‘La lluita continua’: el projecte ambiciós per a reivindicar Guillem Agulló

Un projecte artístic multidisciplinari reivindicarà la figura antifeixista de Guillem Agulló amb un film, un llibre, un concert, un cicle de xerrades i una web que recopila tots els crims per delicte d’odi entre 1990 i 2020. El projecte, que els impulsors han anomenat ‘La lluita continua’, pren com a punt de partida l’assassinat d’Agulló a mans d’un grup neonazi el 1993 per denunciar la impunitat de l’extrema dreta durant aquests darrers quaranta anys, reivindicar la lluita antifeixista al país i alertar sobre l’auge de discursos xenòfobs renovats.

‘L’assassinat de Guillem va significar la pèrdua d’innocència per a tota una generació i va crear la necessitat de dir “ja n’hi ha prou”‘, diu Núria Cadenes, escriptora i periodista que participa en el projecte amb la novel·la Guillem. Per a Cadenes, ‘l’intent barroer’ de sectors polítics i mediàtics per a fer passar l’assassinat d’un noi de divuit anys com una baralla entre bandes juvenils va fer que la gent reaccionés contra la impunitat de l’extrema dreta, sobretot a la ciutat de València. ‘Actualment, Guillem Agulló és un símbol de llibertat’, reivindica.

Per a finançar l’ambiciós projecte, els impulsors han començat una campanya de micromecenatge per a recaptar els 100.000 euros que han calculat que necessiten. A més, en el projecte col·laboren empreses i cooperatives com Propaganda pel Fet!, Barnasants, Som Batabat, Lastor Media i SUICAfilms. Els ingressos recaptats pel micromecenatge es dedicaran, principalment, a finançar l’organització dels concerts i les xerrades, a elaborar materials gràfics per a donar visibilitat a ‘La lluita continua’ i la campanya de publicitat necessària per a arribar a un segment elevat de població.

A més, també reforçarà el finançament del film La mort de Guillem, que s’ha cobert parcialment gràcies a les pre-vendes a À Punt Mèdia i TVC, a més del suport de l’Institut Valencià de Cultura i l’Institut Català de les Empreses Culturals.

El cicle de xerrades es farà entre el febrer i l’abril del 2020 i els concerts, al març. El llibre sortirà al febrer i els primers passis del film es faran al juny i al juliol.

‘Guillem’, una novel·la documentari

Una de les potes de ‘La lluita continua’ és Guillem (Ed. Amsterdam), un llibre que l’autora, Núria Cadenes, ha definit com una ‘novel·la documentari’ perquè barreja els fets reals amb un mínim de ficció, com ara alguns personatges o algunes escenes narrativitzades. La novel·la comença abans de l’assassinat i acaba passada la sentència, que va absoldre tots els acusats de l’assassinat d’Agulló tret de Pedro Cuevas, l’autor confés de la ganivetada mortal. Cuevas va ser condemnat a catorze anys de presó, però només en va complir quatre.

‘He intentat prendre la màxima distància perquè els fets són tan bèsties que parlen per si mateixos’, explica Cadenes. La novel·la fa un retrat de la València dels anys noranta, ‘quan trobaves normal no poder tornar sol a casa i haver de trucar per dir que havies arribat bé per si t’apallissaven pel camí’. Segons que explica, ‘havíem interioritzat unes rutines que no són normals perquè havien donat via lliure als assassins’ i recorda la gravetat de la impunitat dels grupuscles feixistes.

‘Pot passar que uns fets es converteixin en un eslògan com “Guillem Agulló, ni oblit ni perdó”, però de tant en tant val la pena aturar-se i tornar a explicar els fets’, diu Cadenes.

‘La mort de Guillem’, un film coproduït per TV3 i À Punt

El 25 de novembre va començar a filmar-se a València La mort de Guillem, un film dirigit per Carlos Marqués-Marcet que narra com la família Agulló ha de fer el dol per l’assassinat del seu fill i, alhora, lluitar perquè el crim no quedi en l’opinió pública com una baralla entre joves, deslligant-lo del context polític. Aquest dur procés afecta profundament la família, que lluita per la seva memòria en una guerra mediàtica i al carrer, però de mica en mica veu com en Guillem esdevé un símbol de la lluita antifeixista.

Marqués-Marcet va ser guardonat amb tres premis Gaudí i un Goya pel film 10.000km. També ha dirigit Terra ferma, 13 dies d’octubre, Els dies que vindran i En el corredor de la muerte. En declaracions a TV3, destaca que la ficció és un gran format ‘per a reflexionar com a comunitat i rellegir la nostra història des de la intimitat’, tenint en compte que en molts casos ‘els titulars de les notícies i els eslògans no són capaços de captar-ho’.

El film és produït per Lastor Media, SUICAfilms i SomBatabat Produccions, en coproducció amb TV3 i d’À Punt Media.

Cicle de xerrades antifeixistes

El micromecenatge ha de servir per a finançar les xerrades i els debats que es volen fer arreu del país sobre com combatre el feixisme. Una d’aquestes xerrades es titularà ‘Guillem’ i la faran els seus pares, que explicaran com és la lluita política per la memòria del seu fill des d’una perspectiva íntima i familiar.

Una altra tractarà la qüestió de plantar cara al feixisme de manera efectiva prenent com a referència l’exemple de Grècia, on el partit ultra Alba Daurada va arribar a ser tercera força. Uns anys després, a les eleccions legislatives del 2019, finalment, va perdre la seva presència al parlament grec.

La tercera, titulada ‘El feminisme mata feixistes’, tractarà el feminisme com a eina per a combatre el feixisme, que de fet ha fixat en la lluita pels drets de les dones un dels principals objectius. Per últim, el debat ‘El periodisme o és antifeixista o no és periodisme’ analitzarà com tractar el feixisme als mitjans de comunicació.

Concerts d’homenatge a València i Barcelona

A més del llibre, el film i el cicle de xerrades, hi ha previst un concert a Barcelona i un altre a València. El primer es farà el 26 de març a l’Auditori de Barcelona. De moment, ja s’han confirmat les actuacions de Xavi Sarrià, Feliu Ventura, Smoking Souls, Auxili i JazzWoman. El de València encara no té confirmat ni la data ni el lloc.

Actualització de la web ‘Crims d’odi’

La campanya ‘La lluita continua’ també donarà suport a l’actualització de la web ‘Crims d’odi‘, un treball d’investigació dels periodistes David Bou i Miquel Ramos que documenta sobre un mapa interactiu totes les víctimes de crims d’odi a l’estat espanyol des de 1990.

La pàgina web del projecte defineix el delicte d’odi amb aquests mots: ‘Tota infracció penal, incloses les infraccions contra les persones i la propietat, quan la víctima, el lloc o l’objecte de la infracció són seleccionats a causa de la seva connexió, relació, afiliació, suport o pertinença real o suposada a un grup que pugui estar basat en la raça, origen nacional o ètnic, l’idioma, el color, la religió, l’edat, la minusvalidesa física o mental, l’orientació sexual o altres factors similars, siguin reals o suposats.’