09.12.2016 - 02:00
La guerra de 1936-39 va ser un dels primers conflictes bèl·lics mediatitzats: fins al nostre país s’hi van desplaçar corresponsals dels principals diaris europeus i també un bon reguitzell de fotoperiodistes, una professió molt innovadora en aquell temps. L’hongaresa Kati Horna va ser-ne una i els retrats que va fer la reraguarda ara s’exposen al Centre del Carme de València. La mostra es diu ‘La mirada de Kati Horna. Guerra i revolució (1936-1939)’ i reivindica l’obra d’aquesta autora tan inusual que es considerava a si mateixa una obrera de la fotografia.
Feminista, solidària i llibertària, Horna és una de les creadores més inusuals i autèntiques del segle XX. Nascuda a Budapest el 1912, va participar activament en les vanguardes d’entreguerres fins que es va decantar pel fotoperiodisme. En plena guerra va ser convidada per la CNT per documentar la feina de revolució social que s’estava fent a la reraguarda republicana. Així, sense arribar mai a trepitjar el front, va retratar la quotidianitat de la guerra posant especial èmfasi en els rostres de les víctimes civils: infants, dones i víctimes de bombardaments.
Les 98 fotografies de l’exposició s’organitzen al voltant de sis temàtiques: ‘Construint un món nou. Revolució’, ‘Vivint durant la guerra. Moments de la vida quotidiana’, ‘Vida al front’, ‘Acollida’, ‘Rostres i mirades’ i ‘Visió surrealista de la Guerra Civil. Fotomuntatges’. La majoria de les imatges, entre les quals hi ha fotografies inèdites, van ser preses a València i hi abunden recol·lectors d’arròs, grups d’obreres, la rebuda dels refugiats… En el darrer apartat, però, es recull el vessant més artístic de Horna, que mai va abandonar del tot els fotomuntatges de caràcter surrealista.
Al llarg de la seva carrera, Horna va defugir qualsevol tipus de reconeixement. A diferència de molts dels seus col·legues com ara Capa, Centelles, Taro o Cartier-Bresson, no volia publicar en grans mitjans sinó posar la seva càmera al servei de l’anarquisme. Per això moltes de les seves imatges van ser publicades en revistes com ara ‘Tierra y libertad’, ‘Mujeres libres’ o ‘Umbral’.
La mostra, que es podrà veure fins al 22 de gener del 2017, ha estat impulsada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i la Confederació General del Treball del País Valencià. Aquesta iniciativa enceta una nova línia de col·laboració que vol obrir el Centre del Carme als diversos agents de la societat civil i les associacions del País Valencià.
