17.02.2022 - 18:52
|
Actualització: 17.02.2022 - 19:52
Lluís Puig, conseller de Cultura a l’exili, ha visitat Andorra aquest vespre. És la primera vegada que un dels exiliats per la persecució espanyola contra el procés entra en territori andorrà. Actualment, els exiliats es mouen amb una certa comoditat dins la Unió Europea, però el fet d’haver anat a Andorra, que no en forma part, és un nou desafiament a la voluntat d’Espanya d’extradir-los a Madrid.
Puig ha assistit a la presentació de Fronteres (Comanegra), el nou llibre del director de VilaWeb, Vicent Partal, que s’ha fet a la llibreria la Trenca d’Andorra la Vella. Allà ha conversat amb l’autor i amb Joan Sala, editor de Comanegra.
No és pas la primera vegada que Puig travessa fronteres d’ençà que és a l’exili. Va ser el primer exiliat que va viatjar a Perpinyà i que va anar a l’Alguer, on dos anys després van detenir el president Carles Puigdemont.
Actualment, les euroordres del Tribunal Suprem espanyol contra Lluís Puig i la resta d’exiliats resten suspeses, tot esperant la decisió de les qüestions pre-judicials que el magistrat Pablo Llarena va presentar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aquestes pre-judicials justament les va presentar arran de la decisió definitiva de Bèlgica de denegar a Espanya l’euroordre de Puig, però Llarena pensava també què passaria si, en el futur, els exiliats que tenen immunitat com a europarlamentaris la perdessin. Puigdemont fou detingut a Sardenya, però va ser posat en llibertat quan la justícia italiana va constatar que les euroordres havien estat suspeses perquè les qüestions pre-judicials eren en curs.
Tanmateix, si un exiliat fos detingut a Andorra, la situació seria diferent perquè no forma part de la Unió Europea. A Andorra, no s’hi apliquen les euroordres ni resta subjecta a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En aquest cas, l’extradició es guiaria pel conveni bilateral que tenen Andorra i Espanya.
Un assaig sobre les línies que divideixen el món
El llibre de Vicent Partal Fronteres, presentat avui, recull un assaig sobre com s’han format les fronteres i què són, trenta-set narracions curtes sobre fronteres de tota mena que l’autor ha travessat i una invitació a gaudir de l’experiència de la frontera amb la literatura, la música, les llengües i més activitats humanes. Tiraspol, Jerusalem, Berlín, El Paso, Hiroshima, Catar i Ciutat del Cap són alguns d’aquests retrats sobre com les comunitats humanes s’encreuen i es reconeixen no tan sols en les fronteres oficials, administratives, sinó en tota mena de línies de separació creades a partir d’estímuls i situacions molt diverses.
Diumenge a migdia es presentarà a la seu de l’editorial a Barcelona, situada a la Fàbrica Lehmann (per assistir-hi cal registrar-s’hi), abans de començar una ronda per viles i ciutats de tot el país. Les presentacions tancades fins ara són les següents:
–Dimecres 23 de febrer a Canovelles
–Dijous 3 de març a Sabadell
–Dimarts 15 de març a Manresa
–Dijous 17 de març a Girona
–Dimarts 22 de març a Vic
–Dijous 24 de març a Gavà
–Dimarts 29 de març a València
–Dijous 31 de març a Tarragona
–Dilluns 4 d’abril a Lleida
–Dimarts 19 d’abril a Barcelona (acte per als subscriptors de VilaWeb)
–Dimecres 20 d’abril a Vilanova i la Geltrú
–Dimarts 3 de maig a Olot
–Dimarts 10 de maig a la llibreria Ona de Barcelona (carrer de Pau Clarís, 94)
–Dimarts 28 de juny a Palamós
