05.05.2017 - 02:00
Xavier Albertí acaba d’estrenar al Teatre Nacional de Catalunya una versió molt canònica de ‘Ricard III’: en vers i molt respectuosa amb la paraula de William Shakespeare. Lluís Homar encarna el rei més controvertit i malvat entre tots els grans personatges de l’autor anglès, en el seu drama històric més cèlebre. Amb Ricard III, Homar fa un viatge magnètic al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat.
‘Ricard III’ és una gran festa de teatralitat, hereva del teatre popular medieval, amb què Shakespeare acabaria assentant les bases per a les seves grans creacions posteriors. És un personatge que fascina i repel·leix a parts iguals, fent que els espectadors assisteixen amb certa simpatia al seu violent ascens cap al tron i després sentin menyspreu per ell durant la caiguda. A més d’un festí teatral, Ricard III també és una obra que interpel·la sobre el protagonisme que tenen a la nostra vida les ferides que hem rebut des del naixement, i sobre la quota de dolor que ens toca assumir al llarg de la vida a cadascú de nosaltres. I, en definitiva, sobre el mal que aquest dolor ens pot portar a fer als altres mentre no siguem capaços d’assumir-lo.
El muntatge, de gran volada, presenta un elenc de luxe encapçalat per Julieta Serrano com a duquessa de York; Carme Elias com a Reina Margalida; Joel Joan en el paper del doc de Buckingham, Roger Casamajor com a sir William Catesby i Anna Sahun encarnant a Lady Anna. El muntatge es completa amb música en directe i la projecció d’un vídeo en tercera dimensió dissenyat per Franc Aleu, parcialment enregistrat en directe.
