El retorn a la Lluna, una lluna de Júpiter o el coet més potent mai construït: les missions espacials del 2022

L’impuls és fonamental en els viatges espacials.

Els coets converteixen el seu combustible en un impuls que tragina persones, satèl·lits i la ciència cap a l’espai. El 2021 va ser un any ple de rècords per als programes espacials a tot el món, i aquesta embranzida arriba fins al 2022.

L’any passat es va activar la cursa espacial comercial. Richard Branson i el fundador d’Amazon, Jeff Bezos, van organitzar llançaments suborbitals i hi van convidar amics, inclòs l’actor William Shatner. SpaceX va enviar vuit astronautes i una tona de subministraments a l’Estació Espacial Internacional per a la NASA. Els sis vols espacials turístics del 2021 van ser un rècord. També hi va haver un rècord de dinou persones a l’espai, al buit, durant un breu temps al desembre. Finalment, Mart també va ser més transitat que mai gràcies a les missions dels EUA, la Xina i els Emirats Àrabs Units, que hi van enviar robots o sondes.

En total, el 2021 hi va haver cent trenta-quatre llançaments que van posar en òrbita humans o satèl·lits, la xifra més alta de tota la història dels vols espacials. I el 2022 es preveuen prop de dos-cents llançaments orbitals. Si les coses van bé, això superarà el rècord de l’any passat.

Sóc un astrònom que estudia els forats negres supermassius i les galàxies llunyanes. També he escrit un llibre sobre el futur de la humanitat a l’espai. Cal esperar-ne molt, del 2022. La Lluna rebrà més atenció que no ha tingut en dècades, igual que Júpiter. El coet més gran de la història  farà el primer vol. I, compte, el telescopi espacial James Webb començarà a enviar les primeres imatges.

Jo, per exemple, no puc esperar.

Tothom va a la Lluna

Posar un coet en òrbita al voltant de la Terra és un envit tècnic, però és tan sols l’equivalent de mig dia de trajecte cap amunt. Quan fa cinquanta anys que una persona trepitjà per darrera vegada el veí que la Terra té més a prop, el 2022 hi haurà una multitud de missions lunars.

La NASA finalment estrenarà amb molt de retard el Sistema de Llançament Espacial. Aquest coet és més alt que l’estàtua de la Llibertat i té més impuls que el poderós Saturn V. La missió Àrtemis I sobrevolarà la Lluna aquesta primavera. És una prova de concepte d’un sistema de coets que algun dia permetrà que la gent visqui i treballi fora de la Terra. L’objectiu immediat és que els astronautes tornin a la Lluna el 2025.

La NASA també treballa per construir la infrastructura d’una base lunar i s’associa amb empreses privades en missions científiques a la Lluna. Una empresa anomenada Astrobotic transportarà onze càrregues útils a un gran cràter de la cara visible de la Lluna, inclosos dos mini-rovers i un paquet de records personals recollits de la població en general per una empresa amb seu a Alemanya. El mòdul d’aterratge Astrobotic també durà les restes cremades d’Arthur C. Clarke, el famós autor de llibres de ciència-ficció. De la mateixa manera, el vol de Shatner a l’espai és un exemple de ciència-ficció convertit en realitat. Una altra empresa, Intuitive Machines, s’ha proposat de fer enguany dos viatges a la Lluna, amb deu càrregues útils que inclouen una tremuja lunar i un experiment de mineria de gel.

Rússia també participarà en les operacions lunars. La Unió Soviètica va aconseguir moltes fites lunars: la primera nau espacial que va arribar a la superfície el 1959, la primera nau espacial que hi va aterrar suaument el 1966 i el primer rover lunar el 1970. Però Rússia no hi ha tornat de fa més de quaranta-cinc anys. El 2022 té previst d’enviar l’aterratge Lluna 25 al pol sud de la Lluna per perforar el gel. L’aigua congelada és un requisit essencial per a qualsevol base en aquell satèl·lit.

Tots a bord de la nau estel·lar

Si bé el Sistema de Llançament Espacial de la NASA serà un gran pas per a l’agència, el nou coet d’Elon Musk promet ser el rei dels cels el 2022. L’SpaceX Starship, el coet més potent que s’hagi llançat mai, tindrà el seu primer llançament orbital el 2022. És totalment reutilitzable, té més del doble de l’impuls del coet Saturn V i pot portar cent tones a l’òrbita. El colossal coet és fonamental per a les aspiracions de Musk de crear una base autosostenible a la Lluna i, finalment, una ciutat a Mart.

En part, allò que fa que Starship sigui tan important és el baix cost de dur coses a l’espai. Si té èxit, el preu de cada vol serà de dos milions de dòlars. Per contra, el preu de la NASA per al sistema de llançament espacial és probable que superi els dos mil milions de dòlars. La reducció del cost implicarà un canvi evident en l’economia dels viatges espacials.

Júpiter crida l’atenció

La Lluna i Mart no són els únics cossos celestes que enguany rebran atenció. Després de dècades d’abandonament, Júpiter també rebrà una mica d’amor.

L’Icy Moons Explorer de l’Agència Espacial Europea té previst de dirigir-se a Júpiter a mitjan any. Hi passarà tres anys estudiant tres de les llunes de Júpiter: Ganimedes, Europa i Cal·listo. Hom creu que totes aquestes llunes tenen aigua líquida subterrània, cosa que les converteix en entorns potencialment habitables.

A més, el setembre del 2022, la nau espacial Juno de la NASA, que ha orbitat entorn de Júpiter d’ençà del 2016, anirà tan sols a 220 milles d’Europa. Els seus instruments mesuraran el gruix de la capa de gel, que cobreix un oceà d’aigua líquida.

Veient la primera llum

Tota aquesta acció en el Sistema Solar és apassionant, però el 2022 també veurà nova informació des dels límits de l’espai i l’alba dels temps.

Després d’arribar amb èxit a la destinació final, desplegant panells solars i miralls, el telescopi espacial James Webb de la NASA se sotmetrà a proves exhaustives i retornarà les primeres dades a mitjan any. El telescopi, de 6,5 metres, té una superfície de captació set vegades superior a la del telescopi espacial Hubble. També funciona a longituds d’ona de llum més llargues que el Hubble, de manera que pot veure galàxies llunyanes, en què la llum ha estat desplaçada al vermell (s’ha estirat a longituds d’ona més llargues), per l’expansió de l’univers.

A final d’any, els científics haurien d’obtenir resultats d’un projecte que pretén de fer el mapa de les estructures més primerenques de l’univers i veure l’alba de la formació de galàxies. La llum que emetien aquestes estructures va ser una de les primeres llums de la història i es va emetre quan l’univers només tenia el 5% de la seva edat actual.

Quan els astrònoms miren a l’espai, miren enrere en el temps. La primera llum marca el límit d’allò que la humanitat pot veure de l’univers. Prepareu-vos per a ser viatgers en el temps el 2022.

Chris Impey és professor d’Astronomia de la Universitat d’Arizona. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.