat emmurallat amb un perímetre de 350 metres i una potent muralla de dos metres que ocupa una superfície d’una hectàrea. L’espai es va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) a les categories de Zona arqueològica l’any 1964 i Monument històric el 1949.
Les excavacions i intervencions al Puig Rom van arrencar ara fa gairebé cent anys, el 1917, i eren dirigides per Joaquim Folch i Torres. Posteriorment, Pere de Palol també hi va excavar del 1946 al 1947. Posteriorment, va encarregar-se de fer treballs de neteja i dibuix el 1987 i, a partir de llavors, havia restat abandonat fins l’any passat. Llavors, un equip investigador format per les doctores Eva Subías, Anna Maria Puig, el doctor Ignacio Fiz i l’arqueòloga Dolors Codina va tornar a arrencar els treballs. Ho van fer en el marc del projecte de recerca 2014-2017, que portava per títol ‘El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. Estudi sobre el poblament d’època visigoda a la serra de Rodes. S.VII-X dC’. Era un projecte subvencionat pel Departament de Cultura i l’Ajuntament de Roses i s’integrava dins del grup de recerca MIRMD-GIAC: ‘Mirades sobre la Mediterrània a l’Antiguitat. D’Orient a Occident, de la Protohistòria a l’Antiguitat tardana’ i el coordinava l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).
Gràcies a les anteriors excavacions se sabia que al jaciment hi havia una porta, tres torres i unes quantes cases adossades a la muralla al costat sud i est. Segons que expliquen els experts, el poblat devia organitzar-se amb un sistema concèntric, adaptant-se al pendent del turó i amb carrers entre les línies de cases. Durant les passades intervencions, els arqueòlegs en van extreure nombrosos objectes de ferro i ceràmica, majoritàriament eines agrícoles, tot i que també hi van trobar més elements de bronze. Es destaca una gerra litúrgica de bronze que es pot veure al MAC-Girona.
Aquesta darrera campanya d’excavacions en què s’ha trobat la nova peça d’època romana s’ha fet en un punt d’unió entre el sector excavat per Folch i Torres, al costat est, i el que es va anar desenrunant a la zona sud i que Pere de Palol va continuar l’any 1947. A més, també s’ha netejat la muralla per la part exterior. Uns treballs que han deixat al descobert una nova torre que ja es coneixia pels treballs de topografia que es van fer el 2010. Alhora, els arqueòlegs han fet treballs de prospecció del territori de l’entorn del poblat i continuen consolidant les estructures trobades. Aquests treballs s’acabaran la setmana entrant.
