L’Obra Completa de Joan Fuster afegeix dos volums nous, dels seus escrits sobre literatura catalana

El 6 de juliol arribaran a les llibreries els volums quart i cinquè de l’Obra Completa de Joan Fuster, dedicats als escrits sobre llengua i literatura catalana. Edicions 62, la Universitat de València i la Institució Alfons el Magnànim han unit esforços per continuar l’edició d’aquesta obra, a cura d’Antoni Furió i de Josep Palàcios –aquest darrer, també hereu i marmessor. Els dos volums s’editen coincidint amb el centenari del naixement de Fuster i es preveu que l’any vinent s’acabarà el projecte amb l’edició dels dos volums que falten. En total, seran set mil pàgines que aplegaran l’obra, a partir de tots els vessants literaris de Joan Fuster: poeta, aforista, assagista, pensador, agitador polític i d’idees, historiador i crític literari.

Una obra completa que va començar quan Fuster tenia sols quaranta-cinc anys

Joan Fuster és un autor determinant, no solament per al país, sinó també per a Edicions 62, tal com ha explicat l’editor Jordi Cornudella. Va ser el primer autor que l’editorial va publicar i, per tant, és fundacional. A més, era tan important com a assagista i home d’idees, que l’any 1968, quan Max Cahner i Josep Maria Castellet van estrenar la col·lecció Clàssics Catalans del Segle XX, sota els auspicis de Joaquim Molas, no van dubtar a incorporar-l’hi entre els autors vius, perquè era sens dubte l’assagista en majúscules del país. I això que tenia tan sols quaranta-cinc anys…

A Fuster l’adjectiu “clàssic” l’incomodava. El trobava pedant, tot i que afegia que l’atenuaven els mots que seguien: “catalans del segle XX”. El cas és que considerava que la seva condició de clàssic era ben mòdica, segons que explica Antoni Furió.

Furió recorda que el 12 de març de 1968 es va presentar el primer volum de l’Obra Completa de Fuster a la llibreria 3 i 4 de València, el mateix dia que s’inaugurava l’establiment. I el 8 de juny del mateix any va rebre un homenatge a l’Ateneu Mercantil (avui seria impensable, diu Furió, perquè l’Ateneu Mercantil s’ha convertit en una institució reaccionària). La importància de Fuster ultrapassava l’àmbit literari.

Aquesta primera edició de l’Obra Completa de Joan Fuster es va publicar quan ell era viu, entre el 1968 i el 1994. L’últim volum va sortir quan ja era mort, però l’havia deixat enllestit. Quan l’escriptor va faltar, era molt difícil de continuar l’Obra Completa, perquè no havia donat cap instrucció de com continuar-la.

De manera que quan Edicions 62, anys després, va impulsar la col·lecció Clàssics Catalans, va pensar en una nova edició de l’Obra Completa de Joan Fuster, aquesta vegada a cura d’Antoni Furió i Josep Palàcios, i amb criteris diferents de la primera; per exemple, aplicant-hi un ordre essencialment temàtic.

Viure d’escriure

L’Obra Completa es presenta en set volums. No conté la correspondència, que l’edita íntegrament Edicions 3 i 4, i només s’hi aplega l’obra escrita en llengua catalana. Allò que va Fuster escriure en espanyol (sobretot en diaris i revistes, com ara a La Vanguardia, on es calcula que va publicar més de sis-cents articles) passarà a formar part d’un altre projecte. I la intenció és que els governs dels Països Catalans n’assumeixin la traducció al català.

Els volums no contenen notes a peu de pàgina i es poden llegir d’una manera molt àgil. És al final de cada volum que els curadors han incorporat un aparat crític i material complementari. Cada volum de l’Obra Completa té una mitjana d’un miler de planes.

Antoni Furió recorda que l’obra de Joan Fuster és molt extensa: setanta llibres, quatre mil articles periodístics, centenars de pròlegs, milers de cartes… Calcula que aquesta obra podria ocupar entre 15.000 i 20.000 pàgines impreses. Perquè Fuster es guanyava la vida escrivint. Ja ho deia ell mateix: “Sóc un jornaler de la ploma.” Era un home de lletres i escriure era la seva única font d’ingressos. No tenia patrimoni familiar.

Ara fa vint anys, el 2002, que es va publicar el primer volum de la nova Obra Completa, dedicat al material més personal: poesia, aforismes, diaris i dibuixos. A començament dels anys cinquanta, Fuster va deixar la poesia per la literatura d’idees. Avui aquest primer volum és exhaurit, però segons Jordi Cornudella es reeditarà ben aviat, quan se superi la crisi del paper. El segon i el tercer volums apleguen els assaigs: el segon, els assaigs literaris, que són els més característics de l’obra de Fuster, com ara el Diccionari per a ociosos; i el tercer, assaigs més seriats.

Els volums quart i cinquè, que es presenten ara, són dedicats a la història literària, també cultural. El quart se centra en els clàssics medievals i fins a la Renaixença i el cinquè es dedica al segle XX, fins als anys setanta. Aquest darrer inclou un dels llibres més influents de Fuster, Literatura catalana contemporània, que, tot i ser titllat pels acadèmics de poc formal –Fuster era un antiacadèmic–, els estudiants no van deixar de passar-se’l i llegir-lo. Enric Sòria, comissari de l’Any Fuster a Catalunya, ha recordat que és un dels volums més deliciosos de Fuster, perquè hi diu allò que pensa sense manies, és il·luminador i continua essent molt actual. Segons Sòria, aquest volum tornarà a posar sobre la taula la destresa de Fuster. El cinquè volum també inclou estudis introductoris de l’obra de poetes com ara Salvat-Papasseit, Espriu, Estellés i Josep Pla.

Tot Fuster en set mil planes

L’any vinent, si no hi ha cap element que es torci, s’editaran els dos volums que falten per a cloure l’Obra Completa. El sisè contindrà reflexions de caràcter històrico-polític i els texts d’agitació política, de combat, la seva proposta nacional, que són els Països Catalans. L’obsessió de Fuster, recorda Furió, era el futur de la llengua. I sense un futur compartit no hi haurà futur per a ningú, ni tan sols per al Principat.

El volum setè anirà dedicat a la literatura de viatges i al vessant més costumista o antropològic. També inclourà els escrits sobre art i un índex general de noms de tota l’Obra Completa.

Antoni Furió diu que en cada volum hi ha un Fuster i que l’Obra Completa vol aplegar-lo tot en set mil planes, per mirar-lo amb uns altres ulls i que el lector es deixi seduir per la força i la intel·ligència de la seva escriptura.