24.04.2016 - 02:00
El treball de Fraser, influït pel psicoanàlisi i la teoria dels camps socials del sociòleg Pierre Bourdieu, suposa per Cuauhtémoc Medina, comissari de l’exposició, ‘l’oportunitat de veure no sols la consistència i l’ambició d’un dels projectes més notables del treball de repensar amb serietat el què podia ser l’art crític sinó també enfrontar-nos amb la necessitat constant d’estar revisant el nostre sentit comú i la resistència que hem creat al voltant de la pràctica crítica’.
‘L’1%, c’est moi’ s’agrupa sota epígrafs genèrics interconnectats entre ells: ‘Museus’; ‘Globalització’; ‘És una exposició bonica, oi?’; ‘Fantasies rebutjades’; ‘Dimensió personal i política’, i ‘Col·leccionat i arxivat’.
A ‘Museus’, l’artista nord-americana posa de manifest com els museus instrueixen i sedueixen perquè es ratifiquin els valors que institucionalitzen. ‘Globalització’ reflexiona sobre els efectes d’aquest fenomen, ja que la proliferació per tot arreu del món dels biennals i fires d’art van fer d’aquesta disciplina un bé de consum en l’economia del turisme global. ‘És una exposició bonica, oi?’ inclou projectes que examinen l’art, el gust i la classe social. A ‘Fantasies rebutjades’ es mostra l’art com una desfilada de fantasies col·lectivitzades que cristal·litzen en obres i en identitats artístiques, les quals son explorades com a punts d’intersecció entre les implicacions emocionals amb l’art i els contextos polítics i socials de la seva realització. ‘Dimensió personal i política’ mostra com els vincles entre les obres de Fraser són fonamentals. Per últim, ‘Col·leccionat i arxivat’ recull els projectes de l’artista nord-americana que només existeixen avui en dia en forma de documentació.
