24.01.2023 - 21:30
|
Actualització: 25.01.2023 - 08:16
Les relacions entre els dos socis majoritaris del pacte de govern de les Illes, PSOE i Més per Mallorca, són en un moment molt complicat. Tant, que Lluís Apesteguia, coordinador de Més, diu que no es pot identificar amb un govern que pren decisions contra el seu ideari a l’esquena d’un càrrec de la seva formació.
La crisi va sorgir ara fa un mes, quan la Conselleria de Sanitat que dirigeix la socialista Patricia Gómez, va activar el procés d’estabilització de la plantilla a la sanitat pública. De les deu categories que es convocaven, en set s’aplicava el decret del requisit lingüístic que deixa dos anys als professionals per a acreditar la capacitació en llengua catalana. En tres categories, entre les quals la dels metges i les infermeries, s’aplica l’exempció lingüística. És a dir, més de dues mil persones entraran a formar part del cos de funcionaris de carrera de les Illes Balears i mai no els podran exigir saber català.
Tot i que aquestes últimes hores s’ha publicat que Més prepara dimissions dins el govern, Lluís Apesteguia no ho vol confirmar fins que no s’hagi reunit l’executiva del partit, que potser serà a final d’aquesta setmana.
—La convocatòria va sortir el 20 de desembre. D’ençà d’aquell dia negociau amb els socialistes. No heu pogut acostar les posicions?
—No, en cap moment. I nosaltres, del punt de vista dels drets lingüístics dels pacients, no ho podem ni compartir ni tolerar. Nosaltres els hem advertit que tant l’Obra Cultural com l’STEI han presentat recursos de reposició al contenciós administratiu. Si s’accepta la suspensió cautelar del procediment, sí que podríem tenir un problema. Ara totes les comunitats autònomes fan processos de consolidació. Si ací ho tenim aturat, pot haver-hi professionals que, arran de la incertesa, optin a places d’unes altres comunitats. Això sí que serà un problema de personal i no això que diu el PP i que és acceptat per gent de l’òrbita del PSOE, que no es pot demanar català perquè deixaran de venir metges.
—Les converses, les heu tingudes amb la consellera Patricia Gómez o, com a coordinador de Més, també heu parlat amb la presidenta Armengol?
—He tengut algun contacte amb la presidenta, i després, les negociacions dins el pacte.
—El considerau trencat, el pacte?
—Ja ha passat més d’un mes d’ençà que vam començar a negociar, dia 21 o 22 de desembre. Dilluns s’acabava el termini de presentació de sol·licituds per a la gent que vol concórrer en el procés d’estabilització i nosaltres els vam dir que faríem pública la nostra opinió per compartir amb la societat aquesta doble preocupació que tenim. I els vam dir també que encara hi ha marge de negociació. Ells consideren que, acabat el termini de presentació de sol·licituds, ja no hi és, aquest marge. Per tant, el PSOE ja no continua negociant. A partir d’ací Més prendrà les decisions que consideri que ha de prendre en aquesta situació.
—Aquestes decisions preveuen la dimissió de la directora general de política lingüística o van més enllà?
—Les decisions les haurem de fer públiques quan es prenguin. No les puc avançar perquè les ha de prendre el partit.
—Quan la prendreu, la decisió?
—Encara no hem convocat l’executiva. Dilluns els vam dir que encara hi havia marge. Es podrien tenir en compte els dos recursos de reposició i modificar les convocatòries. S’hauria de donar un nou termini de presentació, però es pot fer perfectament. El PSOE manté que la negociació s’ha acabat. A partir d’ací convocarem l’executiva. De tota manera, l’executiva ja ha tingut el debat, i el debat és bastant definit.
—Definit cap a la dimissió de la directora general?
—Hi ha diverses possibilitats damunt la taula. Aquesta situació demana de fer una anàlisi perquè això evidencia una seriosa disfunció del pacte i hi ha una reflexió que és clara. Més per Mallorca exerceix la direcció general de Política Lingüística, i el govern ha pres una decisió en contra, no solament del parer sobre política lingüística de Més per Mallorca, sinó de la direcció general. Això és una disfunció i per això ens hem de resituar tots. Amb la contundència de la decisió que calgui prendre i que, quan sigui l’hora, els òrgans del partit prendran. Tenim un problema de funcionament del pacte evident. I jo crec que hi ha certes mesures que, en certa lògica són necessàries. No podem fer com si això no passàs.
—Miquel Company, el conseller de Cultura, és de qui depèn la Direcció General de Política Lingüística és del PSOE. Hi heu parlat? Sabeu el seu parer?
—Per molt que l’àrea la gestioni Més per Mallorca, ell és el conseller de Política Lingüística. No he sentit cap manifestació del conseller.
—A parer vostre, aquesta crisi o problema de funcionament del pacte, és de les més greus que heu tingut aquesta legislatura?
—Hauria de repassar-les. És cert que la covid ha marcat la legislatura i ha estat molt singular, però jo diria que sí.
—Més que les qüestions territorials o turístiques, per exemple?
—En les qüestions territorials i turístiques, més enllà d’algun enfrontament que sí que hem tingut, o de l’aprovació d’alguna mesura a la carta al parlament, per part del PP i PSOE, que ja és una tradició, s’ha produït una cosa que quan es governa en pacte sí que és assumible. No hem anat tan endavant com nosaltres crèiem que era necessari en turisme i en política territorial? Segurament. En una negociació tothom cedeix, però les negociacions anaven en la línia que tots els membres preveien. El resultat global no representa una contradicció. En qüestions de llengua, jo crec que no solament no hem tingut les mesures que necessitam per a avançar en la normalització del català, sinó que hem tingut unes mesures que hi han anat en contra. I això és un problema per a un pacte. Ningú, en un govern del qual forma part, no es pot trobar sotmès a mesures que siguin contràries al seu ideari.
—Els arguments que us dóna la Consellera de Sanitat, quins són?
—No ens ha donat cap argument que ens convencés. Arguments, per exemple, sobre la incoherència que s’apliqui a unes categories i a unes altres, crec que no han estat capaços de donar-nos-en cap. Ens deien que no, i prou. Ells no s’han mogut i no han mostrat en cap moment la voluntat de modificar aquesta convocatòria. Tenim un problema que és que cap representant de Més no participa de les meses de Salut i, per tant, ens trobam una publicació al BOIB que no solament no coneixíem, sinó que no hem conegut durant el procediment. La veiem publicada al BOIB i no tenim cap eina efectiva per a incidir-hi. Ha de ser l’IB Salut que la modifiqui. Aquesta política de fets consumats és complicada. Condiciona molt la manera de negociar perquè et duu a una situació de poder i debilitat. És ver que ells en la negociació sempre han volgut ser constructius, però cap al futur. Nosaltres dèiem que sí, que podíem parlar de futur i de com evitar disfuncions com aquesta, i de com prendre mesures de promoció del català a l’àmbit de la salut, però també volem xerrar d’això d’ara. I aquí sí que trobam amb una paret. I encara faria una altra reflexió: en aquest pacte, que ara està afectat i veurem com ens hi situam nosaltres, li queden quatre mesos. Això condicionarà també els futurs pactes.
—Aquesta discussió és una oportunitat de Més per Mallorca per a començar a marcar l’agenda pròpia abans de les eleccions del mes de maig?
—Jo hauria preferit marcar una victòria en el sentit de la normalització lingüística. Tothom veu que consider que el pacte del 2019 tenia moltes deficiències. I jo crec que aquesta n’és una. Per tant, amb aquestes condicions, i ja ho vaig dir quan em vaig presentar a les primàries, i ho mantenc, consider que no s’ha de formar part d’un pacte. I crec que això evidencia que el pacte és deficient del punt de vista de Més. Que Més no tengui la capacitat de fer valer el seu pes en totes les àrees, és a dir, que un partit que forma part del govern, i que a més, és el responsable de Política Lingüística, es trobi una convocatòria de dues mil persones de la qual no tan sols no n’està assabentat sinó que va en contra d’allò que predica, crec que és una evidència que no funciona. I condicionarà a l’hora d’establir –si s’estableix– un futur pacte.
—Segons això que dieu, entenc que només falta posar la data de la dimissió de la directora general.
—Jo no he dit res de cap dimissió. No és si una persona fa bé o no fa bé la seva feina. És un problema de pacte. Per tant, la decisió que es prengui, sigui quina sigui, no és sobre la continuïtat o no d’una persona. És sobre la dimensió política d’aquest fet.
