Puig afronta la vista d’apel·lació per l’euroordre al Tribunal de Brussel·les

La batalla del conseller Lluís Puig contra l’euroordre i per a evitar l’extradició a l’estat espanyol té avui un nou capítol. Puig ha arribat poc abans de les 9.30 al Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les —acompanyat del president Puigdemont, el conseller Comín i les conselleres Ponsa i Serret—, que examinarà el recurs que va presentar la fiscalia belga contra la sentència del jutjat de primera instància del 7 d’agost, la qual tombava l’euroordre del jutge Pablo Llarena amb l’argument que el Tribunal Suprem espanyol no era l’organisme competent per a reclamar l’extradició de Puig. El magistrat belga també va citar la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, que considerava incompetent el Suprem en el cas del Primer d’Octubre.

El Suprem espanyol vol que s’extradeixi Puig per jutjar-lo per malversació de fons públics. L’euroordre contra el conseller exiliat és l’única que ha continuat, de moment, perquè no és eurodiputat i no té immunitat. Tanmateix, la sentència va dotar d’arguments poderosos la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí en el suplicatori que afronten al Parlament Europeu i va desacreditar la competència del Suprem espanyol, també per haver jutjat els presos polítics.

Durant el judici contra el procés, les defenses també van denunciar que el Suprem no era un tribunal competent i que es vulnerava el dret del jutge natural, i per tant, el dret d’un judici just, reconegut pel Conveni Europeu dels Drets Humans que regeix el Tribunal d’Estrasburg, on acabarà la causa. Els presos polítics, segons aquest argument, haurien d’haver estat jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però el Suprem va retenir la causa i va condemnar-los a cent anys de presó. En aquest sentit, la sentència belga va ser un torpede contra el Suprem espanyol i posa en qüestió de dalt a baix tot el procés judicial.

Aquesta és la tercera euroordre contra Puig, però ha estat la primera que ha arribat a l’apel·lació. De fet, fins a l’agost passat no hi havia hagut cap sentència de la justícia belga. La primera euroordre, emesa per la magistrada Carmen Lamela, va ser retirada per Llarena pel temor de perdre-la. La segona, fou refusada per un defecte de forma que Llarena no va corregir, malgrat les advertències de la justícia belga.

La vista podria ser la primera i última abans que el tribunal dicti sentència, però també podria ser que se cités Puig a una altra vista més endavant. La fiscalia belga insistirà en els arguments del Suprem espanyol per a jutjar el conseller, especialment amb la suposada acreditació de la malversació del govern en l’organització de l’1-O en la sentència del judici contra el procés. Per la seva banda, la defensa té diverses cartes per a oposar-se a l’euroordre, com la sentència del jutge de primera instància, les resolucions del Grup de Treball de Detencions Arbitràries, els pronunciaments com els d’Amnistia Internacional, Front Line Defenders, l’Organització Mundial contra la Tortura, l’Associació Internacional d’Advocats Demòcrates, International Trial Watch i el PEN Club International, entre més.

En qualsevol cas, sigui quina sigui la decisió del Tribunal d’Apel·lació, tant la defensa com la fiscalia belga –que representa la justícia espanyola en aquest procediment– encara tindran una opció més de recurs al Tribunal de Cassació.