28.07.2022 - 14:27
|
Actualització: 28.07.2022 - 22:43
L’equip del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPArq-UAB), que investiga l’abric de la Cova Gran de Santa Linya (Noguera), ha donat a conèixer una important troballa arqueològica localitzada al jaciment. Es tracta d’una plaqueta de fa 14.000 anys amb gravats per tots dos costats, que constitueix el primer registre arqueològic d’aquestes característiques identificat en un jaciment del Prepirineu català. La descoberta s’ha fet en el mateix sector de l’excavació on es va trobar l’esquelet parcial de l’Homo sapiens, la ‘Linya’, però en un nivell d’ocupació registrat uns segles abans. La peça s’ha presentat avui al Museu de Lleida.
El director del CEPArq i catedràtic del Departament de Prehistòria de la UAB, Rafael Mora, ha remarcat que “aquesta representació artística identifica un nou element singular que se suma al ric i ampli registre arqueològic que en els darrers vint anys està proporcionant la recerca d’aquest jaciment, clau en l’actual desenvolupament de l’arqueologia de Catalunya”.
El fet d’haver estat localitzada en un context arqueològic en què es van recuperar carbons analitzats mitjançant la tècnica del Carboni 14 ha permès datar la plaqueta. Aquesta datació precisa de 14.000 anys permetrà avaluar-ne els gravats i comparar-los amb les plaquetes d’altres jaciments catalans, la datació exacta dels quals es desconeix o es fixa en rangs de dates més amplis, segons ha assenyalat Mora. En concret, es té coneixement d’altres cinc peces de característiques similars a Catalunya, gairebé totes aparegudes a la zona del Montsant.
La plaqueta es va fer sobre una roca margo-calcària, un material que no apareix a la Cova Gran, per la qual cosa degué ser transportat fins a l’abric. En unes dimensions d’onze centímetres de llarg per vuit d’ample, els arqueòlegs van identificar la combinació d’un conjunt de traços intencionats format per múltiples línies fines i espesses, probablement fetes amb un o diversos instruments de sílex.
La seva restauració i posterior estudi, per al qual s’ha comptat amb la col·laboració de Rafael Martínez Valle, investigador especialista en Art Prehistòric del Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació de Béns Culturals de la Generalitat Valenciana (IVCR+i), han permès de reconstruir les composicions que apareixen en totes dues cares, que sorprenen per la seva senzillesa i esquematisme, tal com ha indicat Jorge Martínez-Moreno, investigador del CEPArq-UAB.
Recreació d’un animal en moviment
Els gravats reprodueixen figures amb un alt contingut simbòlic.”Hi trobem elements i recursos visuals amb què narrar històries o concretar espais que denoten que la persona o persones que els van executar eren intel·ligents i tècnicament destres, i que combinant escasses línies eren capaces de generar visualitzacions amb un alt contingut empàtic que hem pogut descodificar milers d’anys després”, ha destacat Martínez-Moreno.
Un art desconegut i no evident
L’art moble és un registre material clau per a l’estudi de les capacitats simbòliques, comunicatives i cognitives dels grups humans del passat. A Catalunya, aquestes manifestacions, conegudes d’ençà de començament del segle passat per la plaqueta de Sant Gregori, representen un limitat conjunt de peces singulars, que en els últims anys s’han recuperat a partir de les troballes de Hort de la Boquera, de la Cova dels Fems i especialment del Molí del Salt, jaciments que es localitzen a Tarragona i atribuïts al final del paleolític. Aquest escàs conjunt d’evidències dificulta d’avançar en la interpretació del significat d’aquestes representacions artístiques. La plaqueta de Cova Gran de Santa Linya aporta per als investigadors interessants reflexions en aquesta discussió.
