Lluís Llach: “La gallineta està més emprenyada que mai”

La discoteca Luz de Gas, del carrer de Muntaner de Barcelona, s’ha convertit en una versió petita del Palau Sant Jordi. Al centre de l’escenari, el piano de cua, i als micròfons, la cantant i activista ebrenca Montse Castellà i Lluís Llach assajant “La gallineta”, una de les cançons més recordades i de més contingut polític del repertori del músic.

Tot i que fa catorze anys que va deixar els escenaris, amb un concert multitudinari a Verges, la seva vila natal, sempre que ha calgut Llach s’ha tornat a asseure al piano. Ho va fer a la manifestació organitzada per Acció Cultural del País Valencià, l’any 2011, i, especialment al Concert per la Llibertat al Camp Nou, organitzat per Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana l’any 2013, i ho tornarà a fer dissabte en un concert organitzat per Debat Constituent, que ha de servir per a difondre la tasca d’aquest procés participatiu de la societat civil, ara que ha entrat en fase de participació, abans no es convoqui el Fòrum Cívic i Social, previst per a culminar el procés. El concert, que ha venut un 75% de les entrades disponibles, també servirà per a finançar aquesta iniciativa d’autoorganització i debat sobre el futur polític i social de Catalunya.

En aquests anys allunyat professionalment de la música, Llach ha estat diputat de Junts pel Sí i ha presidit el Consell Assessor per a l’Impuls d’un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent, germen d’allò que avui és l’organització, articulada fora de les institucions públiques. De fet, ha esdevingut una mena de veu de la consciència de l’independentisme, tot criticant les estratègies dels partits quan ha convingut.

Unes cançons molt ben triades

Llach avisa que serà un concert purament artístic, però no amaga que, a banda els seus famosos comentaris entre cançó i cançó, la tria de les cançons que cantarà té molt a veure amb allò que és el Debat Constituent i la voluntat de qüestionar moltes coses: el futur del país, la identitat, la crisi climàtica, energètica, educativa. “Si jo canto el ‘No és això, companys, no és això’, el contingut polític és claríssim –diu–. És a dir, cap on anem no anem bé. De fet, personalment, penso que som en una etapa errònia del post-155. I si canto ‘El silenci’, també. I si canto ‘La gallineta’…”

Per cert, què fa la revolucionària del galliner, a punt de fer cinquanta anys –va ser publicada a Com un arbre nu, l’any 1972. Llach explica que “la gallineta” està més emprenyada que mai: “Veu que les reivindicacions són les mateixes, que està tan fotuda com abans i pensa que els sindicats són còmplices de l’empobriment.”

Si el repertori del concert no és casual, tampoc no ho són algunes de les col·laboracions d’amics que acompanyaran Llach al concert. Per exemple, la complicitat amb Castellà s’ha d’entendre també com un gest en la lluita contra el desequilibri territorial, que preocupa els membres de Debat Constituent. Caldrà veure, doncs, quin paper hi tenen els Catarres, Joan Dausà, Gemma Humet, Suu, Natxo Tarrés, Joan Reig, el mag Lari i Marta Carrasco, noms que s’han anunciat per al concert de dissabte.

Durant una pausa breu abans de tornar-s’hi a posar, Llach explica que no enyorava pujar a l’escenari: “Sempre havia pensat que més aviat enyoraria la composició, que és un acte íntim, de desfogament dels fantasmes interiors. No he compost ni una cançó durant aquests anys, tot i que tinc alguna melodia que em va quedar i m’agradaria aprofitar, però no m’hi veig amb cor”. Però confessa: “La sorpresa va ser veure que trobava més a faltar el públic que no la composició. Però no l’he enyorat fins al punt de tornar a pujar a l’escenari.” La seva implicació en el concert té a veure amb el compromís amb Debat Constituent: “Els conec, en formo part, hi estic compromès i em sembla una idea meravellosa, fins i tot si fracassem. I en un moment determinat vam pensar que si volíem ser lliures tot plegat s’havia de finançar amb les aportacions de la gent, i per això va sortir la idea de fer un recital.”

“No he cregut mai que la música pugui canviar el món”

Sobre el poder de la música per a canviar el món, la seva veterania no li permet de fer-se il·lusions: “No he cregut mai que la música pugui canviar el món. La música, això sí, pot acompanyar aquells que volen canviar el món, i donar-los motivacions. Ho va fer Víctor Jara a Xile o en Raimon, l’Ovidi o jo mateix aquí, dient a la gent que volia canviar el sistema que no estaven sols.” Per això, confessa: “Els cantants som considerats perillosos i som apartats dels grans mitjans.” Encara que digui que la responsabilitat de ser altaveu de tanta gent és massa gran, també creu: “El desert és tan immens, que encara que siguis un cactus val la pena de ser-hi.”

Tot i les xifres preocupants de nous contagis de covid-19, l’anunci del govern que no canviaria les mesures sobre espectacles i grans actes ha estat un alleugeriment per a Llach, que confessa haver viscut aquests darrers dies amb l’ai al cor. També amb una certa preocupació per la manera com pot afectar la venda d’entrades la situació sanitària. Sort del seu còmplice Lluís Danés, director artístic del concert, que insufla optimisme: “Ens falten menys de tres mil entrades per vendre. Serà un èxit.”

Ens n’anem de Luz de Gas quan sonen els primers acords de “Venim del nord, venim del sud”, una altra de les cançons mítiques de Lluís Llach. No l’hem sentida, però també sabem que dissabte sonarà “L’estaca”: “Demostrarem que la cançó no és meva, sinó que és de tots”, recorda Llach.