19.05.2018 - 09:20
|
Actualització: 19.05.2018 - 13:09
El conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, adverteix a l’estat espanyol que, si censura la seva restitució i la dels altres consellers del govern de Carles Puigdemont, actuarà com una ‘dictadura’. En una entrevista a l’ACN, Puig recorda que els programes electorals de JxCat i ERC ja parlaven de la restitució i confia que a Barcelona es farà ‘tant com es pugui’ perquè sigui així. Amb tot, admet que poden sorgir-hi entrebancs. ‘Si Torra signa un decret de nomenament i el DOGC no el publica per censura o veto, només té un adjectiu: “dictadura”‘, sentencia Puig, que es veu capaç d’assumir la conselleria de Cultura a Brussel·les estant, perquè la coneix ‘de pam a pam’. Remarca que, si el ministre espanyol Méndez de Vigo ha pogut gestionar-la sis-cents quilòmetres lluny i sense venir cap dia en sis mesos, ell és ‘més capaç’ de fer-ho des de Brussel·les, perquè ha estat molt present en molts llocs de Catalunya en aquest temps mitjançant les xarxes i l’Skype.
Amb tot, Lluís Puig avança que per no entorpir l’administració catalana, dimitiria a l’instant si veiés que no pogués portar la conselleria com pertoca. ‘El primer que faré si sóc conseller és donar garanties que, si no puc desenvolupar la meva feina correctament, dimitiré tan bon punt ho vegi’, insisteix. És a dir si no pot dirigir bé les polítiques culturals i la mateixa conselleria a Brussel·les estant. ‘A mi, la gestió, no m’espanta gens’, destaca, recordant que ha estat més de disset anys dins del departament i que en coneix tots els detalls.
En tot cas, si finalment el president Quim Torra nomena algú altre, Puig li proposarà que vagi a Brussel·les a fer una sessió de traspàs cara a cara de tot allò que pensa perquè el nou conseller de Cultura ho entomi, faci i decideixi. Segons Puig, no serà ell qui posi taps a una nova persona. Més enllà de si és restituït com a conseller o no, Puig està convençut que tornarà a entrar a la delegació del govern a Brussel·les, ja sigui ‘com a ciutadà europeu i lliure’ o com a membre de l’executiu.
Victòria pel rebuig de l’euroordre
El conseller valora el rebuig de l’euroordre de la justícia belga com una victòria, però reconeix que n’haurien volgut debatre el contingut. ‘Així ja hauríem tancat, si haguéssim guanyat, tant la rebel·lió com la malversació de fons’, diu. La decisió del tribunal de dimecres, confessa, se la imaginaven, perquè els advocats de la defensa ja havien detectat els errors de forma al començament, cosa que van traslladar al jutge instructor el primer dia. Ara, això no va impedir la ‘sorpresa’ de veure que el mateix fiscal belga reconeixia ‘totes les irregularitats’. ‘Va ser una gran alegria per part nostra’, assegura.
A més, creu que criticar la justícia belga és una mala manera de fer amistats i de cercar complicitats, com ja va passar, recorda, amb l’alemanya quan va rebutjar la rebel·lió de Carles Puigdemont. ‘L’euroordre és una eina per a establir complicitats entre les justícies, no és normal que l’espanyola vagi donant lliçons a tothom’, lamenta.
Possible nova euroordre
Sobre la petició de la fiscalia espanyola perquè s’emeti una tercera euroordre contra ell, Meritxell Serret i Toni Comín, diu que ‘Espanya acabaria en una posició de credibilitat ben dubtosa’ si dicten una nova petició d’extradició. ‘A nosaltres, ens tranquil·litza que cada cop sigui més evident que la justícia europea té entre mans un expedient de discussió política, no de delictes’, explica.
‘A una justícia que considero justa, equànime i que no em té prejutjat, tinc moltes ganes de demostrar que no he malversat cap euro’, afegeix a propòsit d’una altra petició d’extradició a Bèlgica.
Segons ell, qualsevol nova petició serà examinada amb desconfiança i, si arriba ben feta, l’agafaran ‘amb ganes d’entrar en el fons’, cosa que donarà, a ell, a Serret i a Comín ‘la llibertat total i final’.
Sobre l’opció que el ministre Catalá plantegi a la UE una reforma del sistema d’euroordres, Puig recorda que ja va fer-ho el desembre i que la resposta que va obtenir de l’eurocomissària de Justícia va ser ‘que no es tracta d’anar modificant les coses quan a un li va bé’. ‘No perquè Espanya tingui ara un problema s’ha de modificar’, assegura.
Creus de Sant Jordi
El conseller de Cultura explica que les trenta-sis creus de Sant Jordi proposades pel govern a l’exili es van exposar per donar legitimitat als premis. ‘No podíem tolerar que el 155 deixés sense el guardó més honorífic i reconegut per tots els catalans’, apunta. Puig espera que l’executiu de Torra les assumeixi i deixa la porta oberta a ampliar-les. Això sí, demana que en aquest cas es mantingui la paritat entre les Creus a les persones físiques, atès que per primer cop a la història, de les divuit persones, hi ha nou homes i nou dones.
