Lluís Salvadó: ‘Si no hi ha un nou pressupost tenim un problema irresoluble’

Lluís Salvadó, nascut a les Terres de l’Ebre, enginyer industrial de formació, home fort d’Esquerra, és el secretari d’Hisenda de la Generalitat. Ell és l’encarregat de portar a terme una de les estructures d’estat més bàsiques de la futura república catalana. Un coneixement profund del Departament d’Economia, per la tasca parlamentària exercida aquests últims anys, li ha permès d’agafar la velocitat de creuer imprescindible per a arribar a bon port en divuit mesos. Com diu ell, la tasca és ingent i és una obvietat que el termini és curt per a tanta feina. De moment, l’acceleració del seu equip ja ha mostrat alguns resultats: nou local a la Zona Franca, cent seixanta oficines actives de l’Agència Tributària Catalana fruit de la xarxa creada amb les diputacions, contractació de personal… Així mateix, el seu pragmatisme li fa contestar sense embuts que ara no és el moment perquè la gent ingressi els imposts a l’Agència Tributària Catalana, que ara no és el moment de gests simbòlics, que cal no entretenir-se i construir l’eina definitiva per al nou estat català.

—Amb la feinada que teniu, hi ha res que us neguitegi?
—El que ens neguiteja a tots és el termini, perquè aquí a l’administració per fer qualsevol cosa necessites el doble de temps. Qualsevol procediment a l’administració de la Generalitat és llarg, és etern. Per a fer qualsevol compra tardes mesos, perquè tenim un sistema molt garantista, que ens esforcem perquè sigui molt transparent i això acaba fent procediments molt llargs. El termini marcat ens angoixa, però en tot cas la planificació ens quadra. Per poc, però ens quadra. És cert que qualsevol demora ens pot desquadrar el calendari. Sempre diem que si tinguéssim vuit anys per fer-ho seria fàcil, però tenim un any i mig, i això implica una complexitat molt alta.

—Hi ha qui, quan llegeixi això, de seguida ho interpretarà en clau de claudicació i dirà que ja ho allargueu.
—Home, que els terminis que tenim són justos és una obvietat. Qualsevol que s’ho miri arribarà a aquesta conclusió. Es podria dir a la gent que anem sobrats però no tindria sentit; qualsevol sap que per passar de 300 treballadors a 900 dins l’administració hi ha una feina brutal per a desenvolupar. Però també sabem que aquest termini és el factor clau i que tots els nostres calendaris s’hi han ajustat. Posant una cosa darrere l’altra arribem als 18 mesos justos, molt justos.

—L’aprovació d’un nou pressupost és necessària per a poder tenir una hisenda pròpia funcionant?
—És un factor ‘sine qua non’. Alguns projectes que tenim no requereixen finançament addicional, però en canvi alguns altres, com per exemple fer un nou software, necessiten partides importants. Tothom entén que fer les estructures d’estat en divuit mesos és difícil, però fer-ho sense inversió és impossible. Si no hi ha un nou pressupost tenim un problema pràcticament irresoluble per a poder fer la hisenda pròpia, però també per a fer totes les estructures d’estat. Entenem que hi ha 72 diputats que estan compromesos en el procés i que són conscients que les estructures d’estat no es fan només de voluntat política, sinó que requereixen suport parlamentari. Per tant, que hi hagi un nou pressupost és imprescindible per a portar a terme la feina que tenim encarregada de fer un estat. Ja no parlo només de l’Agència Tributària. Parlo que s’ha de fer un estat i això s’ha de finançar. Els pressupostos del 2015 no ho preveien i necessitem uns pressupostos del 2016 que ens permetin d’impulsar tots aquests projectes.

—La CUP, això ho té clar?
—Segur que són conscients que passar de 300 treballadors a 900 vol dir que a final de mes cada treballador vol cobrar, que fer un software nou necessita milions, que crear nous espais també. I això els passa igual als altres companys que treballen en les altres estructures d’estat. Si no hi ha nou pressupost difícilment es podrà materialitzar.

—Aquests dies hi ha moltes novetats. Heu arribat a un acord amb les diputacions per a ‘la finestreta única’
—Ara que tenim l’oportunitat de fer un nou país, l’hem de fer més proper, més eficient i substancialment millor. No ha de ser només un plantejament de canvi de bandera i això inclou també endreçar allò que tenim. En la lògica d’harmonitzar, racionalitzar, guanyar economia d’escala, reduir costos i tenir presència a tot el territori, hem signat un conveni entre Tributs de Catalunya i les quatre diputacions que ens permet de tenir 140 oficines compartides, de les 160 que hi haurà en funcionament a partir del 2 de maig. Per exemple, un ciutadà de Tremp no caldrà que vagi a Lleida. Això ens equilibrarà territorialment. Aquest procés d’integració entre aquestes administracions anirà evolucionant i hi haurà més vies de col·laboració.

—Aquesta coordinació també afecta el software? N’hi haurà un de sol per a totes les institucions?
—No, això vol dir que intercomunicarem el software de les diputacions amb el nostre. Això ens permetrà de gestionar millor. Busquem que el conjunt de les administracions públiques siguem autosuficients respecte de l’administració de l’estat.

—Hi ha ajuntaments que no s’han incorporat en aquest procés?
—Les Diputacions de Lleida, Tarragona i Barcelona pràcticament coordinen tots els ajuntaments, que hi són integrats, excepte les grans ciutats. És lògic que els ajuntaments grans tinguin serveis propis, però no ho és que en tinguin ajuntaments menuts. A la província de Girona, en canvi, només hi ha un 70% de municipis vinculats a la diputació, però es treballa per avançar en aquesta línia de fer feina coordinadament.

—I els grans ajuntaments?
—Depèn dels casos. A la ciutat de Barcelona la col·laboració és molt potent. Ara fem un conveni amb l’Ajuntament de Sabadell. Es treballa cas a cas i mirem d’ampliar la coordinació perquè hi sortim tots guanyant.

—Ara comença el període per fer la declaració de la renda. Fa anys l’ANC va recomanar que la gent pagués els imposts a l’Agencia Tributària Catalana. Com a govern, ho recomaneu? Seria positiu?
—Això no entra en les nostres prioritats. Si un ciutadà ho vol fer, ha de saber que la Generalitat ho transferirà a l’agència estatal perquè si no seria el ciutadà qui en pagaria les conseqüències negatives. En aquell moment es feia una intermediació. En aquest moment les nostres prioritats són assumir les competències que ens són pròpies, acabar de preparar l’Agència Tributària de Catalunya per a poder recaptar tots els tributs d’àmbit estatal que ara recapta l’estat. Aquestes són les dues prioritats que hem de fer en divuit mesos. És una feinada ingent, descomunal. Enmig d’aquesta feinada, dedicar-nos a fer d’intermediaris de l’estat, crec que ens aporta poca cosa, més aviat genera distorsions.

—En canvi, hi ha gent que té la percepció que això facilita que l’Agència Tributària tingui les dades del contribuent. Això és cert?
—Si són 3.000 persones com van ser el 2014 és insignificant. No ens fa cap aportació. Ens dóna feina, ens requereix una inversió telemàtica per z facilitar la presentació i una mostra petita no ens aporta absolutament res. D’entrada, com a administració tributària, som partidaris de l’ordre tributari. La gent ha de pagar impostos allà on el govern diu i ara des del Departament d’Economia treballem perquè algun dia els ciutadans paguin a l’Agència Catalana per obligació i no per vocació. Per tant, fem un procés ordenat. Quan tinguem l’eina feta demanarem a la gent que pagui a l’Agència Catalana, però no per fer intermediaris de ningú, sinó per a donar un servei al futur govern del nostre país. No tenim vocació d’intermediaris de ningú. Tenim vocació de construir l’eina que ha d’estar al servei del govern de l’estat català.

—Llavors, com es farà per obtenir les dades del contribuent quan arribi el moment?
—Les dades poden venir de dues vies. Una, que és un escenari poc realista però possible, és que l’administració de l’estat, a partir d’ una negociació bilateral, ens aporti les bases de dades. I l’altra és la configuració d’una base de dades, a partir de l’encreuament d’infinitat de dades i de fonts d’informació.

—En aquests divuit mesos fins on s’arribarà?
—En els divuit mesos l’Agència Tributària Catalana ha d’estar preparada per a recaptar tots els tributs. No estarà preparada per a inspeccionar, per a fer tot un seguit de tràmits derivats a posteriori. Però sí que ens hem marcat l’objectiu de tenir capacitat operativa per a recaptar tots els tributs que en aquest moment paguen els ciutadans del nostre país. Allò que és necessari ho tindrem.

—Que la inspecció no estarà enllestida sona malament…
—No, perquè l’una cosa va darrere l’altra. Quan sigui l’hora d’inspeccionar, la inspecció estarà a punt.

—Voleu dir que teniu un any de coll, un cop començat el procés?
—Tenim un any més per a implementar aquest procés de la gestió de les declaracions de renda i després hi ha un període a posteriori que pot anar fins a cinc anys que té l’administració tributària per a fer la revisió i inspecció. Ara ens preparem per al primer any i quan siguem al primer any prepararem el segon any. En cada moment tindrem les eines que necessitarem.

—Una de les altres tasques que dueu a terme és activar els processos per a poder cobrar als morosos dels tributs catalans.
—El govern català treballa des del 2014 en aquesta línia i és cert que s’ha avançat massa lentament. Ho hem d’accelerar i ho anem fent. Al mes de juliol tindrem la segona fase i esperem que durant el primer semestre del 2017 acabarem i ja podrem fer la recaptació executiva completa.

—Per què no s’havia fet fins ara?
—Segurament per falta de voluntat política. Embargar un compte no és amable i es va preferir que ho fes l’administració de l’estat’. Però òbviament, en la situació política que viu el país, no podem afrontar la independència de Catalunya sense afrontar una part estratègica de qualsevol tribut. No seria coherent, seria com parlar de música celestial. És imprescindible que s’hagi tancat en el termini de divuit mesos que tenim fixat.

—I respecte del frau fiscal, què es fa ara amb els impostos de la Generalitat?
—A vegades se sobredimensiona la capacitat que té la Generalitat en aquest àmbit. S’ha de saber que nosaltres recaptem 2.600 milions d’euros d’un conjunt de 70.000. Per tant, podem incidir en una part molt petita. Hi anem treballant dins el programa de prevenció del frau, desenvolupant eines informàtiques d’encreuament de dades i esperem incorporar 20 inspectors més a principi del 2017.

—Aquesta setmana us heu traslladat a un edifici gran de la Zona Franca. També teniu previst d’augmentar la plantilla?
—Hem de créixer d’una manera molt ràpida i a les oficines del carrer de Fontanella el creixement era molt limitat. Quan decidim passar a la Zona Franca es fa a un edifici on hi ha previst de fer un campus administratiu. És un espai més racional en la lògica del cost i de l’ús. Pel que fa a l’equip, fa un any hi havia 325 persones, ara hem passat a unes 350. Treballem en diversos procediments oberts per a contractar professionals de característiques diferents, que incorporem gradualment. A final d’any a l’Agència Tributària hi haurà 550 treballadors. Després també s’ha d’integrar el personal que hi ha a les oficines de recaptació dels registradors de la propietat.

—Aquest també és un gest important. Vàreu decidir que esgotaríeu el tram de competències autonòmic i passaríeu a cobrar directament els imposts. Com està aquesta qüestió? Al final el personal que fa aquesta feina s’incorporarà a la Generalitat?
—Hi ha un conveni que es va signar i que és vigent fins el novembre del 2017. Una opció seria denunciar el conveni, però com que per a incorporar 347 persones necessitem espai i tot un procediment d’integració que nosaltres hem de fer paral·lelament, encara no s’ha decidit com ho fem.

—S’havia previst des de bon començament d’incorporar aquestes persones a l’Agència Tributària?
—Sí, si no es fes així es quedarien sense feina i nosaltres no tenim gens d’interès a perjudicar a cap treballador i encara menys un personal format i eficient. Nosaltres tenim ganes d’incorporar-los. La idea és que tots els treballadors que treballen per a l’administració de l’estat a Catalunya són gent formada, compromesa amb la funció pública i tenim incentius perquè aquesta gent s’incorpori a la Generalitat.

—Us agrada de dir que quan tinguem la república catalana el ciutadà no haurà de triar on paga els impostos, que serà el govern que dirà on es paguen. Afegiu que potser s’arribarà aquí de manera dialogada.
—Entenc que hi hagi un punt d’escepticisme perquè durant els últims 300 anys no hi ha hagut diàleg. Però al final, els problemes polítics s’han de resoldre en l’àmbit polític, en una taula de diàleg cara a cara amb el govern de l’estat. I no hem de ser tan irresponsables de traslladar al contribuent els problemes polítics. Estem convençuts que a l’últim minut el govern espanyol acabarà seient en una taula i assumirà un fet consumat: que apareix un nou estat i que és un fet irreversible. Què per més que s’hi encaparrin això ja no tindrà marxa enrere. A més a més tindran molts incentius per a voler negociar.

—Voldran que Catalunya assumeixi una part del deute?
—Tenen un bilió d’euros de deute, que és una xifra descomunal. I intentaran que a Catalunya en subroguem una part.

—S’ha calculat quina part li tocaria a Catalunya?
—Hi ha els intervals coneguts, del 10% al 20%. Això serà un procediment de negociació. La part catalana estem convençuts que haurem d’aportar el que és equivalent al que històricament l’estat ha aportat a Catalunya, que és un 10%. Aquesta és la nostra posició de partida, evidentment de manera molt preliminar. Ja arribarà el dia que s’haurà d’afrontar aquesta qüestió. L’estat espanyol té molts incentius per a ser en aquesta taula. No m’imagino que l’estat espanyol digui marxeu i ja ens apanyarem amb el bilió d’euros de deute, no crec que s’ho puguin permetre. El contribuent sabrà d’una manera clara que un dia paga allà i un altre dia paga aquí.