21.02.2024 - 21:40
|
Actualització: 21.02.2024 - 21:49
Més a l’abast i més ordenats. Avui es presenten a València tres nous volums de l’Obra Completa Revisada de Vicent Andrés Estellés que d’ençà del 2014 publica Edicions 3i4. Dos d’aquests volums són els llibres X i XI que acaben d’eixir de la impremta, però també es presenta el llibre IX, que és el primer del Mural del País Valencià. Per a completar-lo, en falta un altre, el XII, que ha de sortir a final d’any i que tancarà el cicle dels quatre volums del mural.
“Als cinquanta anys de la meua vida, / quan davallen les aigües, tèrboles, pels espills, / molt modestament inicie aquest cant”, escriu a la primera de les planes que anirà omplint i omplint, amb Isabel com a referent. Al Perelló o a Benimodo. Mil poemes, vint-i-set llibres, la majoria inèdits, i tot de mots i noms de persones i de rius i de muntanyes i de ciutats i de pobles. Noms de festa i de fets, d’històries i facècies. I el rei en Jaume i Xàtiva. Mapa i espill. El nom d’un país que, amb la força intacta, començava a somniar que podria arribar a ser. Perquè aquells cinquanta anys del poeta eren els darrers del dictador i els primers d’un camí inèdit que es va anomenar transició i que va acabar com va acabar.
Publicar llibres de versos, posar-los a l’abast dels lectors, és una de les millors maneres de celebrar el centenari del naixement d’un poeta que estimava, que plorava, que vivia i moria apassionadament. És per això que, probablement, enguany hi haurà més propostes que es fixaran en alguna de les diverses cares poètiques de Vicent Andrés Estellés, de Burjassot.
L’empenta de Vicent Salvador i Josep Murgades
En aquest cas, el projecte de l’Obra Completa va nàixer l’any 2014. El van començar Vicent Salvador i Josep Murgades. Salvador, traspassat ara fa un any, no l’haurà vist acabat, però tothom coincideix a dir que ell en va ser el pal de paller, l’incitador. “L’Obra Completa Revisada és també una mena d’homenatge a Vicent Salvador per tota aquella tasca que ell va fer. Nosaltres som transmissors del seu mestratge, com a estellesià i com a crític literari”, diu la professora Irene Mira, una de les curadores de l’obra.
A la introducció del volum IX, Salvador i Murgades qualifiquen el Mural de catedral gòtica, de testament literari i vital, de contenidor de les senyes d’identitat. “Per mitjà de figures simbòliques, fa pedagogia de la història i atia la fe dels creients en un nou horitzó per al poble valencià”, escriuen.
La base per a aquest projecte va ser la tasca prèvia del professor Jordi Oviedo, que l’any 2008 es va submergir en els papers, quaderns i documents d’Estellés per classificar-los i ordenar-los. “Em sent molt responsable i molt orgullós d’haver-ho pogut fer, perquè és un autor clàssic que necessita una fixació organitzada i digna, sobretot, per a poder-la estudiar”, diu. Oviedo és l’altre curador dels textos.
I encara, anant més enllà dels anys, hi ha la primera versió de l’Obra Completa, també publicada per 3i4, establerta pel poeta i amic d’Estellés Jaume Pérez-Montaner i tancada l’any 1990. “Sense la faena de Jaume Pérez-Montaner, la nostra edició s’hauria complicat moltíssim. La nostra és deutora, filla, de la tasca que va fer Pérez-Montaner donant coherència al projecte quan Estellés ja havia faltat”, reconeix Irene Mira.
L’editorial recorda que l’any 1972, quan tot just feia quatre anys del naixement de 3i4 i el poeta en tenia quaranta-vuit, van començar a publicar la primera Obra Completa. El primer volum era Recomane tenebres, i tenia un pròleg de Joan Fuster. Deu volums després, el 1990, es publicava Sonata d’Isabel, amb un epíleg de Pérez-Montaner.
Grafomania descontrolada
Ben mirat, aquests vint-i-set llibres i mil poemes ja valdrien, per si sols, la carrera literària d’un poeta. En el cas d’Estellés, que va morir jove, que aquesta obra siga una part d’una obra més ampla i més fonda el converteix en un poeta excepcional.
“Una grafomania descontrolada, en el bon sentit de la paraula, d’una necessitat de posar per escrit i de convertir en poesia tota una preocupació i una atenció per l’entorn, un exercici de fidelitat i de respecte al país. Només així s’expliquen tots els versos que Vicent Andrés Estellés va dedicar al País Valencià”, diu Mira. I Estellés, això del mural ho fa dibuixant amb els mots, a la manera del seu amic Josep Renau, i a la manera de David Alfaro Siqueiros, que era mexicà i amic de Renau. I “pensant els murals del mexicà Diego Rivera, amic seu i orientació meua”.
El Mural del País Valencià combina els dos oficis d’Estellés, el de periodista i el de poeta. El de cronista d’allò que veu, l’observador i la veu del poble. “Estellés fa emergir el poble com a subjecte literari. El poble valencià com a subjecte nacional. La idea del gran retrat com Siqueiros, com Renau”, diu Oviedo, que afegeix que el poeta comença a escriure el mural l’any 1974 i l’acaba el 1978. “En aquell moment hi havia un context polític molt negatiu, però alhora hi havia una esperança de canvi prou potent en allò que podia haver estat i que finalment no va ser.”
El poeta era un home madur, una veu sòlida i conscient que havia d’assumir el paper que ell mateix s’havia imposat. “Ho feia amb dubtes, amb un cert temor de no arribar a fer-ho bé. Amb temença. És la postura d’un home corrent, una posició molt humana”, diu Oviedo. “No sé si és una posa literària, però el ben cert és que ho acaba reflectint quan dedica uns poemes a uns llauradors, o quan es posa en la pell de Jaume I, que veu per primera vegada la ciutat de València, o quan dialoga amb Ausiàs Marc”, remarca. “Arribava a València, i veia enfront les torres, / i la Porta dels Serrans; avançava vers elles /creant la majestat sintàctica del pont. / Ho considere encara com un regal dels déus…”
L’Any Estellés
L’Any Estellés no té el suport de la Generalitat Valenciana, ni tampoc de l’Ajuntament de València, per bé que ell és un dels poetes que més ha escrit i ha cantat la ciutat. Tampoc no hi ha pressupost per a la càtedra que havia de servir de catalitzador per a fixar-ne la figura, per a promoure’n estudis, per a difondre’l. I, malgrat tot això –o potser, gràcies a tot això–, l’any del centenari serà clapat d’actes, homenatges i fets culturals a tot el país. “Jo crec que el poeta estaria ben content. Sempre se’n va fotre un poc del poder. Seria preocupant que se celebrara un poeta com Estellés des de les institucions i que el lector no l’haguera fet seu. Estellés és un gran poeta. Continuarà essent un clàssic. A les Illes, on tenia molta relació i vincles personals i literaris tampoc no el celebren. Però el celebra el poble”, diu Jordi Oviedo a VilaWeb.
Per a acabar l’Obra Completa, l’any vinent es publicarà el volum XIII, que aplegarà tota mena de texts d’Estellés com ara proses, memòries, obres de teatre o pròlegs i introduccions. “Parle d’alguns textos del poeta que són interessants, que són de difícil accés i que poden projectar molta llum sobre la multidimensió d’Estellés com a fenomen literari”, diu Irene Mira. Alhora, observa que el conjunt tindrà una estructura cíclica: “Hauran passat deu anys, s’hauran publicat dotze volums i farà cent anys del naixement del poeta. Tot encaixa, no? L’univers poètic sembla que està ordenat.”
3i4, a més, acabarà l’any posant a disposició dels lectors una nova antologia a cura de Jaume Pérez-Montaner. Seran uns dos-cents poemes agrupats en el títol Una tendresa oculta.
