Miquel Àlvarez, el professor agredit a Bétera: “Lluitaré perquè ningú no se senta malament, tinga l’orientació sexual que tinga”

Miquel Àlvarez és el professor de física i química que dijous fou víctima d’una agressió homòfoba al pati de l’institut les Alfàbegues de Bétera. Té prop de quaranta anys i en fa nou que és professor. Fins el 18 de març fa una substitució en aquest centre. Parla amb VilaWeb quan torna a casa, després d’un dia dur però també emotiu a la feina. És època d’avaluacions i, a més, ha hagut d’estar pendent de totes les reaccions i conseqüències de l’agressió que va rebre.

Les ungles pintades, un símbol

“He rebut la solidaritat de molta gent, de molts alumnes que no formen part del col·lectiu que va fer l’agressió. He tingut molt de suport i molta ajuda.” I mentre diu això, al balcó de l’Ajuntament de Bétera es penjava una bandera amb l’arc de Sant Martí i el consistori feia públic un comunicat de rebuig a l’agressió. Els alumnes també han redactat un manifest de suport al seu professor que passaran de mà en mà per a recollir signatures. I a més, es conxorxen per anar tots al centre amb les ungles pintades, com les duu el professor.

“Ho veig molt bonic com a mostra de solidaritat, és molt emotiu. Però les ungles pintades no és allò que més em caracteritza. No sempre les he dutes així. Però jo no he de donar explicacions a ningú. És un fet més. Tot és molt surrealista. Una persona, i dic persona, sense gènere, pot dure les ungles pintades o una falda. És un fet estètic.”

Un centenar d’alumnes

A Miquel Àlvarez el van agredir durant l’hora del pati dijous passat quan feia guàrdia. Va veure que uns alumnes havien desplegat unes banderes espanyoles. Quan va anar a demanar-los que les guardassen es va trobar envoltat per un centenar de xics. “Els altres professors de guàrdia van reaccionar de seguida. Van demanar ajuda i va eixir l’equip directiu i tot el professorat que va poder i ho van neutralitzar”, explica a VilaWeb una altra professora del centre, que prefereix mantenir l’anonimat, perquè la inspecció educativa els ha prohibit de fer declaracions als mitjans. Diu també que aquesta acció de les banderes era la resposta a una que havia succeït dos dies abans, quan unes alumnes havien desplegat una bandera LGBTI.

“És molt greu que s’utilitze una bandera, siga la que siga, per a provocar una altra persona. Tant si és la bandera LGBTI com si és la bandera espanyola”, diu Miquel Àlvarez.

Sancions molt greus

Els alumnes que van agredir el professor de física i química tenen entre setze i disset anys. Catorze ja estan identificats. S’ha parlat amb ells i amb les famílies. Segons la professora que ha parlat amb aquest diari, la reacció de les famílies és bona. “Entenen la situació i entenen les mesures cautelars. Fins i tot alguns manifesten vergonya per aquest comportament.” Aquestes mesures comencen amb dos o tres dies d’expulsió per a analitzar el cas i, com que es tracta d’una conducta molt greu, l’expulsió pot arribar a ser de quinze dies.

“Demane a les famílies que actuen, que eduquen en valors i en el respecte. Nosaltres a classe ja ho fem, intentem treballar amb valors crítics perquè puguen defensar la seua opinió. Però no tot és opinable, i l’opinió s’acaba allà on comença el dret d’una altra persona. I sí, cada volta hi ha més discurs d’odi i d’alguna manera s’ha de parar”, diu el professor.

Àlvarez no s’imaginava que un dia li pogués passar això. Remarca que, cada volta més, a les aules hi ha episodis de falta de respecte. “Està bé que se sàpiga això, però una cosa són les faltes de respecte i una altra una agressió en grup.”

Miquel Àlvarez nota i agraeix el suport de l’alumnat i de l’equip directiu i està disposat a continuar defensant els drets humans. Diu que no els odia ni té mania, als agressors. I amb aquest tarannà va reprendre les classes immediatament després de l’episodi violent del pati. Li tocava el grup del qual és tutor i ho va aprofitar per a analitzar els fets. “Vam debatre sobre què és una agressió, com s’arriba a aquest punt. I ells van respondre bé.”

Suport psicològic

Quant a la inspecció educativa, diu que s’han posat en contacte amb ell i li han donat suport jurídic, però no psicològic. “Espere que no passe més voltes, però si algú més és objecte d’una agressió, siga de la mena que siga, hauria de tenir assessorament psicològic. A la víctima, per protocol, li haurien d’oferir un psicòleg. No és el meu cas, perquè em sent prou fort, però potser algú altre ho necessita.”

Diversos col·lectius LGTBI sí que li han oferit aquest suport psicològic i de tota mena. Ara diu que no milita en cap agrupació, però que sempre s’ha sentit activista. “Espere que aquest fet no faça que els joves se senten insegurs a l’hora de fer públiques les seues orientacions. Jo lluitaré perquè això no siga així. Ningú no s’ha de sentir esporuguit de dir com se sent.”

També l’associació de pares i mares del centre ha donat suport tant a les mesures preses pel claustre, com al professor. Toni Moragas, que n’és el secretari, reconeix que aquests dies són difícils per a tots i ha demanat que es facen esforços per a mantenir la convivència a l’institut. Al mateix temps ha aprofitat per a recordar que les Alfàbegues era pensat per a encabir uns set-cents alumnes i ara, entre els torns de matí i de vesprada, en té mil tres-cents. Ja fa anys que tant el claustre com l’AMPA reclamen la construcció d’un centre nou per a descongestionar aquest.

Com a última reflexió, Miquel Àlvarez adverteix que percep un cert retrocés quant al respecte a la diversitat. “Hi ha un discurs d’odi que s’escampa per les xarxes socials. Temes que ja s’havien normalitzat, ara es qüestionen.”