Llach és elegit president de l’ANC, amb Nohemí Zafra a la vice-presidència

Finalment, després del ple maratonià de dissabte passat que es va haver d’ajornar fins avui, el secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha elegit la cúpula que dirigirà l’entitat, amb Lluís Llach de president. Nohemí Zafra és la nova vice-presidenta; Sílvia Ventura, la secretària; i Jaume Valls, el tresorer. Tots els nous càrrecs orgànics són del mateix sector, que ara té majoria al secretariat, cosa que ha creat tensions durant el ple i hi ha hagut retrets a Llach per no haver volgut arribar a acords.

“L’Assemblea no s’atura, volem agafar embranzida”, ha dit Llach a la sortida del ple, acompanyat pels altres càrrecs orgànics, i ha explicat que la seva voluntat era fer una direcció col·legiada i no presidencialista: “No seré un president de piràmide, no ho he volgut ser mai.” Ha dit que la independència era l’objectiu únic, però que procuraria que l’ANC s’impliqués en la societat tant com fos possible en les diferents lluites socials. Dilluns mateix diu que participarà en la protesta pagesa que pretén de blocar tots els passos fronterers entre els estats espanyol i francès: “La nostra terra se’ls esmicola entre les mans, i són una estructura d’estat, els hem de dir que som amb ells. No podem ser forans de les problemàtiques de la sanitat, la pagesia, l’educació… Ens hi volem implicar molt i molt.”

La vice-presidenta, Nohemí Zafra, ha expressat el suport a tots els represaliats i ha dit que farien costat a les bases i practicarien una comunicació bidireccional entre el secretariat i les assemblees territorials. “Millorarem la comunicació i els escoltarem”, ha dit.

Llach no ha trigat a ser elegit i en la primera votació del dia ha aconseguit el vot de 48 secretaris dels 72 totals, just els dos terços necessaris per a ser elegit, una norma que va impedir que fos president ara fa una setmana tot i ser el candidat més votat. 24 secretaris, en canvi, han votat en blanc per a manifestar l’oposició a Llach perquè no hi havia cap candidat alternatiu.

La primera votació ha estat ràpida, però ha costat més d’elegir la vice-presidenta, per la qual han calgut tres votacions. Finalment, ha estat triada Nohemí Zafra amb 46 vots dels 68 secretaris presents a la votació. S’ha imposat a Uriel Bertran, del sector hereu del secretariat anterior, que ha acabat retirant la candidatura per manca de suport. Amb l’elecció de Ventura i Valls, secretària i tresorer, encara han trigat una estona més per la negativa del sector majoritari de pactar.

Durant la seva intervenció, Llach hi ha tret importància: “Som gent molt diversa, però no ha estat traumàtic. Hem guanyat rècords a la insistència i hem trigat moltes hores, però això no m’espanta. Venim amb unes idees noves i les hem d’intentar explicar.” Ha posat distància amb el secretariat anterior i ha dit que el seu equip ofereix unes altres propostes. Fins i tot, ha dit: “M’honora que hagi estat tan discutit.”

Zafra és una de les representants més joves del secretariat nacional. A més de la lluita independentista, també ha estat vinculada a moviments feministes, ecologistes i veïnals de Sabadell, la seva ciutat. De fet, va ser coordinadora de l’assemblea territorial de Sabadell entre el 2022 i el març del 2024. Un mes després, va criticar la decisió de la seva assemblea territorial de fer un acte electoral amb Aliança Catalana.

Espero que @Sbdxi. rectifiqui i recordi el codi ètic de l’@assemblea . Prou de donar veu al feixisme! la resta ens mantindrem ferms per combatre’l, vingui d’on vingui 🙅 https://t.co/F2YSJ0F8nH

— Nohemí Zafra (@NohemiFreiheit) April 15, 2024

Segons fonts de l’ANC, concep que la mobilització ciutadana i la desobediència han de ser elements centrals de la lluita de l’entitat. Defensa que s’ha de mantenir apartidista i que ha d’exercir la màxima pressió possible sobre els partits polítics. També vol millorar la relació entre les assemblees de base i la cúpula de l’ANC i fer que el jovent s’engresqui amb l’independentisme.

El blocatge s’ha resolt sense pactes

Fins ara, els dos nomenaments mostraven que la majoria del secretariat, favorable a Llach, no semblava voler negociar càrrecs amb el sector minoritari, que la setmana passada va ser capaç de blocar l’elecció de Llach. Tot plegat va començar amb la sorpresa de la candidatura de Josep Punga, un secretari desconegut fins aleshores que va disputar la presidència a Lluís Llach, el secretari amb més vots de les bases. Punga no va tenir opcions reals de ser elegit en cap moment, però la norma dels dos terços va ocasionar una situació de blocatge: Llach era clarament el guanyador de cada votació, però no ho era prou per a ser proclamat president. Després de la tercera votació, Punga va anunciar que retirava la seva candidatura, però que votaria en blanc. I a partir d’aquell moment, els secretaris que li havien fet costat també van votar en blanc. Així doncs, el blocatge va persistir.

La cinquena votació de la setmana passada va ser la darrera que es va fer abans de suspendre el ple. Llach va rebre 45 vots, hi va haver 21 vots en blanc, 1 vot nul i 1 abstenció. La mesa va arribar a proclamar la victòria de Llach perquè, sense comptar l’abstenció, arribava als dos terços (44,6). Però la mesa va haver de desdir-se perquè, efectivament, calia comptar l’abstenció, i llavors els dos terços pujaven a 45,3 i deixaven Llach a les portes de la presidència per tres dècimes. Després d’aquest resultat, el ple es va suspendre i els secretaris nacionals es van donar una setmana per a trobar el desllorigador.

Avui el ple s’ha reprès amb Llach com a únic candidat, perquè continuava allà on es va arribar dissabte passat, amb la candidatura de Punga retirada. Així doncs, Llach no ha hagut d’esperar tantes hores per aconseguir el vot que li mancava per a ser elegit.

La divisió entre els dos sectors té les arrels en l’agre debat sobre la llista cívica que va marcar el secretariat anterior, que ja va causar dimissions, com ara la del vice-president Jordi Pessarrodona, i va afegir tensió a les bases, però va més enllà. L’intent de promoure una llista cívica va animar Llach i un seguit d’independentistes històrics que ja havien estat vinculats amb l’ANC –com ara Julià de Jòdar i Pep Cruanyes– a fer un pas endavant i presentar-se al secretariat per fer un canvi de rumb a l’entitat.