Ara que Surveilled, el film de Ron Farrow, exposa l’espionatge de què centenars de milers de ciutadans han estat víctimes arreu d’Occident per l’ús de Pegasus és el moment de dir que ell ens va avisar. Ara que la propaganda dels suposats governs més progressistes de la història (com el de Pedro Sánchez) no pot amagar que han espiat i reprimit opositors com ningú és el moment de reconèixer quanta raó tenia. Ara que, si girem el coll cap a una banda esperant trobar-hi la dolça Itàlia, el que ens trobem és l’extrema dreta governant-la, i que si, esverats, mirem cap al nord, on diuen que la gent és neta i noble, veiem com a França l’extrema dreta ha guanyat les eleccions europees, és el moment de recordar que, efectivament, les seves paraules van ser profètiques.

Ara que la llista de països europeus on governa l’extrema dreta enguany arriba a sis (Itàlia, Finlàndia, Eslovàquia, Hongria, Croàcia i Txèquia) és el moment d’acceptar que Europa opta cada cop més per solucions repressives contra els seus ciutadans. Justament ara que fa setmanes alguns esperançats miraven cap als Estats Units buscant la darrera estació, l’esperança, per acabar veient com Donald Trump guanyava folgadament les eleccions per segona vegada, i que l’home ha promès deportacions en massa i el tancament de fronteres, és el moment de valorar les paraules d’un profeta que ens va avisar, i la seva idea força: el procés d’independència català del 2017 marcarà les democràcies occidentals. Si s’opta per la repressió, deia, a partir d’ara aquest serà el camí que se seguirà. Si s’opta per la llibertat, també.

L’any 2017, Espanya va optar per la repressió. I, com deia el profeta, la resta l’han seguit. Recordem les seves paraules: “Les poblacions de tot Occident aprendran de la vostra experiència. Allà on vagi Catalunya, uns altres estats la seguiran. […] Aquest xoc entre els catalans i l’estat espanyol és un fet determinant en la història d’Occident. El cas català marcarà un precedent respecte de la mena de democràcia que veurem a Europa i al món occidental. És una repressió molt greu, si es jutja pels estàndards europeus. És molt preocupant veure quant de temps durarà i quines reaccions causarà.”

Aquestes paraules són de Julian Assange i les va pronunciar en una pantalla gegant en un acte organitzat per Universitaris per la República el 26 de setembre de 2017. Aquesta idea la va repetir en unes quantes entrevistes, com ara aquesta a RAC 1.

Hi penso sovint, en aquest home i en les seves paraules profètiques. Gairebé tant, diria, com en les paraules de Bill Clinton (“El món serà català o talibà”) o en les de Ramon Barnils, mon pare, que ara que triomfen les opcions que tenen una mirada fosca, reprimida, odiosa cap a la realitat em resulten més útils que mai. Sí, ara que col·lectivament no són temps per a l’esperança, sapiguem, si més no, que la derrota no cal que sigui total, i que tenim un refugi, gens fàcil, però indestructible: “La millor manera de fotre el sistema és ser feliç.”