Falta una setmana per al concert “Catalunya amb el País Valencià”, organitzat a Barcelona per l’ANC i Òmnium Cultural per a recaptar diners per als damnificats de la gota freda. Fins divendres vinent veurem com la llista d’artistes i actuacions que hi haurà a l’avinguda de Maria Cristina s’anirà ampliant, i també les donacions. Ahir, VilaWeb va entrevistar telefònicament Lluís Llach, president de l’ANC, que actuarà en aquest concert amb Borja Penalba. De dins un cotxe en moviment estant, ens explicava la darrera hora del concert (fins ahir, s’havien recaptat 100.000 euros) i les seves impressions sobre una tragèdia que, diu, ha afectat “el més profund del país”, és a dir, l’Horta valenciana, multitud de llauradors, però també multitud d’empreses cultural. L’ajut de l’ANC i Òmnium també els té a ells al cap.

—Quants diners heu recaptat?
—Avui hem superat els 100.000 euros. També mirem la qüestió de l’aforament. Creiem que passarem de les 20.000 cadires, i potser arribarem a les 40.000.

—La llista d’artistes que actuaran el dia 22 és definitiva?
—No. Tenim els Catarres, Oques Grasses, l’Elèctrica Dharma, 31 FAM, Buhos, la Fúmiga, Julieta, Sopa de Cabra, Figa Flawas… Però n’anunciarem més. Hi ha un crescendo preparat.

—Vau anar a la manifestació del 9-N. Com la vau viure?
—Per a Òmnium, l’associació germana és ACPV. Per a nosaltres, Decidim. Nosaltres vam ser davant l’ajuntament. I puc constatar el que passa a les grans manifestacions: no et pots moure. Una hora i mitja sense moure’ns un metre. Tot col·lapsat. Des d’aquí en parles amb tranquil·litat, però quan hi ets… Se’m va acostar una senyora. Al principi, et saluden perquè ets en Lluís Llach, però després em va dir que també hi era “perquè havia perdut el marit i una filla”. Quedes clavat. Mà a l’espatlla. Han tocat una part estructural del país: l’Horta. Amb els llauradors, la indústria, els autònoms, les escoles, les editorials… Tot és allà. És dantesc. Fa poc, veia unes imatges de Paiporta, i és espantós. El sentiment d’abandonament era total. Semblava que els poders només es passessin la pilota per treure’n rèdits. Per això hi va haver les reaccions que hi va haver.

—On aniran a parar els diners? Ho sabeu?
—Agafem dos vectors importants: ajudar les editorials, la cultura i la llengua, i ajudar en el front social. Intentem abordar diversos fronts. La solidaritat sense crítica política no és completa. La solidaritat també és una resposta a la incompetència política. Tant ACPV com Decidim treballen amb la Unió de Llauradors. Ha tocat l’Horta. Els de Decidim compren eines per als llauradors, fent un circuit circular: paguen les eines, entren diners i es compra menjar que porten als damnificats. Així maten dos ocells d’un tret. També es dediquen al Camacuc, el Cavall Fort d’allà, i paguen subscripcions per als nens. N’han fet centenars. Hi ha vuit editorials, que sàpiga, la majoria en llengua catalana, que han quedat destrossades. El projecte és comprar-los llibres. Nosaltres ens hi adherim. Hi ha necessitats culturals i també socials. Som en el pulmó socioeconòmic del país. Els projectes han d’abastar tots dos vessants. La plataforma Decidim està molt centrada a barrejar les lluites socials i nacionals, com nosaltres. No diferenciem la lluita nacional de la social.

—Veig que el Primer de Desembre també actuareu al concert “De Girona pel País Valencià”.
—Un és vellet i encara es pot moure. Em va trucar en Lluc [Salellas, batlle de Girona] i em va dir: “Vindries el dia 1?” El dia 2 he d’anar al Senegal per cuidar la meva fundació, però és clar que hi vaig. Sempre m’he definit com un ciutadà dels Països Valencians del nord. Escandalitzava quan ho deia a la gent de baix i, curiosament, a molta gent de dalt també. Em segueixo definint així. Els qui hem treballat en el món de la cultura sabem que, sense el País Valencià, la cultura catalana no és completa. Noms tan importants i arrelats! Com a cantants, sempre ens hem sentit al País Valencià i a les Illes com a casa. Ens és natural.

—L’editora de VilaWeb, Assumpció Maresma, va veure el cartell “Assassins” a la manifestació i diu que va pensar en vós i en…
—“Campanades a mort”.

—Exacte. La vostra cançó “Campanades a mort”.
—Hi havia gent a València que cridava: “Assassins!” I responien” Assassins de raons, de vides, que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies” [lletra de “Campanades a mort”]. La paraula incompetència ja no val. Aquest poder, entès només com a lluïment i negoci, oblidant sempre la paraula servei, que és l’única que justifica el poder en les democràcies. El sistema del PP i la dreta valenciana és això: arriben al poder, llueixen, però quan han de fer servei, no hi són. És més que incompetència. És responsabilitat penal. Quan t’ho expliquen amb detall… I ningú no mou ni un dit. I el joc de l’estat. I mentrestant, les víctimes. Tot això seria un malson. Si, a més, hi ha víctimes, adquireix unes dimensions apocalíptiques. No ho sé ni qualificar. Aquesta gent hauria de ser fora de la política.

—Quina crida final voleu fer?
—La faràs millor tu. Nosaltres volem fer un servei d’ajuda real i efectiu en tots els terrenys que podem. El terreny editorial i cultural ens toca molt, però el social també. Perquè ens han tocat el més profund del país.