El ‘lo’ neutre o la mandra de concretar

El “lo neutre” és un veritable maldecap per als professionals de la llengua. Se n’han escrit opinions de tota mena, hom hi ha dedicat capítols sencers de llibres de gramàtica i fins i tot ha estat matèria de tractats extensos. Segurament el més seriós és el que es titula L’anomenat “lo neutre”. L’expressió de l’abstracció en català: una aproximació diacrònica, del doctor Josep Martines, professor de la Universitat d’Alacant i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. En quatre-centes pàgines, s’hi buiden i s’hi analitzen una gran quantitat de texts antics, completats amb fragments actuals extrets del llenguatge oral. L’autor observa l’evolució del fenomen i n’extreu unes conclusions clares. Així mateix, aquest aspecte fou tractat, per exemple, pel gramàtic Jaume Vallcorba i Rocosa (1920-2010), i apareix en els tres volums de l’Obra gramatical i lingüística completa. I també, en fi, el llibre d’estil de VilaWeb hi dedica unes quantes pàgines.

Cap d’aquestes tres obres no diu que el “lo neutre” sigui genuí. En alguns casos en què el castellà fa servir lo el català pot fer servir l’article definit el. Com és sabut, antigament la forma d’aquest l’article no era el, sinó lo, que s’ha mantingut encara en els parlars nord-occidentals. Per tant, Fes lo que vulguis pronunciat per un parlant nord-occidental correspon a Fes el que vulguis pronunciat per un altre parlant.

Tant el llibre d’estil de VilaWeb com les obres de Vallcorba i de Martines recorden que l’abstracció no sempre s’expressa amb l’article el, sinó que hi ha més recursos. D’això parlarem avui, però abans recordem que a VilaWeb no és pas la primera vegada que hi dediquem un article, al “lo neutre”: el 2017 l’escriptora Bel Zaballa, que forma part del servei lingüístic de la casa, ja va escriure’n un de molt amè i enginyós.

Per no fer-ho feixuc, em limitaré a oferir-vos tot d’exemples amb lo, amb la proposta d’esmena a sota. Podreu veure la riquesa de recursos de què podem servir-nos.

Per a intensificar

–Amb lo que li agraden els macarrons!
–Tant que li agraden els macarrons!

–I lo que li falta encara per acabar!
–I tant que li falta encara per acabar!

–Dibuixa-ho lo més bé que sàpigues.
–Dibuixa-ho tan bé com sàpigues.

–Fes-hi tot lo que puguis.
–Fes-hi tant com puguis.

–El renyava per lo entremaliat que era.
–El renyava perquè era tan entremaliat.

–No sé pas lo que resistirà sense caure.
–No sé pas quant resistirà sense caure.

–Lo que hem de treballar per arribar a final de mes!
–Com hem de treballar per arribar a final de mes!

–Lo difícil que és, de dibuixar amb aquest pinzell!
–Com costa, de dibuixar amb aquest pinzell!

–No t’imagines lo pesat que és.
–No t’imagines com és de pesat.

–Vés-hi lo més aviat possible.
–Vés-hi com més aviat millor (o tan aviat com puguis).

El recurs del femení

–Lo que em va fer no li ho perdono
–La que em va fer no la hi perdono

–Sempre fas lo mateix.
–Sempre fas la mateixa.

–Lo bo serà quan se n’adoni.
–La bona serà quan se n’adoni.

–Què és lo que us passa?
–Quina una us en passa? (o Quina us en passa?)

‘Res’ també pot ésser una bona solució

–Lo millor que podem fer és deixar-lo estar.
–No podem fer res millor que deixar-lo estar.

–Lo més aconsellable és repòs absolut.
–Res més aconsellable que repòs absolut.

–Lo més fàcil per a tothom és encarregar-ho a fora.
–Res més fàcil per a tothom que encarregar-ho a fora.

‘Coses’ i ‘casos’

–Lo millor de tot és sentir-se a pler.
–La millor cosa de totes és sentir-se a pler.

–Quan arribi, lo primer que faré serà dutxar-me.
–Quan arribi, la primera cosa que faré serà dutxar-me.

–És lo més divertit que he vist mai.
–És la cosa més divertida que he vist mai.

–Tot lo que puguis pensar ja m’ho imagino.
–Totes les coses que puguis pensar ja me les imagino.

–Lo cert és que no m’ho esperava.
–El cas és que no m’ho esperava.

–Tothom dissimulava, però lo cert és que ningú no sabia com fer-ho.
–Tothom dissimulava, però el cas és que ningú no sabia com fer-ho.

Amb el nom és més clar

–No pots negar lo evident.
–No pots negar l’evidència.

–Lo difícil és mantenir-se.
–La dificultat està a mantenir-se.

–Es mou entre lo real i lo irreal.
–Es mou entre la realitat i la irrealitat.

–Hem de defensar lo acordat.
–Hem de defensar els acords.

Contra la imprecisió, noms precisos i concrets

–Lo més destacable és la darrera novel·la.
–L’obra més destacable és la darrera novel·la.

–Lo més greu és la manca de seguretat.
–El fet més greu és la manca de seguretat.

–Lo més ben valorat és la puntualitat.
–L’aspecte més ben valorat és la puntualitat.

–Això és lo pitjor de tot.
–Aquest és el mal pitjor de tots.

–Lo més important d’aquest objecte és la simplicitat.
–La característica més important d’aquest objecte és la simplicitat.

–Lo més impressionant d’aquell animal és la trompa.
–La particularitat més impressionant d’aquell animal és la trompa.

Ordre i estructura genuïns

–És més llest de lo que sembla.
–És més llest que no sembla.

–Lo que has de fer és plegar.
–Plegar: això has de fer.

–Lo que passa és que no estudies prou.
–Passa que no estudies prou.

–Si saltés lo suficient, hi arribaria.
–Si saltés prou, hi arribaria.

–Lo primer que has de fer és aprendre’n.
–Primer de tot, n’has d’aprendre.

–Que cadascú faci lo que li plagui.
–Que cadascú faci com li plagui.

–Lo més curiós és que canviïn de color d’aquesta manera.
–És ben curiós que canviïn de color d’aquesta manera.

–Lo més probable és que es recuperi de seguida.
–És molt probable que es recuperi de seguida.

–Lo que em molesta és que em prengui per ruc.
–Em molesta sobretot que em prengui per ruc.

–S’ha equivocat a l’hora de sumar, amb lo qual tota l’operació està malament.
–S’ha equivocat a l’hora de sumar, de manera que tota l’operació està malament (o i per tant, o amb la qual cosa).

Amb aquesta rastellera d’exemples no hem exhaurit, ni de bon tros, tots els casos de lo neutre. Ni, és clar, totes les possibles solucions. Si ho observeu detingudament, comprovareu que moltes alternatives al lo són precises i clares. Dit d’una altra manera, el lo és una mena de crossa còmoda, que ens emmandreix i que ens priva de parlar amb precisió i claredat.

Moltes de les estructures que us us oferim van caient en desús, però si ens ho proposem les podem recuperar. Cal que hi posem el coll si volem evitar que la llengua de sempre es desfiguri. I això no és anar contra l’evolució, és anar contra la desaparició. Com diu Jem Cabanes en l’entrevista que publica avui VilaWeb –molt recomanable–, “som la llengua que parlem”.